9.1 El conte, estímul de la fantasia i la imaginació

Una de les virtuts dels contes és la d'estimular la fantasia i la imaginació de l'infant. Els contes, per la seva varietat temàtica, d'ambients, de situacions i de personatges obren a l'infant un ampli ventall de possibilitats que en la seva petita experiència quotidiana mai no hagués imaginat. A partir d'un conte coneixerà la bondat d'unes, l’astúcia d'unes altres, la maldat d'algunes, les dificultats de les vides de certes persones, els problemes i lluites entre persones o animals, la vida en societats i ambients diversos... i com es poden veure les coses a través d'altres ulls i altres circumstàncies. Així els follets, gegants i fades ajudaran els infants a entendre les forces de la natura, la bondat i la maldat, en fi tot allò que realment existeix però que es fa difícil d'explicar a un infant de pocs anys si no es fa d'una manera força concreta.

Un problema que es pot preveure seria aquell tipus de narració que pot fer por a l'infant petitó, en el que hi surten escenes d'una evident crueltat. Ara bé, creiem que es aquí quan entra en joc la intenció de la contacontes.

• Si es vol fer por, només cal que es vagi creant un cert clima, que es baixi la veu, es miri els infants amb desconfiança i s’allargui la situació angoixosa. Al cap de poc es tindrà fins i tot als grans mirant amb desconfiança les finestres i el darrera dels sofàs!

• Això mateix passa amb les escenes de violència. No és el mateix dir: «i aleshores la madrastra va caure dins el foc i es va morir", que dir “i aleshores van empènyer la dona que xisclava i va caure dins el foc i se li van cremar els cabells, les faldilles i es va tornar aviat com una torxa encesa”.

A vosaltres us toca de triar quina versió preferiu, però aquesta situació d'incertesa o aquesta crueltat aparent que van lligades a molts contes de fantasia, no són només atributs dels contes. És que a la vida real, els infants no s'hi troben també amb situacions angoixants i amb veritables perills?

Com diu Bruno Bettellieim en el seu llibre “Psicoanàlisi dels contes de fades”, justament el que tenen de positiu molts dels contes, és que plantegen una sèrie de situacions problemàtiques (la mare mort, s'ha de passar més proves, etc., que la protagonista (heroïna amb la qual els infants s'identifiquen) acabarà solucionant. I el que és important és que aquests contes plens de fantasia presenten, d’una manera senzilla i entenedora per a l’infant, totes les dificultats fonamentals de la persona: la lluita per ser ella mateixa, la superació de l'etapa infantil que lliga l'adolescent amb els pares, la mort, etc.

Un altre aspecte que cal tenir en compte de la narració oral és justament la base: el llenguatge. Ja que fem servir les paraules com a vehicle principal, cal vigilar que aquest sigui correcte, ric, clar...

AIs infants que tant gaudeixen sentint explicar una i altra vegada el mateix conte fins que acaba aprenent-lo de memòria, els hi cal que aquelles paraules que poc a poc va fixant, enriqueixin i millorin el seu llenguatge. Per això és molt important que la narradora es prepari bé abans d'explicar un conte i si sap que sovint comet incorreccions parlant o és una persona molt sòbria en paraules, és millor que llegeixi i rellegeixi diverses vegades el text del conte fins a que se sàpiga les expressions i paraules del conte original de manera que les pugui repetir sense dificultat.

D'altra banda, un dels valors de molts contes és la seva riquesa d'imatges, algunes estrofes que es van repetint tot al llarg del conte com si d'una cançó es tractés (sobretot en els contes catalans) o, fins i tot, jocs de paraules “Tres fadrins digodins”... que els infants repeteixen amb plaer. Val la pena de conservar-ne l'essència, encara que hi podem afegir paraules i dites de collita pròpia, que segons la receptivitat dels oients poden contribuir enormement a l'èxit del conte.

Però els contes, especialment els contes populars de cada país, també transmeten una sèrie de coneixements, de tradicions i de maneres de ser i de pensar pròpies de la gent de cada terra.

No en va el conte popular s'ha anat fent a poc a poc, basant-se en mites, tradicions i creences d’uns llunyans avantpassats que transmetien les seves històries a filles, als nétes, besnétes, i així generacions i generacions que han anat polint i perfilant aquella narració fins a nosaltres.

