6.1 Què és un projecte educatiu de lleure?

Un projecte és bàsicament un conjunt d’activitats que es troben entrellaçades i coordinades per tal d’aconseguir allò que ens hem proposat constituint un pla de treball (o planificació) que per poder-lo dur a terme hem de programar, és a dir, dotar totes aquestes accions de recursos necessaris per poder dur-les a terme: recursos temporals, de situació, humans, econòmics i financers, materials, logístics, administratius i legals, i de comunicació i relacions públiques.

Quan els objectius principals del nostre projecte se centren en l’educació en el lleure estem parlant d’un projecte educatiu de lleure.

6.2 Formalització d'un projecte educatiu de lleure

Entenem per formalitzar un projecte educatiu de lleure al fet de donar-li forma, és a dir, escriure’l i ordenar-lo seguint un índex i aplicant-hi una metodologia de creació de projectes.

Ara bé, per formalitzar un projecte abans hem de fer un estudi previ del mateix, hem de detectar quines són les necessitats socioeducatives a les quals donarà resposta aquest projecte, també hem de saber si tindrà sortida, és a dir si hi haurà el públic suficient per beneficiar-se’n i saber també a quin públic l’hem de dirigir. Tampoc podem fer un projecte educatiu de lleure que no tingui en compte el context social i geogràfic on s’emmarca, ni les possibilitats de lleure educatiu que ofereix l’entorn, el més proper i el que tenim a l’abast amb el propi projecte.

Finalment, també hem de saber quina és la nostra competència i com podem enfrontar-nos-hi per trobar el nostre espai, oferint activitats originals, creatives, i que donin respostes a necessitats reals o a altres necessitats que les consumidores vulguin satisfer amb el nostre projecte i que estiguin disposades a pagar, si no es tracta d’un projecte de voluntariat. Hem de tenir en compte que la competència pot ser directa (aquella que porta a terme projectes similars) o indirecta (aquella que tot i portar a terme projectes ben diferents, atrau el nostre públic).

El definitiva podem fer el que s’anomena una anàlisi d’oportunitats i amenaces externes i un altre intern de fortaleses (allò que tenim nosaltres que les altres no tenen o que malgrat que ho tinguin nosaltres també ho tenim) i febleses (allò que ens manca i que les altres tenen, o que les altres tampoc tenen). D’això s’en diu anàlisis DAFO.

A partir d’aquest moment ja podem començar a treballar en la formalització del projecte i en aquest cas us proposem un guió (tots els guions acaben convertint-se d’una manera o altra en l’índex).

6.2.1 Descripció

Títol i subtítol del projecte

Si bé el títol pot no donar pistes de què va el projecte, el subtítol ha de centrar-se en emmarcar-lo amb exactitud

Definició del projecte

Es tracta d’explicar molt breument i de forma precisa què volem fer, qui ho farà, per a qui, quan i com ho farem (malgrat la definició la trobem al davant de tot és l’últim que se sol fer, perquè quan fem un projecte comencem a donar voltes canviant d’idees i accions i sovint es modifica de tal manera que el final no coincideix amb el començament).

Justificació del projecte

És el per què el fem i és la resposta a les necessitats socioeducatives que volem aplicar.

Objectius generals del projecte

És allò que volem aconseguir amb el projecte a grans trets.

Objectius específics del projecte

És allò que volem aconseguir amb el projecte de forma detallada.

Públics a qui va dirigit el projecte

És la descripció de les persones a qui dirigim el projecte, les beneficiàries, les usuàries, les clientes fruit d’un es- tudi territorial i les seves necessitats i la resposta que s’hi dóna o de la manca absoluta o parcial d’aquesta.

6.2.1 Recursos organitzatius

Espai

Entenem l’espai com el lloc on farem les activitats del projecte, no solament el local de la institució, sinó tots els espais públics i privats on es realitzin les activitats programades.

