11è. missatge

Hola, escotorits i escotorides de la Lacetània:

          Què? Com va per l'escola? Vosaltres a passar-ho bé amb les taules de multiplicar, l'ortografia i la mixomatosi (o es diu morfosintaxi?) i uns altres com els tripulants, els científics, el Pau i jo treballant en aquesta "closca suradora" anomenada vaixell.

         Després de travessar tot l'Atlàntic hem fet port a les costes brasileres. Després d’atracar el vaixell en el port de “Rio de Janeiro”, el Pau i el Pep em van ficar en el cotxe d’un amic seu que es deia “Joao”. Que, per cert, és un xicot molt marxós, que parla en una llengua molt melodiosa i musical. Aquell parell em van dir que era portuguès de Brasil, ...

         En Joao ens va ficar per un lloc ple de barraques molt juntes i plenes de gent, que li deien “favelas” i ens va portar a una escola de samba, la gent estava ballant i preparant-se pel carnaval. Després vam anar a fer una ullada a les platges de “Copacabana”, ”Flamengo“ i “Botafogo”. Estaven plenes de gent, allà la temperatura era molt agradable. Mentre fèiem el turista vam veure tota una colla de vailets, molt mal vestits i bruts, que corrien i que reien. Darrere d’ells corrien tot un seguit de gent que els perseguia. De cop van desaparèixer tots. En Joao ens va explicar que eren “ meninhos da rua” i que era molt habitual que passessin coses d’aquelles. Ens va dir que vivien de petits robatoris, però era l'única forma de poder viure que tenien.

         Després vam agafar un avió que ens va portar a Manaus, al cor de l'Amazònia. Sabeu que a Manaus hi ha un gran teatre de l’òpera? Eren uns altres temps! El cautxú era un gran negoci. Ara ja no cal buscar l’arbre del cautxú per fer les rodes dels cotxes! Per tant, ara Manaus ja no és el que era! Però encara “al·lucino”! Quins boscos!, Quins rius! Quines pluges! És massa!!! Hi havia molts ocells, serps, insectes, mamífers no gaire grossos i molts animals de moltes classes. Estava tan al·lucinat, que ni les picades dels mosquits, no notava!  Quina passada!!

         Apa! Continuaré fent més sopes, que aquesta gent endrapen com a llimes i ja estem al vaixell rumb a l'Antàrtida!

         SÀLIX