3.1 El Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu

El 20 de gener de 2015 la sessió de govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu (on s’inclou de forma específica l’educació en el lleure). Aquest Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu té com antecedents i principis orientadors:

• L'Estatut d'autonomia de Catalunya estableix el concepte equitat de gènere com un valor a promoure des dels poders públics de Catalunya. En el títol preliminar, en l'article 4.3, sobre drets i principis rectors, insta els poders públics de Catalunya a ''promoure els valors de la llibertat, la democràcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justícia, la solidaritat, la cohesió social, l'equitat de gènere i el desenvolupament sostenible".

• En l'àmbit dels principis rectors de les polítiques públiques, l'article 44.1 estableix que "els poders públics [...] han d'impulsar una formació humana, científica i tècnica de l'alumnat basada en els valors socials d'igualtat, solidaritat, [. ..] i els altres que fonamenten la convivència democràtica".

• La Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, determina en l'article 2.1.m) la coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes com un dels principis rectors del sistema educatiu. La disposició transitòria setena estableix que el Govern, a proposta del Departament d'Ensenyament, ha d'aprovar un pla per a la igualtat de gènere en el sis- tema educatiu i l'ha de presentar al Parlament. Aquest pla ha d'incloure mesures específiques per a la igualtat de gènere en els diversos àm- bits educatius i també les mesures de prevenció de la violència de gènere i de discriminació positiva que siguin necessàries per a la consecució dels seus objectius. Aquestes mesures s'han de referir tant als continguts i mètodes d'ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu.

• La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, defineix i anuncia els principis de la coeducació com "un element fonamental en la prevenció de la violència masclista".

3.1.1 Objectius generals del Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu

1. Incorporar la perspectiva de gènere i la igualtat real i efectiva dels homes i les dones en les polítiques educatives

2. Promoure la coeducació

3.1.2 Objectius específics del Pla per a la igualtat de gènere en el siste- ma educatiu

1) Incorporar la perspectiva de gènere i la igualtat efectiva dels homes i les dones en les polítiques educatives

• Promoure l’ús d’un llenguatge gràfic, escrit i oral, respectuós, inclusiu i no sexista.

• Difondre i aplicar les propostes de les mesures previstes per la Llei de conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

• Promoure sense perjudici de considerar els mèrits i capacitats de les per- sones la representació de la participació equilibrada d’homes i dones,dels nois i noies i dels nens i les nenes en els càrrecs de responsabilitat, en els òrgans col·legiats i de participació i en els grups de treball com un element enriquidor i d’igualtat d’oportunitats.

• Promoure la integració de la perspectiva de gènere en la configuració i ús dels equipaments escolars, en els projectes, programes i documents d'anàlisi i altres documents institucionals.

2) Promoure la coeducació

• Garantir una educació sense estereotips sexistes ni discriminacions relacionades amb el gènere o amb l'orientació afectivosexual, així com una orientació acadèmica i professional no sexista.

• Garantir la prevenció i la detecció de la violència de gènere i col·laborar en la intervenció des de l'educació.

• Promoure la inclusió de la perspectiva de gènere, la coeducació i la igualtat d'oportunitats en les activitats formatives del personal del Departament d'Ensenyament.

El programa "Educació per a la diversitat sexual i de gènere" adaptat per a infants i adolescents és un recurs didàctic dissenyat per introduir els joves en els conceptes clau de la diversitat de gènere i les orientacions sexuals de manera comprensible i respectuosa. 

La secció d'història i drets de la comunitat LGBTI+ destaca els avenços en els drets i les lluites d'aquestes comunitats de manera que els joves puguin comprendre i empatitzar. Per combatre la discriminació i els estereotips, podem utilitzar jocs de rol i altres activitats pràctiques per fomentar la reflexió i la consciència crítica.

El llenguatge inclusiu i el suport emocional la importància del respecte i la comprensió envers totes les persones, independentment de la seva identitat de gènere o orientació sexual. 