Recursos materials

Mitjans materials i tècnics que ens calen per portar a terme qualsevol activitat programada, des d’una pilota a una brúixola. Quan parlem de lleure educatiu els recursos materials se solen classificar en aquells que hem de dur nosaltres, els organitzador i aquells altres que han de dur personalment els usuaris, com ara la tovallola de bany.

Recursos humans

Es tracta de totes pes persones que participen en el projecte. és a dir, tot el personal contractat que cobri o no (voluntaris)

Recursos escrits

És la paperassa, des del full d’inscripció a la nota informativa que donem a les famílies. Se sol classificar com recursos escrits de legalitat (llistat dels participants, autoritzacions, fitxes de salut, carnets de les monitores i monitors, targeta sanitària...) i recursos escrits organitzatius (fitxes de registre, fitxes d’activitats, fulls informatius, llista de compra...). Fixeu-vos que el llistat de les participants, per exemple, és a la vegada un recurs escrit de legalitat perquè el Decret 267/2016, del 5 de juliol, de regulació de les activitats d'educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys ens hi obliga, però també és un recurs escrit d’organització perquè ens ajuda a portar millor les tasques, en aquest cas, de control.

Recursos logístics

Es tracta de tot allò que ens cal bàsicament per mobilitzar les persones, sigui transportant-les o ubicant-les. Els podem classificar en de situació, per determinar per exemple el lloc on ens hem de trobar, de transport per determinar com ens desplaçarem o transportarem el material, de seguretat per determinar les mesures que evitaran que prenguem mal i d’avituallament per determinar com ens proveirem de les necessitats bàsiques d’aigua i aliment. També és logística tenir en compte en una acampada on farem les nostres necessitats, on dormirem, etc.

Comunicació i relacions públiques

En el projecte haurem de determinar quins canals de comunicació farem servir i a qui aniran adreçats, per exemple haurem de tenir en compte des de la publicitat a la cartellera per comunicar-nos amb les usuàries, i també analitzarem quines accions de relacions públiques portarem a terme per tenir contents als nostres públics mitjançant la informació o altres accions o les estratègies que farem servir en cas que es produeixi alguna crisi com ara algun incident que pogués ser mal interpretat.

6.2.2 Pressupost

Pressupost d’ingressos i despeses

És aquell pressupost que contempla la suma de totes les entrades previstes de diners i la suma de totes les sortides previstes també de diners durant la realització del projecte. La diferència entre una i altre suma ens dóna el resultat, que si és positiu, és a dir hi ha més entrades que sortides en diem que hi haurà benefici i si és negatiu estem preveient pèrdues. Com a tal pressupost és un supòsit previ i és l’avaluació econòmica del projecte (el resum del projecte en números). Aquest pressupost ens dóna per tant informació de la viabilitat del projecte en termes generals.

Pressupost financer

És aquell que fem ordenant per dates les entrades i les sortides de diner i arrossegant un saldo que creix cada vegada que n’entren i que es redueix cada vegada que en surten. Això ens permet analitzar quan podem tenir problemes finacers i per tant avançar-nos en el temps en la seva solució: retrassar pagaments, avançar ingressos, demanar prèstecs... Per exemple si un casal d’estiu té una subvenció d’un ajuntament i aquest no la paga fins a passat un parell de mesos de que aquest s'acabi, podríem tenir problemes per cobrar (o pagar) el sou de monitora o monitor. La directora o el director del casal es pot anticipar buscant solucions i en últim extrem pactant la data del cobrament.

