1r. missatge

Hola, amics i amigues de la Lacetània:  

         Com us va per aquests Camps de Concentració Cultural i Educativa que s'anomenen  escoles? Esteu una mica tips de tantes Mates, Llengües i d'altres galindaines?

                   Doncs no patiu, que aquí retorna en SúperSàlix per fer-vos la vida escolar més distreta. 

(D'aixonses, sabeu quina  és la part del cos que s'assembla més a una escola?*)

    Aquest estiu passat, amb el Marc i la Laia, a part d'inventar-nos endevinalles una mica suadetes, hem suat de valent ajudant els pagesos a apagar els focs d'aquest estiu.  I com que també hem quedat una mica cremats hem decidit visitar altres llocs on estiguem més frescos.

         La Laia m'ha dit que els llocs més frescos de la Terra són els Pols i que n'hi ha dos, un que és cap amunt i es diu Nord i un altre que és tirant  cap avall i es diu Sud. Jo ho he tingut clar de seguida: cap al Sud que fa baixada!  Aleshores en Marc no sé què s'ha empatollat que si la Terra és  rodona com una carabassa, que es gira i es mou com una ballarina, que  el Sol s'està quiet com un estaquirot i que als pols els dies i les nits  duren la tira de llunes! Total, que m'ha deixat fet pols i li he dit que ho volia comprovar personalment.

           Quan li he demanat on s'agafava el camí per anar al pol sud s'ha petat el "cul.legi" de riure i quan ha acabat d'enganxar-lo m'ha explicat que no s'hi pot anar caminant, que cal travessar unes basses d'aigua molt grans anomenades mars i oceans i que precisament ara hi havia un  vaixell científic espanyol, amb nom de porter de futbol, que anava cap a l'Antàrtida.

           Quan he sabut el nom del vaixell no he dubtat ni un moment que m'hi  havia d'embarcar: HESPÈRIDES! Uaaauuu! Quins amagats records m'han vingut al cap en sentir aquest nom!  Abans que els romans  vinguessin a fer-nos la guitza havíem sentit que els grecs explicaven una història fabulosa sobre les Hespèrides i el seu magnífic i protegit  jardí. Tots els lacets somiàvem en poder trobar-les algun dia, com ho havia fet l'Hèrcules!

           Així com els nois d'avui teniu ídols com les Espai-Guels, o la Clàudia Xifert, els lacets d'aleshores sospiràvem per les Hespèrides. (Un altre  dia us explicaré per qui sospiraven les lacetes).   Vejam si sou espavilats i esbrineu qui eren aquestes enigmàtiques donzelles i ho expliqueu a en Marc i la Laia, que d'això no en tenen ni idea i els ha quedat el careto de babau!

          Ja posats a escriure, aprofiteu per  presentar-vos els diferents grups-classe. Així sabré d'on sou tots els meus companys i companyes  de viatge.  Bé, per ser el primer missatge ja teniu prou feina. Semblo mestre jo també!

           Au, fins aviat!  Sàlix 

* La part del cos que s'assembla a una escola és el cul·legi