Aquest programa es converteix en una eina clau, oferint un marc de treball d'educació en un ambient de respecte, inclusió i igualtat. Amb aquest enfocament, es pretén inspirar una nova generació a construir una societat més acollidora i justa per a tothom.

4.1. Fonaments de la diversitat sexual i de gènere

4.1.1 Conceptes clau 

• Gènere: Les persones poden ser noies, nois, ambdós o cap d'aquests.

• Identitat de gènere: Comprendre que com ens sentim per dins pot ser diferent de com aparentem per fora.

• Expressió de gènere: Com cada persona decideix vestir-se o actuar.

• Orientació sexual: Qui ens agrada o ens atrau.

4.2. Història i drets de la comunitat LGBTI+

4.2.1 Evolució i fites històriques simplificades

La història dels drets de la comunitat LGBTI+ és una narració complexa i multifacètica que abasta diversos períodes històrics, cultures, i lluites socials. 

LGBTI+ és un acrònim que es refereix a la diversitat de les identitats de gènere i orientacions sexuals. Cada lletra representa un grup específic dins d'aquesta comunitat:

• L: Lesbiana - Dones que senten atracció emocional, romàntica o sexual cap a altres dones.

• G: Gai - Homes que experimenten atracció emocional, romàntica o sexual cap a altres homes.

• B: Bisexual - Persones que senten atracció cap a més d'un sexe o gènere.

• T: Transgènere - Persones la identitat de gènere de les quals no coincideix amb el sexe assignat en néixer. Aquest terme abasta una àmplia gamma d'identitats de gènere.

• I: Intersexual - Persones que neixen amb característiques sexuals (com cromosomes, gònades, hormones o genitals) que no s'ajusten a les definicions típiques de masculí o femení.

• +: El signe més es fa servir per incloure altres identitats i orientacions que no estan explícitament representades en les primeres cinc lletres, com ara pansexual, asexual, no binari, queer, i moltes altres.

A continuació, es detalla un esquema general d'aquesta evolució i algunes de les seves fites més importants:

Inicis de la visibilitat i la lluita (finals del segle XIX - mitjans del segle XX)

• Finals del segle XIX: Comencen els primers moviments organitzats per la igualtat de drets per a les persones LGBTI+ a Europa.

• Dècada del 1920: Auge de la cultura LGBTI+ en ciutats com Berlín, on es desenvolupen comunitats i espais socials oberts.

• Mitjans del segle XX: Es produeixen grans retrocessos a causa de la Segona Guerra Mundial, amb la persecució del règim nazi a homosexuals, principalment a través de l'ús del triangle rosa en camps de concentració.

La Revolta de Stonewall i l'era moderna (Finals dels anys 60)

• 28 de juny de 1969: Revolta de Stonewall a Nova York. Aquesta revolta, iniciada per un allau policial a un bar gay, es considera el naixement del moviment modern pels drets LGBTI+.

• Dècada del 1970: Es formen nombroses organitzacions LGBTI+ i es celebren les primeres marxes de l'Orgull.

Lluita contra la discriminació i avenços legals (anys 80 i 90)

• Anys 80: L'aparició de l'epidèmia de l'SIDA marca un punt crític, generant una gran estigmatització però també mobilitzant la comunitat per a l'activisme i la recerca.

• Anys 90: Es comencen a aconseguir grans avenços legals en alguns països, incloent la despenalització de l'homosexualitat i la introducció de lleis contra la discriminació.

Avenços del segle XXI: Matrimoni igualitari i drets trans

• Principis del segle XXI: Molts països comencen a reconèixer el matrimoni entre persones del mateix sexe i a implementar polítiques més inclusives per a les persones transgènere.

• Anys 2010 - 2023: S'ha vist un augment en la visibilitat i reconeixement dels drets de les persones intersex i no binaries, tot i que que aquesta és una àrea on encara queda molt per fer.

Desafiaments actuals i futurs

• Continuació de la lluita: Malgrat els avenços, encara hi ha nombrosos desafiaments, incloent la discriminació, la violència, i la falta de drets en moltes parts del món.