Molts contes, la base dels quals és la mateixa, es troben en diferents països, però cadascun ha anat variant els personatges segons la manera de fer pròpia.

Altres, responen a unes característiques ben particulars d'una terra en concret.

Però el que sí que és segur és que tot explicant els contes populars (i aquí entrarien tots els Grimm, Perrault, Amades, llegendes de cada país, etc.), estem transmetent també una certa interpretació del món, un cert tipus d'humor, una certa màgia...

És transmetre, d'alguna manera, les arrels profundes de la cultura i les creences de cada poble.

Seguint amb aquesta relació de les virtuts de la narrativa, ens cal adonar-nos que el conte és el primer i importantíssim pas que porta l'infant cap a la lectura, és a dir cap al conte escrit. Un infant que s'hagi afeccionat des de be petit a escoltar contes, tindrà un interès molt gran per poder desxifrar què diuen els llibres, que és d'on la mare o el pare han après la majoria dels contes.

La narració oral es comença en una edat en que l'infant encara no sap llegir i, per tant, no té accés al llibre escrit. Del seu entusiasme i plaer per aquelles històries en vindrà l'interès envers la literatura escrita.

I, per acabar, no perdem de vista que la missió essencial de tot conte és divertir i interessar. Per tant, cal crear un clima d'alegria, de màgia i d'interès davant la narració: totes les altres virtuts vindran després implícitament donades.

9.2 Característiques dels contes

• El conte i la imaginació: Els contes estimulen la fantasia i la imaginació de l’infant.

• El conte, la por i la crueltat: Els contes presenten, d’una manera senzilla i entenedora per a l’infant, totes les dificultats fonamentals de la persona: la lluita per ser ella mateixa, la superació de l'etapa infantil que lliga l'adolescent amb els pares, la mort, etc.

• El conte i el llenguatge: Un altre aspecte que cal tenir en compte de la narració oral és justament la base: el llenguatge. Ja que fem servir les paraules com a vehicle principal, cal vigilar que aquest sigui correcte, ric, clar...

• El conte i la tradició: Però els contes, especialment els contes populars de cada país també transmeten una sèrie de coneixements, de tradicions i de maneres de ser i de pensar pròpies de la gent de cada terra.

• El conte i la lectura: Seguint amb aquesta relació de les virtuts de la narrativa, ens cal adonar-nos que el conte és el primer i importantíssim pas que porta l'infant cap a la lectura, és a dir cap al conte escrit.

• El conte, un plaer lúdic: I, per acabar, no perdem de vista que la missió essencial de tot conte és divertir i interessar.

9.2.1 Estructura del conte narrat

En general un conte per poder ser explicat cal que tingui un argument i perquè un conte interessi a l'oient cal que tingui interès, una certa intriga, se segueixi el fil de la història sense massa dificultats i que aquesta no es perdi en accions o anècdotes marginals que poden desorientar les petites oients.

Tipologia dels contes: Podem classificar els contes seguint diversos criteris: per edats, pels seus protagonistes, per zones geogràfiques, o pel seu fons: contes d’aventura, contes de bons i dolents, contes mitològics, contes tradicionals,...

9.2.2 El conte, un recurs del lleure educatiu

Hem de descobrir i ser conscients de les possibilitats educatives que tenen els contes a casa, a l'escola i en el nostre cas en concret en el temps lliure.

9.2.3 Contes per ser explicats

Els contes han nascut per ser explicats.

• Contes per a infants de 3 a 5 anys: Als infants de 3 a 5 anys els agrada molt escoltar contes. Sobretot escoltar contes que ja saben. I contes que tenen una estructura periòdica o repetitiva. Algunes propostes: el conte que neix a qualsevol moment, el conte que estimula un centre d'interès, la conversa de cafè entorn d'un conte, representar un conte, il·lustrar un conte, contes explicats per contacontes professionals, inventar contes.

• Contes per a infants de 5 a 7 anys: En aquesta edat continua havent-hi molt d'interès pels contes. Però ja agraden més els contes d'herois i d'aventures que els d'animals. Agraden més els contes d'acció continuada que no pas els repetitius.

