12è. missatge

Com va això, nets i netes de clatell de la Lacetània!

       Per fi hem arribat a l'Antàrtida!  Com va dir un famós intel·lectual espanyol, la sensació es pot definir en dues paraules: IM-PRESSIONANT! i jo encara diria més: COR-PRENEDOR, MER-AVELLÓS i ES-PATERRANT!  

      El vaixell penetrant cruixidorament la banquisa blanca i gelada. Les immenses glaceres relliscant lentament fins al mar. Els trossos de gel que es trenquen per convertir-se en icebergs disposats a topar i enfonsar al segon Titànic que se'ls posi per davant. El sol que sembla que no vulgui aixecar-se més de dos pams de terra, un terra que poques vegades podem veure doncs gairebé sempre és cobert de gel. En fi, un paisatge completament nou, sorprenent i en constant transformació. (I per si no ho sabíeu, hi fot un fred que pela!).  

        El Cullerot -el gat del Pau- quan va veure el paisatge tan blanc es llepava els bigotis pensant-se que era llet o un immens pastís de nata, però quan va comprovar que era un inacabable gelat d'aigua va quedar més fotut que l'Scott quan va arribar al pol sud (sabeu per què, aprenents d'explorador?)*.  

        Una altra cosa que sobta d'aquest paisatge és la manca de vegetació, l'única vegetació que es pot trobar són líquens i molses. 

(A propòsit, Endevina, endevinalla per què els gossos no volen anar a l'Antàrtida?)*  

           Avui hem passat la nit a la base científica de l'illa de la Decepció que en realitat és un volcà amagat dins l'aigua, antic refugi dels caçadors de balenes. Després anirem a l'illa Livingston, paradís de pingüins, foques i elefants marins.

           Qui havia de dir que un pobre lacet mediterrani com jo podria veure de prop tanta bellesa desconeguda!   Però tal com va deixar escrit l'explorador Scott a la seva esposa en el diari que va escriure abans de morir en el gel antàrtic: "Crec que, malgrat tot, ha estat millor que fes aquest viatge i no que em quedés a casa, rodejat de comoditats"

Fins aviat!  

********    Sàlix ********

*L'explorador Scott  va arribar al Pol Sud el gener de 1912, però es va trobar que un mes abans hi havia arribat  l'expedició del noruec Amundsen. Desmoralitzats, Scott i els components de la seva expedició van morir d'esgotament de tornada a la seva base.

*Els gossos no volen anar a l'Antàrtida perquè no hi ha cap arbre on poder fer pipí. ;-)