5.1 Els valors

Els valors és el conjunt de tot allò que desitgem, que volem i que considerem com a bo. Hi ha valors de tipus universal com la pau, la vida o la família i d’altres, més personals i concrets, que només coneix cadascú de nosaltres. Però fins i tot aquests valors no són interpretats de la mateixa manera per tothom, per exemple: hi ha qui estima la vida i no contempla l’eutanàsia (el dret a morir voluntària i dignament) i hi ha qui pel mateix motiu la contempla.

Els valors són:

• Conceptes abstractes, immaterials, no ocupen espai: la bellesa d’un quadre la intuïm però no la podem demostrar.

• No es poden mesurar empíricament.

• Són absoluts, ja que no depenen del subjecte que els capta, ni del temps ni de l’espai i no guanyen ni perden amb el pas del temps, no es desgasten, en tot cas al llarg del temps descobrim nous valors.

• Són positius o negatius, cada valor té el seu contravalor: l’amor i l’odi, la pau i la guerra, el respecte i la manca de respecte, la tolerància i la intolerància...

• Tots els valors estan jerarquitzats, per això parlem de l’escala de valors, és a dir hi ha valors que valen més que altres. Tothom té a seva pròpia escala de valors.

• No podem tenir tots els valors a l’hora i això implica decidir-se per uns en detriment dels altres, hem d’escollir

Els valors educatius són el punt de partida de l’educació i cada societat i cada temps n’ha potenciat aquells que li ha interessat. Valors com la convivència, el respecte a les persones, als animals i a la naturalesa, la salut, la solidaritat o l’amistat, no sempre han estat desitjats ni entesos de la mateixa manera. La humanitat, actualment, té un punt de partida bàsic, un referent inequívoc: la Declaració Universal dels Drets Humans. Però, tot i que realitzem la nostra activitat com a monitores i monitors d’educació en el lleure partint d’aquest referent bàsic, no deixa de ser que cadascú de nosaltres dóna importància a uns valors més que a uns altres. El que s’anomena l’escala de valors no és igual per a tothom.

Un bon sistema per treballar els valors és posar-nos en la pell de persones que tenen valors diferents als nostres, formes de pensar i d’actuar diferents i que fins i tot podem rebutjar, també és una bona forma per descarregar-nos dels prejudicis, estem parlant dels jocs de rol.

5.2 Què és un joc de rol?

Un joc de rol es basa en la descripció d'una situació fictícia on les jugadores poden canviar els esdeveniments de la narració pel fet que controlen les accions conscients d'alguns dels personatges del joc. Normalment es juga entre dues o més persones, una de les quals assumeix el paper de directora de joc mentre la resta assumeixen el control d'un personatge. Tot i que es pot deixar a decisió de la directora les qüestions d'atzar, és usual utilitzar sistemes estadístics per augmentar el realisme o imparcialitat de les decisions preses per les jugadores. Els sistemes més utilitzats són les tirades de daus i les regles preestablertes, si bé és possible utilitzar documentació basada en la realitat o fonts acceptades.

Ens centrarem en el que s’anomena joc de rol en viu. El joc de rol en viu es diferencia del de taula bàsicament en la manera d'expressar les accions del personatge. El joc de rol en viu és molt proper al teatre d'improvisació, perquè és la mateixa jugadora qui representa el personatge en l'entorn físic. En un joc de rol en viu es delimita un espai i un temps de joc. Dins d'aquests límits espai-temporals totes les jugadores interpreten els seus personat- ges en el sentit dramàtic-teatral de la paraula interpretar.

Si volen que el seu personatge salti, elles mateixes han de saltar, si volen que el seu personatge sedueixi a una altra, la jugadora primera ha de seduir (interpretant-ho) a la segona (que es deixarà o no seduir segons les especificacions del seu propi personatge). Els límits d'interpretació teatral han de venir marcats, evidentment, per la voluntat i integritat de les jugadores, persones no jugadores i entorn físic.

Els jocs de rol són jocs on es posa èmfasi en la interacció social i la col·laboració, a diferència d'altres jocs que posen l'èmfasi en la competició.

Autores i grans publicadores de jocs de rol els consideren una forma de narració de contes interactiva i col·laborativa. Igual que les novel·les o pel·lícules, els jocs de rol atrauen per què exerciten la imaginació.

La interactivitat és la diferència entre jocs de rol i la ficció tradicional. Mentre un teleespectador és un observador passiu, un jugador de rol fa eleccions que afecten a la història. Aquests jocs de rol estenen la tradició antiga de narració de contes on un petit grup d'amics col·laboren en crear una història.

Mentre que existeixen formes simples de rol en jocs per a infants com "policies i lladres", "jugar a papes i mames" i altres, els jocs de rol afegeixen un nivell de sofisticació i persistència a la idea bàsica, amb l'afegiment de regles numèriques i la participació d'un àrbitre. Les participants dels jocs de rol generen caràcters específics i una trama. Un sistema consistent de regles i un escenari de campanya més o menys realista que ajuda al suspens amb incertesa.

El nivell de realisme als jocs varia entre una consistència bàsica per crear una història factible fins a un desafiament amb simulacions de móns paral·lels al real.

5.2.1 El sociodrama

El científic social Jacob L. Moreno va introduir el sociodrama com una tècnica per estudiar i solucionar els problemes de grup i les relacions socials.

Es tracta d’un joc de rol on cadascú té un paper determinat que ha d’interpretar tal com s’imagina que reaccionaria la persona representada en funció dels paràmetres que se li han donat. Normalment un sociodrama té diferents etapes:

• Elecció del tema

• Discussió Prèvia

• Organització de la o les representacions

• Representació o representacions

• Discussió