• Lluita global: L'activisme LGBTI+ continua expandint-se i enfortint-se a nivell global, lluitant per una major inclusió i igualtat en tots els àmbits de la societat.

La història dels drets LGBTI+ és una història de lluita, resistència, i celebració. Cada fIta històrica representa no només un canvi legislatiu o social, sinó també la perseverança i el coratge de les comunitats i individus que han lluitat per la igualtat i l'acceptació. 

4.3 Conscienciació sobre la discriminació i els estereotips

4.3.1 Discriminació de gènere i LGBTI+

• Discriminació de Gènere: Refereix a tractaments injustos o prejudicis basats en el gènere d'una persona. Això pot incloure desigualtat en les oportunitats laborals, diferències salarials, i expectatives socials basades en estereotips de gènere.

• Discriminació LGBTI+: Es refereix a les actituds, accions i polítiques que desfavoreixen o perjudiquen a persones basant-se en la seva orientació sexual o identitat de gènere. Això pot incloure l'hostilitat, el rebuig familiar, la discriminació laboral, la violència física i emocional, així com les restriccions legals.

Exemples concrets

• Àmbit laboral: Una persona transgènere podria ser rebutjada per a un treball o afrontar l'assetjament laboral a causa de la seva identitat de gènere.

• Educació: Un adolescent gai pot ser objecte d'assetjament escolar, amb poc suport institucional per a la seva protecció.

• Salut i serveis: Persones intersexuals poden enfrontar-se a intervencions mèdiques no consentides durant la infància, o falta d'atenció mèdica adequada.

• Accés a serveis: Parelles del mateix sexe poden experimentar dificultats en adoptar infants o rebre els mateixos serveis de salut que les parelles heterosexuals.

4.3.2 Estereotips

• Estereotips de gènere: Són creences generalitzades sobre com haurien de comportar-se o quins interessos haurien de tenir homes i dones. Aquests estereotips poden limitar la llibertat individual i perpetuar la desigualtat.

• Estereotips LGBTI+: Són idees preconcebudes o simplificades sobre persones LGBTI+, sovint basades en la ignorància o prejudicis. Aquests estereotips poden contribuir a la discriminació i la marginalització.

Exemples concrets:

• Estereotips de gènere: La creença que els homes són naturalment més aptes per a càrrecs directius, mentre que les dones són millors en tasques de cura.

• Estereotips sobre lesbianes i gais: L'idea que tots els homes gais són efeminats, o que totes les dones lesbianes són "masculines".

• Estereotips sobre bisexuals: La falsa noció que la bisexualitat és només una fase o que les persones bisexuals són promíscues.

• Estereotips trans i no binàries: La suposició que totes les persones transgènere volen o han passat per cirurgies de reassignació de sexe, o que les persones no binaries estan "confoses" sobre la seva identitat de gènere.

Quan les monitores i els monitors tracten aquests temes amb els infants i adolescents és fonamental tractar aquests temes amb sensibilitat i profunditat, proporcionant informació precisa i desmuntant mites i malentesos. Això inclou la discussió sobre com aquests estereotips i formes de discriminació afecten la vida quotidiana de les persones, així com les maneres de combatre'ls tant a nivell personal com col·lectiu.

4.4. Comunicació inclusiva i suport a la diversitat

4.4.1 Llenguatge inclusiu 

El llenguatge inclusiu evita l'exclusió i la discriminació, especialment en relació amb el gènere, la sexualitat i les identitats de gènere. Implica l'ús de termes i formes d'expressió que reconeixen la diversitat i promouen l'igualtat.

Utilitzar un llenguatge inclusiu és clau per crear entorns respectuosos i acollidors per a tothom. Ajuda a evitar prejudicis i estereotips, i reconeix la identitat i l'experiència de cadascú.

Exemples pràctics

• Pronoms: Preguntar i utilitzar els pronoms preferits d'una persona (ell, ella, elle, etc.).