9.2.4 Activitats a fer amb els contes

Direm, d'entrada, que els grans capítols de possibilitats d'activitats són:

• escoltar-los

• comentar-los o analitzar-los

• il·lustrar-los

• representar-los (utilitzant qualsevol tècnica)

• inventar-los

• reinventa-los o explicar-ne de coneguts

9.2.5 Tècniques de transmissió de contes

• auca

• ombres xineses

• bandes transparents

• banda opaca

• cine-nic (qualsevol sistema projector de dibuixos amb animació o sense)

• titelles i ninots

• mural

• mòbil (figures retallades enganxades d'un fil)

• foto-novel·la

• muntatge audiovisual

• cinema

• projector de transparències

• projector de vídeo

• còmic

• conte-cançó

• franel·lograma (tela on s'enganxen figures amb velcro)

• teatret d'imants

• teatret peripatètic (persona orquestra)

• contes amb mímica

• guinyol

• youtube

...

9.2.6 El ritual

La fórmula introductòria del conte transporta els esdeveniments que hauran de passar dins l'àmbit d'un espai imaginari, i situa l'acció en un temps passat indefinit; la contacontes és el portadora de la notícia, és aquella que ve de lluny, tant de la llunyania en l'espai de països estrangers, com de la distància temporal de la tradició. Cal emprar fórmules per començar i fórmules per acabar com ara ... "Temps era temps...", "una vegada hi havia...", heus ací dues fórmules introductòries de les més corrents amb les quals apareixen encapçalats els contes.

La fòrmula introductòria del conte transporta els esdeveniments que li hauran de succeir dins l'àmbit d'un espai imaginari, i situa l'acció en un temps pretèrit, en un passat indefinit; el narrador és el portador de la notícia, és el que ve de lluny tant de la llunyania en l'espai de països estrangers, com de la distància temporal de la tradició.

Explicar històries ha estat sempre l'art de seguir-les explicant, art que es perdria si les històries no es retinguessin. Les fórmules solen cloure els contes, han d’advertir a aquell qui escolta que la narració ha arribat a la seva fi, i actuen com a vehicle de retorn des de l'espai fantàstic al real. Venen a definir una línia de demarcació entre dos móns simultanis que es desenvolupen en espais distints, clouen el cercle màgic. Així doncs, les fórmules rituals són les que assenyalen l'accés a un univers fantàstic (que no fals) on el temps lineal que regeix la nostra vida és substituït pel temps cíclic on l'ahir, l'avui i el demà es fonen en un sol instant que s'anirà repetint -mentre l'home sigui home- eternament.

9.2.6.1 Fórmules per començar:

Això era i no era...

Heu de creure i pensar i pensar i creure que...

Vet aquí que una vegada hi havia...

Temps era temps...

Vet aquí que en un poblet, poblàs, on ningú hi tenia nas, hi havia...

Vet aquí que en aquell temps que les bèsties parlaven i les persones callaven, hi havia...

Heus ací que en aquells temps que de la palla en feien fems i que els fems tornaven argents, hi havia...

l'any tirurany...

9.2.6.2 Fórmules per acabar

I visqueren anys i panys amb salut i alegria. I si no són morts és que encara són vius.

I van viure sempre feliços i van tenir tres fills, que l'un era blanc, l'altre era ros, i l'altre pelat, i vet aquí el conte acabat.

I mig món diu que sí i l'altre mig diu que no, i aneu a saber qui té raó.

que ho vagi a veure; i tot això és tan cert

no és verd com que allò que és madur

I jo que hi era vaig venir tot per poder-vos-ho dir, que si no hagués vingut no, ho hauríeu sabut.

vet aquí un gat, vet aquí un gos, vet aquí el conte fos; vet aquí un gos, vet aquí un gat, vet aquí el conte acabat;

I van fer un convit molt gras, molt gras, i jo hi vaig ser el convidat primer, i em va tocar un os molt gros, molt gros, tan gros i tan dur que no el vaig poder rosegar i al genoll se'm va clavar, i encara us el puc ensenyar.

I res més per avui, perquè si us deia tot el que sabia, no en quedaria per un altre dia. l conte que estimula un centre d'interès:

Quan es vol estudiar una cosa, es pot començar fent: anem a estudiar les fulles de col, o bé es pot començar fent: hi havia una vegada un nen que es deia Patufet... El conte és sovint una gran eina per despertar l'interès per allò que es vol estudiar.