8.1 Jocs de teatre

Extret de Jocs d’expressió i creativitat. Eva Fornós. 2012

Sense saber-ho els infants des de sempre, i si ens fixem en els jocs més tradicionals, han jugat a fer teatre. Imitar els més grans, fer veure allò que no s’és, com per exemple jugar a pares i mares, etc.

La iniciació al teatre no és res més que jugar a fer teatre, hi ha un munt de jocs de mim, interpretació, improvisació, veu, moviments, etc. que formen part dels jocs tradicionals que tots en algun moment donat hi hem pogut jugar.

Per exemple: el joc del mim, representar amb el cos un objecte o acció sense fer servir la veu. Aquest joc tan tradicional el podem fer servir molts cops amb els infants i adolescents i és un joc ideal perquè puguin desenvolupar la imaginació a banda que aprenen d’aquesta manera a comunicar-se utilitzant el seu cos amb els demés.Les jugadores es troben situades al davant de les seves companyes representant quelcom amb el seu cos, estan fent teatre.

Realitzant aquests tipus de jocs podem observar moltíssim el grup, però, sobretot, podem observar l’individu personalment. Podem detectar la timidesa d’algunes, la por a sentir-se humiliada, etc.

Mai en aquest tipus de joc s’ha d’obligar a cap infant i adolescent a participar davant dels altres si no ho desitja. Tothom participa al joc, ja que també s’ho poden passar bé mirant eles seves companyes.

Com hem dit anteriorment els infants ja des de ben petits han jugat a fer teatre, han jugat a representar un paper com ara jugar a policies i lladres. Si els observem, ens fixem en la capacitat que tenen per a la improvisació, per aquest motiu i agafant aquestes facultats de l’infant, la improvisació i la imaginació, aleshores, podem jugar amb ells a la interpretació.

Per exemple: es tracta d’imaginar-se un lloc (l’estació) i una situació (el tren no acaba d’arribar mai) i els personatges (un a un arriben a l’estació i cadascun d’ells té una personalitat, “una senyora molt nerviosa que no para de moure’s”, “un senyor molt xafarder que pregunta a tothom com es diu i què fa”, etc.)

Aquesta activitat i si és tracta d’un primer dia amb un grup de contacte entre infants i adolescents, ajuda a trencar el gel i permet relacionar-se els uns amb els altres.

Alguns exemples de jocs de teatre i dramatització

• Sociodrama: plantejament de situacions on els infants i adolescents han de representar diversos rols

• Improvisació: jocs on els infants i adolescents han d’improvisar un personatge o una situació

• Personatges: cadascú ha d’imitar la monitora o el monitor en el personatge que aquest ha representat

• Frases sorpresa: la monitora o el monitor proposen un tema com ara l’agressivitat, i quan assenyala a un infant o adolescent aquest ha de dir una frase de to agressiu

• Els sons: lliurement els infants i adolescents escullen un so i el repeteixen repetitivament d’acord amb el seu propi ritme

• Els miralls: un al davant de l’altra, la primera fa gestos i l’altra els repeteix com si fos la imatge d’un mirall

• Paraules humanes: escriure paraules amb el cos i endevinar quines s’han escrit

• El mim: comunicar accions gestualment sense utilitzar el llenguatge oral

• Els quadres humans: diferents personatges representen una escena d’una pintura, totalment immòbils

• Interpretació: a partir d’un petit guió, memoritzar-lo i interpretar-lo

• Monòleg: memoritzar i recitar un petit monòleg

• Els sentiments: representar gestualment diferents sentiments

• Les situacions: representar diferents personatges en diferents situacions

• La càmera lenta: actuar molt lentament per identificar tots els moviments de l’acció d’un personatge

• Les cançons: es canta una mateixa cançó amb diferents estats d’ànim

• L’acudit: explicar acudits i/o escenificar-los

8.2 Models de fitxes de jocs de teatre i dramatització

Sociodrama

Nom del joc: L’obra de teatre

Objectius: Aconseguir resoldre un possible conflicte amb el grup, aprendre a treballar en equip i enriquir la imaginació

Realització: Detectat el conflicte preparar un petit guió on cada infant i adolescent tindrà un paper.

A partir d’aquí el grup haurà de preparar-se l’obra.

Exemple: Un infant o adolescent que se sol mostrar intolerant li atorgarem un paper un paper de persona tolerant.

Observacions: Pot anar molt bé per a realitzar les vetllades

Improvisació

Nom del joc: L’estació

Objectius: Trencar el gel en situacions convenients, ajudar a vèncer la ti-midesa i ajudar en la comunicació del grup.

Realització: Imaginar-se que l’escenari (no cal que sigui físic) és una estació de tren i el tren no acaba d’arribar mai.

Primer surt una jugadora i ha de fer de “senyora molt inquieta que sempre es mira el rellotge i no para quieta”, al cap d’una estona surt un altre infant o adolescent fent un altre paper i aquests han d’anar parlant entre ells.

Personatges

Nom del joc: El personatge

Objectius: Ajudar a superar la timidesa, fer una presentació del monitoratge i els participants més divertida. Comunicació amb el grup.

Realització: La monitora i el monitor representen un personatge (amb moviments molt concrets i amb una veu especial) i diu com es diu, que fa, que li agrada més i menys, etc.

Després ho han de fer els participants

Observacions: Aquesta activitat pot funcionar molt bé com a presentació del grup

Frases sorpreses

Nom del joc: Els estats d’ànim

Objectius: Superar la timidesa. Ensenyar les diferents actituds depenent de la postura del éssers. Comunicació participants amb la resta del grup.

Realització: La monitora o monitor a l’orella de l'infant o adolescent li ha de dir en quin estat d’ànim es troba per dir les frases que amb la resta del grup ja s’ha quedat.

El participants representen les frases segons les instruccions rebudes.

Exemple: Les frases són: heu d’anar a dormir que demà no us podreu aixecar. I l’estat d’ànim és que està molt enfadada. Després la resta del grup ha de descobrir com se sent el paper que s'ha representat.

Els sons (1)

Nom del joc: Els sons

Objectius: Dur els infants i adolescents al món de la imaginació a través dels sons. Ajuda al treball en equip i ajuda a la comunicació amb el grup.

Ajuda a superar la timidesa i dóna pas a que tothom hi participi.

Realització: Ens col·loquem caminant a poc a poc i en silenci per l’espai que disposem i la monitora o el monitor comença a fer un so com: pom pom pom i amb un temps d’espai concret.

Els altres participants a mesura que ells vulguin han de començar a fer un soroll però per ordre i com ells ho desitgin.

Observacions: Aquesta activitat resulta molt divertida i molt eficaç, ja que al cap d’una estona l'habitació està plena de sorolls estranys i uniformes, que els fan molt agradables.

Els sons (2)

Nom del joc: El so camuflat

Objectius: Aprendre a escoltar.

Saber què hi ha i on està, només per allò que escoltem, i privats de la visió.

Realització: En una rotllana totes amb els ulls tancats, esperem a escoltar un so.

Quan sabem on és i què és, l’hem de buscar.

Observacions: Un joc divertit pel fet que tots estem caminant sense veure- hi buscant un so.