• Formulacions neutres: Utilitzar termes neutres com "parella" en lloc de "marit/esposa" o "pare/mare" en lloc de "pares" i en segons quins contextos podem utilitzar "família"

• Evitar suposicions: No assumir l'orientació sexual, identitat de gènere, o estatus de relació d'algú basant-se en estereotips.

• Inclusió en documents i comunicacions: Incorporar opcions de gènere no binaries en formularis, i utilitzar un llenguatge que no pressuposi heterosexualitat o cisgènere.

4.4.2 Suport emocional

El suport emocional per a la diversitat inclou la comprensió, l'empatia i la solidaritat amb les experiències i desafiaments que les persones LGBTI+ poden enfrontar.

Oferir un suport emocional adequat és fonamental per al benestar de les persones LGBTI+, moltes de les quals enfronten exclusió social, discriminació o incomprensió.

Exemples pràctics

• Espais segurs: Crear entorns on les persones puguin expressar-se lliurement i ser elles mateixes sense por de judici o discriminació.

• Escolta activa: Mostrar empatia i comprendre els problemes i sentiments de les persones LGBTI+ sense jutjar.

• Recursos de suport: Proporcionar o dirigir les persones a recursos professionals com grups de suport, serveis de teràpia, o organitzacions LGBTI+.

• Advocacia i solidaritat: Defensar els drets i necessitats de la comunitat LGBTI+, i educar a altres sobre la importància del respecte i la inclusió.

En un programa d'educació per a la diversitat sexual i de gènere, els temes del llenguatge inclusiu i el suport emocional són crucials. Aquests apartats poden incloure activitats pràctiques, estudis de cas, i discussions que ajudin els participants a comprendre com aplicar aquests principis en la seva vida quotidiana i professional.

4.5 Disseny d'activitats inclusives i sensibles a la diversitat

4.5.1 Idees per a activitats inclusives

Aquí tens algunes idees d'activitats creatives que celebren la diversitat i fomenten la participació de tots, ideals per a infants i adolescents:

• Mural de la diversitat: Crear un mural col·lectiu on cada estudiant pugui dibuixar o escriure alguna cosa que els fa únics, com un hobby, una tradició familiar, o una part de la seva identitat.

Un mural és una obra d'art pintada o aplicada directament sobre una paret, sostre o altra superfície permanent. Els murals poden ser de grans dimensions i estan dissenyats per harmonitzar-se amb l'espai arquitectònic on es troben. Tradicionalment, els murals han estat una forma d'art públic, utilitzada per a contar històries, representar esdeveniments socials, expressar identitats culturals o simplement embellir l'entorn urbà.

• Característiques clau d'un mural:

  • Gran escala: A diferència d'altres obres d'art, els murals són generalment grans i poden cobrir parets senceres.

  • Integració en l'espai: Els murals estan estretament lligats a l'espai arquitectònic on es troben, formant part de l'entorn.

  • Diversitat de temes: Poden presentar una àmplia varietat de temes, des de representacions històriques i polítiques fins a expressions de la cultura local o missatges socials.

  • Accessibilitat pública: Sovint es troben en espais públics, sent accessibles a un ampli públic i formant part de la cultura visual d'una comunitat.

Els murals són utilitzats en contextos educatius com una eina per a la col·laboració i l'expressió creativa. En projectes com murals col·lectius, els participants poden aportar les seves pròpies idees i estils, creant una obra d'art que reflecteixi la diversitat i la unitat d'un grup o comunitat.

• Contacontes multiculturals: Organitzar sessions de contacontes on es llegeixin llibres que representin diferents cultures, identitats de gènere i orientacions sexuals, seguit d'una discussió sobre les històries.

Un contacontes és una activitat en la qual una persona narra històries, sovint de manera oral, amb l'objectiu d'entretenir, educar, o transmetre cultura i valors. Els contacontes poden tenir lloc en una varietat d'entorns com escoles, biblioteques, festivals, i events comunitaris. Aquesta pràctica és tan antiga com la mateixa civilització humana i es troba en totes les cultures i societats.

