12.1 El risc de les activitats

Tota activitat, per senzilla que sigui, comporta un risc, entenent com a tal la possibilitat que passi alguna cosa que produeixi un dany. L'única possibilitat que no hi hagi risc és la inactivitat (no fer l'activitat).

Perquè hi hagi risc han de donar-se alhora dues condicions:

1. Ha de ser possible que hi hagi un accident

2. Aquest accident suposi un dany.

El grau d'acceptació d'un risc ve determinat per:

1. Pels coneixements que tenim de l'activitat que genera el risc

2. Pels avantatges que implica fer aquesta activitat.

Per exemple, acceptem viatjar en avió a canvi de l'estalvi de temps i comoditats que suposa, acceptem anar en motocicleta pels avantatges que ens suposa, etc.

Abans de programar qualsevol activitat haurem d’analitzar la conveniència o no de realitzar l’activitat en relació al seu risc, per això haurem de:

1. Conèixer sempre i en tot moment el grau de risc de l’activitat

2. Conèixer la normativa vigent i si nosaltres podem realitzar aquella activitat

3. 3. Analitzar el grau d’acceptació del risc

4. 4. Prendre mesures de minimització del risc per a cada activitat

En termes generals hi ha mesures que sempre rebaixen la probabilitat d’accident en qualsevol activitat, per exemple:

• Augmentar el nombre de monitores i monitors

• Rebaixar el nombre de participants

• Establir normes de seguretat per a cada lloc i situació i fer-les complir

• Tenir en compte que hi ha una mesura que rebaixa completament el risc:

No fer l’activitat o substituir-la per una altra que tingui molt menys risc i tingui els mateixos objectius. Com per exemple canviar la piscina per jocs d’aigua.

De cares a la nostra responsabilitat cal tenir en compte com a normes principals:

• Ajustar-nos en tot al que disposa la normativa vigent

• Fer sempre una programació de l’activitat i donar-la a conèixer a les mares, pares o tutors

• No canviar mai una activitat programada per una altra de més risc i no prevista en la programació.

• Demanar a les mares, pares o tutors sempre l’autorització pertinent.

• Demanar a les mares, pares o tutors sempre la fitxa de salut de l'infant

12.2 Casos pràctics

En cas de pèrdua col·lectiva

• El millor és esperar el rescat quedant-se quiets en el lloc i construint un refugi amb els elements al nostre abast

En cas de pèrdua individual

• Cal haver informat prevenint-ho als infants de les normes de seguretat

• En cas de pèrdua individual quedar-se quiet i xiular o cridar a intermitències, (en mitja hora l'infant perdut pot haver caminat dos quilòmetres en direcció contrària a la que nosaltres els estem buscant i així en poca estona podem estar distanciats de més de quatre quilòmetres)

• Construir-se un refugi, utilitzar la manta tèrmica

Si anem en autocar

• Passar llista al pujar a l’autocar, i cada vegada que aquest s’aturi i els passatgers pugin i baixin, que cada infant tingui cura d’altres dos i puguin avisar en cas d’absència d’algun d’ells

A la piscina

• La pràctica de la natació i el bany a les piscines són activitats saludables i divertides per als infants i adolescents. Però, malgrat això, no hem d'oblidar que l'aigua no és el medi natural de les persones. Les educadores hem de ser conscients del risc que comporten les activitats aquàtiques.

• Malauradament, cada any es produeix algun cas d'ofegament a les piscines públiques o privades i diversos casos de traumatismes ocasionats per caigudes accidentals.

• Cal tenir molt en compte la normativa vigent a nivell de piscines. A moltes cases de colònies només podrem fer ús de la piscina si entre nosaltres hi ha una monitora o monitor socorristes.