5.1 En què consisteix l'educació per a l'interculturalitat?

L'Educació Intercultural promou relacions de igualtat i de mutu enriquiment entre persones procedents de cultures diferents, mitjançant l'ensenyament i aprenentatge de valors, habilitats, actituds i coneixements. Estan en joc la cooperació, la solidaritat, la convivència entre cultures i la regulació raonable dels conflictes.

El terme multicultural es refereix al fet de que molts grups o individus pertanyents a diferents cultures visquin junts en la mateixa societat, mentre que el terme intercultural hi afegeix el fet que els individus o grups diversos s’interelacionin, s'enriqueixin mútuament, i siguin conscients de la seva interdependència.

La monitora i el monitor d’activitats de lleure educatiu ha de ser una persona competent interculturalment és a dir, ha de tenir l’habilitat d'interactuar amb els altres, d'acceptar altres perspectives i percepcions del món, de mediar entre diferents perspectives i de ser conscient de les seves pròpies valoracions sobre la diversitat.

La fita final de l'educació intercultural és transformar la societat en un medi més just i democràtic. es tracta sense dubte d'una fita ambiciosa que confia en les educadores i els educadors com a agents de canvi social i educatiu.

A la definició d'educació intercultural es parla d'ensenyament i d'aprenentatge de valors, habilitats, actituds i coneixements. Valors com la cooperació, la solidaritat, l'empatia, etc. L'educació en el lleure ens brinda l'oportunitat de transmetre aquest valors.

5.2 Conceptes relacionats amb l'interculturalitat

Assimilació

Acció que té com a objectiu fer desaparèixer els senyals d'identitat originals per tal que la cultura sotmesa arribi a ser substituïda per la cultura dominant. El resultat és la "transculturació" (canvi de cultura) i/o "l'aculturació" (procés de privació o pèrdua d'una part de la cultura d'un individu o grup). L'assimilació encobreix un acte de violència, perquè comporta la imposició de la cultura dominant i la renúncia a la comunicació intercultural (V. Fisas, Centre UNESCO, Documents, núm. 31, "Les migracions contra l'oblit de la nostra història").

Contrainformació

Acció de donar una notícia amb la intenció de negar totalment o parcialment la desinformació i/o proporcionar una informació nova per tal de generar una opinió.

Desinformació

Acció de posar al corrent d'alguna cosa ometent, falsejant o saturant intencionadament la notícia per tal de generar una opinió.

Discriminació

Acció que té lloc quan un grup humà és sotmès a un tracte diferenciat que li impedeix accedir a certs àmbits o que el permet participar-hi en condicions desavantatjoses. La discriminació és el mecanisme encarregat d'assegurar que la inferioritat moral atribuïda a una comunitat tingui una correspondència en el pla de les relacions socials (La ciutat de la diferència).

Educació en la diversitat

Atenció i actuació didàctiques que permeten atendre simultàniament i amb eficàcia l'alumnat que, com a resultat de la mateixa escolarització, es diferencia progressivament dels contextos personals i familiars i dels nous interessos que es manifesten durant l'adolescència. Pel que fa a l'acció educativa i didàctica i a la pràctica educativa, el repte de l'educació en la diversitat no tan sols ha de donar respostes en el camp dels valors i en les actituds intel·lectuals i afectives, sinó que s'ha de resoldre d'acord amb el context i en un triple àmbit: el curricular, el metodològic i l'organitzatiu (Cuadernos de Pedagogía, núm. 212, març de 1993).

Inclusió social

La inclusió està substituint la integració, en el sentit que es passa d'una visió que contempla a un individu que s'ha d'esforçar per formar part de la societat, a una societat que s'ha d'esforçar perquè l'individu formi part d'ella, respectant la seva individualitat.

Integració social

Fenomen que consisteix en l'assumpció de normes comunes, negociades pels individus i les comunitats i susceptibles de ser reinterpretades o renovades, amb la finalitat de possibilitar una col·laboració eficaç o, simplement, la copresència. La idea d'integració estableix que, tot i que en la societat hi ha diferents identitats culturals, cap d'aquestes identitats no reclama l'exclusivitat sobre l'espai públic, malgrat que reconeixen la necessitat de coincidir en alguns punts a l'hora de resoldre afers comuns i malgrat que aquesta confluència es produeixi en termes distints per a cada comunitat diferenciada (Manuel Delgado, Etnopolis, núm. 9).

Marginació

Fenomen que implica que un individu o un grup humà és expulsat o suplantat, o bé que se li nega l'accés a les activitats i les funcions més determinants de la vida social. Aquesta forma d'eliminació consisteix, pràcticament, a "esborrar" una persona o un grup de persones dels aspectes estratègics de l'existència col·lectiva (La ciutat de la diferència).