• Característiques clau d'un contacontes:

  • Narració oral: La història és contada, més que llegida, utilitzant la veu, l'expressió facial i el llenguatge corporal per captar l'atenció i transmetre emocions.

  • Interacció amb l'audiència: Els contacontes sovint interactuen amb el seu públic, fent preguntes, animant a la participació o adaptant la història en resposta a les reaccions dels oients.

  • Diversitat d'històries: Les històries poden variar des de contes tradicionals i mites fins a relats contemporanis, incloent temes com la diversitat, la inclusió, i valors universals.

  • Finalitat educativa i cultural: A més d'entretenir, els contacontes tenen sovint l'objectiu de transmetre coneixements, valors, i tradicions culturals.

En contextos educatius, els contacontes són una eina valuosa per desenvolupar habilitats d'escolta, fomentar la imaginació, i ensenyar sobre diverses cultures i perspectives de manera divertida i accessible. A més, aquesta activitat pot ser especialment útil per promoure la comprensió i l'acceptació de la diversitat entre els infants i adolescents.

• Taller d'art drag: Organitzar un taller on els estudiants puguin experimentar amb l'art del drag, aprenent sobre la seva història i significat cultural, i creant els seus propis personatges.

Un Taller d'art drag és una activitat educativa i creativa que explora l'art del drag, una forma d'expressió que sovint desafia i juga amb les normes tradicionals de gènere a través de la vestimenta, el maquillatge, i la performance. Els tallers d'art drag poden ser utilitzats per educar i celebrar la diversitat de gènere i expressió, així com per fomentar la creativitat i l'autoexpressió entre els participants.

• Elements clau d'un taller d'art drag:

  • Història i cultura del drag: introducció a la història del drag i la seva evolució, incloent el seu paper en les comunitats LGBTI+ i la cultura popular.

  • Expressió creativa: Els participants experimenten amb el maquillatge, la vestimenta i altres formes d'expressió estètica que desafien les normes de gènere convencionals.

  • Performance i identitat: Exploració de com la performance drag pot ser una forma d'explorar i expressar diferents facetes de la identitat personal.

  • Espai segur i inclusiu: Creació d'un ambient on tothom se senti còmode per explorar i expressar la seva creativitat sense por de judici o discriminació.

Aquests tallers no només són una eina per a l'entreteniment, sinó també una plataforma poderosa per a la discussió i l'educació sobre temes de gènere, identitat, i acceptació. Promouen un entorn on els participants poden aprendre sobre diversitat i inclusió de manera divertida i interactiva.

• Joc de rol sobre inclusió: Crear escenaris on els estudiants han de resoldre desafiaments o conflictes relacionats amb la diversitat, promovent la solució de problemes i l'empatia.

Un joc de rol és una activitat lúdica on els participants adopten i actuen com si fossin personatges diferents de si mateixos, generalment dins d'un marc narratiu o història guiada. En aquests jocs, els jugadors prenen decisions per als seus personatges i interactuen amb altres participants o amb l'entorn del joc, sovint dins d'un món imaginari creat per a l'ocasió.

• Característiques clau d'un joc de rol:

  • Interpretació de personatges: Els jugadors creen o se'ls assigna un personatge, incloent la seva personalitat, història i objectius. Llavors actuen i prenen decisions basades en aquest personatge.

  • Narrativa guiada: Sovint hi ha una història o escenari bàsic que guia el joc, amb situacions i conflictes als quals els jugadors han de respondre.

  • Interacció i col·laboració: Els jocs de rol impliquen una alta interacció entre els participants, requerint comunicació, negociació i, en ocasions, resolució de conflictes.

  • Flexibilitat i creativitat: Aquests jocs permeten una gran creativitat, ja que els participants poden improvisar i explorar diferents resultats i històries.

