11.1 El joc, l'activitat dels infants per excel·lència

La definició de joc que us presentem és una definició que integra i resumeix els estudis de Lavega (1996):

“El joc és una acció lliure, agradable, espontània, desinteressada, mol-dejable, ordenada, conscient, estètica, imaginada i necessària que es desen-volupa en un espai i temps determinats per uns actors concrets i amb deter- minat material de suport”.

Si bé tots sabem el què és i en què consisteix el joc d’una forma pràctica, els estudiosos han intentat fer-ne una teoria del mateix on sembla que el joc doni resposta a moltes qüestions.

Per exemple, podem estudiar el joc des diversos punts de vista:

• Aplicacions didàctiques del joc

• Components qualitatius del joc

• Components quantitatius del joc

• El joc i les etapes del creixement de les persones

11.2 Esquema de classificació dels jocs

Podem classificar els jocs seguint diversos criteris

Espai

• Jocs d'interior

• Jocs d'exterior

Durada

• Jocs de curta durada

• Jocs de llarga durada

Edat de les jugadores

• Jocs d'infància

• Jocs d'adolescència

Material de suport

• Jocs amb material

• Jocs sense material

Existència o no de regles

• Reglats

• No reglats

Existència o no de monitora o monitor

• Espontanis

• Dirigits

Existència o no de grup

• Individuals

• Col·lectius

• Per equips

Existència o no de competitivitat

• Cooperatius

• Competitius

Desenvolupament d'habilitats

• Jocs d'expressió

• Jocs de creativitat

• Jocs de destresa

• Jocs físics

• Jocs mentals

• Jocs socials

• Jocs exploratoris

Segons l'atzar

• Jocs d'atzar

• Jocs on no hi intervé l'atzar

Segons l'etapa del dia

• Jocs de dia

• Jocs de nit

Jocs esportius

• Jocs preesportius

• Jocs esportius

• Jocs funcionals o de pre exercici

• Jocs motors

Jocs socials

• Jocs per la pau

• Jocs de rol social

11.3 L’organització dels jocs

11.3.1 Les eines

Abans que res heu de tenir un bon fitxer de jocs. Però quan diem que heu de tenir un bon fitxer, vol dir, d'aquells jocs que ja coneixem i hem experimentat. I això només s'aconsegueix amb la pràctica. Com ajudants de monitores i monitors fixeu-vos sobretot en aquells jocs que més funcionen i aquells altres que no funcionen tant, intenteu analitzar què ha passat en cada cas, i poseu en pràctica les vostres conclusions quan practiqueu un joc nou.

Els jocs no s'improvisen mai. La monitora i el monitor sempre porta un sac de recursos que l'ajuden en un moment determinat a preparar una sessió de jocs. Hi ha jocs que requereixen més preparació que d'altres, però fins i tot aquests els hem de saber escollir si no volem que allò que fem acabi en un fracàs. Per això és molt important portar sempre a mà un fitxer de jocs i una caixa de material polivalent, aquell material que ens ajudarà a organitzar la majoria de jocs: mocadors de colors per fer equips, paper per escriure, pa-pers de colors variats, tisores, llapis, guixos per marcar pistes, jocs de cartes...

11.3.2 El criteri

A l'hora de seleccionar un joc el primer que hem de tenir en compte són les participants, i en aquest cas la seva edat. Tot seguit adequar el lloc on volem realitzar el joc bé seleccionant el lloc correcte, bé ambientant-lo si es dóna el cas. Finalment, la durada i el tipus de material que necessitarem.

Paral·lelament a aquests criteris n'hem d'utilitzar uns altres d'acord amb els nostres objectius educatius, és a dir, a què volem jugar.

Ara bé, amb això no n'hi ha prou, cal tenir en compte les circumstàncies en les quals ens movem: fa fred o calor?, estem en un casal unes hores concretes o en unes cases de colònies tot el dia?, estem a ciutat o a bosc? Tots aquests condicionants són claus a l'hora d'organitzar els jocs.