Prejudici

Forma més elemental de la lògica de l'exclusió. S'alimenta d'un sistema de representació que assigna a cada comunitat uns trets diferencials negatius i deixa de banda l'experiència real que s'hagi produït arran del contacte entre aquests grups. El prejudici no necessita alimentar-se amb cap conflicte econòmic, polític o social, sinó que treballa amb materials purament imaginaris: reputacions que mai no es verifiquen, amenaces, llegendes o mites. Per mantenir una opinió negativa sobre el grup prejutjat, no és necessari tenir-hi cap contacte; de fet, ni tan sols cal que el grup menyspreat existeixi (La ciutat de la diferència).

Psicosi de la immigració

Fenomen que es caracteritza per induir una transformació de qualsevol "problema" social en un problema que es planteja —o que s'agreuja— a causa de la presència d'immigrants. Aquests problemes afecten àmbits tan diversos com l'atur, l'hàbitat, la Seguretat Social, l'escolarització, la salut pública, els costums o la delinqüència (E. Balibar, Raza, nación y clase).

Racisme

Comportament a partir del qual un ésser humà és objecte de domini o de discriminació sobre la base de les qualitats considerades inherents a la comunitat a què pertany (La ciutat de la diferència).

Racisme biològic

Modalitat de racisme que parteix de la convicció que els éssers humans es poden classificar en un ventall molt reduït de grups —caracteritzats fenotípicament i anomenats "races"—, d'acord amb els quals els correspondrien uns trets temperamentals, intel·lectuals i morals prefixats genèticament. Aquesta taxonomia racial permet establir una jerarquització a partir de la presumpta qualitat d'aquest patrimoni genètic heretat, de manera que la "raça" superior quedaria legitimada per dominar, expoliar o, fins i tot, exterminar les altres, considerades naturalment inferiors (La ciutat de la diferència).

Racisme diferencialista

Modalitat de racisme que entén que la cultura es transmet de generació en generació i que cada persona hereta una única cultura. El diferencialisme planteja com a immutables i irreductibles les diferències culturals existents entre les persones. En algunes ocasions, pot no afirmar explícitament la superioritat d'una cultura sobre l'altra, però sempre defensa la nocivitat de barrejar els costums per raó d'una in- compatibilitat entre cultures i, per tant, la necessitat de segregar les poblacions d'acord amb el seu origen (Igualtat per viure, diversitat per con- viure).

Racisme institucional

Modalitat de racisme que consisteix en el domini i la discriminació practicats per l'Administració pública i altres institucions a partir de l'àmbit jurídic o legal sobre un sector de la població que és explotat i exclòs dels drets socials i polítics.

Racisme social

Modalitat de racisme que consisteix en un conjunt d'actituds segregacionistes o discriminatòries practicades quotidianament i que afecten nombrosos àmbits de la societat (Igualtat per viure, diversitat per conviure).

Racisme violent

Modalitat de racisme caracteritzada per la violència. Aquest fenomen creix en la mateixa mesura en què ho fan les polítiques d'exclusió d'immigrants i de minories ètniques o les actituds socials racistes. A l'Estat espanyol, el protagonitzen fonamentalment les bandes de skinheads neonazis (Igualtat per viure, diversitat per conviure).

Segregació

Fenomen que manté apartat, en un espai que se li assigna, un grup prèviament inferioritzat. Com a exclusió a l'accés i a l'ús de l'espai públic, la segregació imposa un territori a un grup discriminat perquè s'hi autoorganitzi i li restringeix la mobilitat (La ciutat de la diferència).

Solidaritat

Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat o col·lectivitat en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).

Tolerància

Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions de les altres en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc., i no n'impedeix l'exercici (Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana).

Xenofília

Actitud que consisteix en una crida a favor del dret a la diferència cultural, la qual mai no és vista com una substància incommovible, sinó com el resultat —i no la causa— de les exigències que la societat imposa a la realitat (La ciutat de la diferència). És el contrari a xenofòbia.

Xenofòbia

Actitud que es manifesta quan la temptació etnocèntrica es tradueix en pràctiques excloents sobre la base del refús o l'exclusió de tota identitat cultural aliena, pel sol fet de ser aliena. La xenofòbia refusa "l'altre" —l'estranger, l'immigrant, etc.— en la mesura en què el veu com a competidor de recursos que considera propis i el percep com una amenaça per a la seva identitat (V. Fisas, Centre UNESCO, Documents, núm. 31, "Les migracions contra l'oblit de la nostra història"). És el contrari a xenofília”