6è. missatge

" Perdut en la immensa mar blava,

 les mans als fogons de la nauuuu..

Perdut en la immensa mar blava,

sols penso en tornar al Cogullóóóó...."

          Ja hem arribat a l'Atlàntic. Per Titatus, que mai havia vist tanta aigua junta, tan blava  i tan salada!   Ara anem en direcció a les Canàries. El Pep m'ha explicat que són unes illes d'origen volcànic i que encara estan actives. És a dir, que si no morim ofegats podem morir rostits. Per Tatutis!, qui em va manar a mi d'embarcar-me en aquesta aventura?  

           Sortadament no tinc gaire temps per avorrir-me. El comandant Crostó -és així com anomenem al "xef" de cuina- em té força ocupat. Quan no estic "bescanviant la pela" estic pelant patates, cebes i d'altres hortalisses. Això sí, puc assegurar i asseguro que tota la tripulació està molt ben alimentada. Llàstima que aquests primers dies alguns dels científics i jo -que no estem acostumats a la vida marinera- la llencem sovint per la borda. Malaguanyada!

             Per cert!, tinc  un company de "fatigues" que em fa molta companyia. És un gat, es diu Cullerot i és el gat del meu amic cuiner, en Pau Crostó.

      Bé, quan arribem a les Canàries ja us enviaré una mica de "gofio", "mojo picón" i un esqueix de "drago". Que no sabeu que és tot això? Jo tampoc ho sabia, però escolto molt i demano tot allò que no entenc. Si fa no fa com vosaltres a l'escola, oi?

  Per cert, sabeu per què a les Canàries els rellotges són més barats?

(Doncs, perquè tenen una hora menys! :-)

 Au, ja podeu riure! A reveureeeee! 

SÀLIX