Els jocs de rol són utilitzats en contextos educatius com una eina per desenvolupar habilitats socials, fomentar la creativitat, i explorar diferents perspectives i situacions de manera segura i controlada. Aquesta activitat pot ser especialment útil per tractar temes com la resolució de conflictes, l'empatia, i la comprensió de diverses realitats socials i culturals.

• Exposició fotogràfica sobre famílies: Organitzar una exposició on els estudiants portin fotos de les seves famílies, mostrant la diversitat de formes i tamanys que aquestes poden tenir.

• Festival de música del món: Realitzar un festival on els estudiants puguin compartir música de diferents cultures, explicant la seva història i significat.

• Debat sobre personatges de pel·lícules o llibres: Realitzar debats sobre personatges de pel·lícules o llibres que representin una àmplia varietat d'identitats i experiències, discutint com són representats.

Un debat és una activitat estructurada on dos o més grups exposen i discuteixen els seus punts de vista sobre un tema específic. Els debats són formats educatius i comunicatius que permeten l'intercanvi d'idees, opinions i arguments de manera ordenada i respectuosa.

• Característiques Clau d'un debat:

  • Exposició d'arguments: Cada grup o individu presenta els seus arguments a favor o en contra del tema en discussió.

  • Estructura organitzada: Els debats generalment segueixen una estructura definida, amb temps assignats per a les exposicions, les rèpliques i les conclusions.

  • Foment de l'anàlisi crítica: Els participants són encoratjats a pensar críticament, a analitzar els arguments dels altres i a defensar els seus punts de vista amb evidència i raonament lògic.

  • Respecte i civisme: Tot i que els participants poden tenir opinions diferents, es promou un ambient de respecte mutu i civisme durant tot el debat.

Els debats són utilitzats en entorns educatius com una manera d'enriquir l'aprenentatge, desenvolupar habilitats de comunicació, i promoure l'enteniment de perspectives diverses. Aquests també serveixen per fomentar l'obertura mental, la tolerància i la capacitat d'escoltar i processar opinions diferents de les pròpies.

• Taller de cuina internacional: Organitzar un taller on els estudiants preparin i comparteixin plats de diferents cultures, aprenent sobre la seva història i significat.

Un taller de cuina és una activitat educativa i pràctica on els participants aprenen a preparar diversos plats o a desenvolupar habilitats culinàries específiques. Aquests tallers poden centrar-se en una àmplia varietat de temes, des de cuina d'una cultura específica fins a tècniques culinàries particulars, passant per estils d'alimentació saludable o cuina creativa.

• Característiques clau d'un taller de cuina:

  • Aprenentatge pràctic: Els participants treballen de manera activa en la preparació de plats, sovint sota la guia d'un instructor o xef.

  • Exploració de cultures i tradicions: Els tallers de cuina poden ser una finestra a diferents cultures, permetent als participants explorar tradicions i estils de vida a través dels seus plats típics.

  • Foment de la creativitat i l'experimentació: Es promou la creativitat en la cuina, animant els participants a experimentar amb ingredients i receptes.

  • Habilitats de vida: Els tallers de cuina ensenyen habilitats pràctiques que els participants poden utilitzar en la seva vida quotidiana, fomentant una alimentació saludable i l'autonomia personal.

Els tallers de cuina són especialment valuables en entorns educatius perquè combinen l'aprenentatge pràctic amb el gaudi de crear i compartir menjars. A més, poden ser una eina eficaç per ensenyar sobre nutrició, sostenibilitat, i la importància de la diversitat cultural.

• Creació d'un jardí de la diversitat: Crear un jardí a l'escola on cada estudiant planti una flor o planta que representi alguna part de la seva identitat o herència, simbolitzant la bellesa de la diversitat.

• Dia de la moda Internacional: Realitzar un dia temàtic on els estudiants vinguin vestits amb roba tradicional de diferents cultures, compartint històries i informació sobre el que porten.

Aquestes activitats no només són divertides i educatives, sinó que també ajuden a construir un entorn escolar més inclusiu i respectuós de totes les identitats i cultures.