11.3.3 La preparació

Els jocs no s'improvisen hem dit abans. Fins i tot una sessió de jocs d'interior imposada per una imprevista tempesta és el fruit de la preparació d'unes fitxes, del manteniment d'un ritme i té en compte la situació dels jugadors i l'entorn on s'han hagut de refugiar.

Ara bé, la resta de jocs els hem preparat anticipadament. Per sistema no confiem en la memòria, per tant elaborem un programa de jocs que preparem fent servir les fitxes i buscant els material adient i preparant l'ambientació adequada, si es dóna el cas.

Un programa de jocs curts ha de tenir en compte el ritme començant amb jocs d'escalfament per passar a jocs actius i baixar a jocs passius. Mai un programa de jocs s'ha d'establir com si fos l'única activitat d'un casal o d'una colònia, s'ha de tenir en compte el programa general i d'aquest en sortirà el ritme. No podem després d'una excursió feixuga organitzar un partit de palo-mato (pixi) o un joc de batalles, més aviat podem fer jocs d'interior més aviat passius. I els jocs formen part d'un programa educatiu que l'han de re- forçar i no poden entrar en contradicció, ni en la forma ni en el seu contingut.

La programació dels jocs no implica necessàriament un programa rígid que és inamovible, precisament la gràcia de qualsevol programa és la seva flexibilitat i la seva capacitat d'adaptar-se a les situacions que cada moment exigeixi.

11.3.4. La presentació

• Abans que res el títol del joc ha de ser atractiu, i per tant l'heu de titular d'acord amb la vostra pròpia realitat, adaptant-lo al centre d'interès que estigueu treballant, així el títol "La recerca del tresor" el podeu adaptar a "La recerca del tresor d'en Barbaroja", cas que el vostre centre d'interès siguin els pirates.

• El joc s'ha de presentar de forma clara i senzilla, a la vegada que atractiva.

• Cal que els jugadors s'interessin i es motivin a jugar-hi.

• Les regles han d'estar ben explicades i sense ambigüitats, cal assegurar- se que s'han entès bé. Si cal i es pot fer, feu una partida d'entrenament.

• Si heu d'explicar un gran joc, cal determinar molt bé els límits tant d'espai com horaris.

• Sempre que pugueu heu de donar les regles del joc i les instruccions per escrit.

11.3.5 L'observació del joc

Cal observar les jugadores mentre juguen. Aquesta observació que és del tot necessària per conèixer els infants i adolescents individualment, en el cas dels jocs ho és també per saber com reaccionen les jugadores als imprevistos del joc i sobretot per saber si el joc funciona o no, és a dir si les jugadores es diverteixen o no jugant-hi. Si les regles són senzilles de complir o si pel contrari porten complicacions. Cal tenir en compte que les jugadores en el joc es comporten exactament tal com són. També cal observar quina és la reacció de tot el grup en general al davant del joc, a l'hora de presentar-lo, a l'hora de jugar-lo i en acabar. Hem de tenir molt present que no sempre el joc que ens agrada a nosaltres és el que millor funciona. Perquè un joc funcioni ha de ser adequat a l'edat, a l'espai i al temps, ha de comptar amb el material i l'ambientació adient, els jugadors han d'estar interessats i motivats i les regles que han de ser clares i senzilles, han de ser conegudes per tots.

11.3.6 Els detalls materials

No n'hi ha prou amb tenir un bon programa i haver preparat el material. Qualsevol joc té un seguit de detalls dels que s'han de tenir molta cura si volem que el joc funcioni. Si juguem a palo-mato (pixi) el terreny de joc ha de ser l'adequat: ni molt gran ni molt petit, les bases han d'estar perfectament delimitades, així com el territori del pitxi i la línia del batedor, però fins i tot els equips hauran d'estar ben delimitats. Això implica disposar de determinat material, que es pot usar en diferents tipus de jocs:

• Marques per delimitar terreny i precisar els objectius: cunyes, estaques, cinta de plàstic...

• Senyals per distingir els equips: braçalets, mocadors, pitets

• Banderins de colors diversos

• Pilotes

• Cartolines

• Pannells de cartró