Pressupost d’inversions

És aquell que contempla inversions que han de durar més d’un exercici econòmic (un any) és a dir que no es gastaran al llarg de tot l’exercici, com ara la compra d’una furgoneta que per exemple valgui 18.000€. No podem dir que el nostre projecte es gasta en un any 18.000€ en furgoneta, si aquesta despesa l’haguéssim d’aplicar en un sol exercici i els usuaris haguessin de pagar tots els costos sortiria molt car. En canvi sí que podem dir per exemple que aquesta furgoneta ens durarà sis anys i que aplicarem una despesa anual de 3.000€ (la sisena part del cost total) i aquesta quantitat l’aplicarem als costos que les usuàries hauran de pagar i això és més raonable. D’això se’n diu amortització. Posarem un exemple més proper referit a un casal d’estiu. Resulta que comprem una bobina de paper d’embalar, que en tindrem per a 5 casals i encara en sobrarà, material de pintura, etc. que tot plegat ens costa 3.000 € i nosaltres preveiem que en tindrem per a tres casals (tot i que en podríem tenir per a cinc), aleshores els usuaris del casal només hauran de pagar entre tots per aquests conceptes 1.000€ i els del següent casal 1.000€ més i el de l’altre 1.000€, i si realment tenim material per a dos casals més i els fem i cobren 1.000€ entre tots i al darrer casal 1.000€ més, haurem fet per aquest concepte 2.000€ de benefici.

Càlcul de la quota

Per calcular la quota hem de determinar (normalment utilitzant un full de càlcul) els ingressos que representa tenir un nombre d’usuàries i les despeses que aquest mateix nombre genera.

Els ingressos estan formats per activitats econòmiques, per exemple venda de samarretes o per ajuts i subvencions i per les quotes de les que encara no sabem l’import.

Les despeses són els recursos del projecte: lloguer de locals o cases de colònies, personal, material, transport, publicitat, assegurances, etc.

El càlcul de la quota se sol fer a partir d’una quota prefixada (sol ser el més comú perquè sovint no podem anar més cars que la competència), aleshores calculem la suma dels ingressos i la suma de les despeses per a diverses quantitats d’usuàries i aquesta informació ens diu a partir de quin nombre el projecte es viable.

Però no és tan simple, ja que quan treballem amb quantitats petites, menys de 50 infants, hem de tenir en compte que passar de 20 infants a 21 implica d’acord amb el Decret 267/2016 que hem fet esment abans a tenir una monitora o monitor més (mireu en aquest enllaç la quantitat de dirigents (monitores i monitors o directores i directors que hi ha d'haver en funció de la quantitat d'infants, d'això se'n diu la ràtio) i això val diners. Pot donar-se el cas que amb 20 nens i nenes guanyem diners i que amb 21 en perdem (hi ha altres factors que funcionen així com ara el lloguer d’autocars, no és el mateix llogar un autocar que dos, i pot ser una quantitat de 5 infants que ens obliguin a llogar-ne dos, i aleshores el cost total és duplica (o s'incrementa molt) però no així els ingressos, que pràcticament es mantenen).

En qualsevol cas sempre hi ha un nombre mínim d’usuàries per decidir fer l’activitat i en el cas de quantitats en que uns pocs fan créixer desmesuradament les despeses amb possibilitat de pèrdues es creen llistes d’espera, per exemple, determinem que 18 és el mínim, si en tenim 20 cap problema, si tenim 21 obrim la llista d’espera fins a 25, quan s’apunta el que fa 25 la tanquem fins a 34, a partir de 40 l’obrim de nou i la tanquem també de nou a partir de 44... i tal vegada a partir de 50 ja no ho fem perquè tot i tenir fins a 54 menys ingressos totals, ja tenim beneficis sempre a partir d’aquesta quantitat.

També podem determinar una aproximació a la quota dividint els costos del projecte per una quantitat que determinem com a mínima d’usuaris, això vol dir que fins a aquesta quantitat no fem l’activitat i a partir d’a- questa sí. Això no contempla els preus de la competència o preus mínims.

En qualsevol cas, per abaixar la quota sempre s’han d’abaixar els costos (canviant a activitats que no generin tanta despesa) i pujar els altres ingressos (demanant ajuts i subvencions o fent activitats econòmiques extres), i això és el que realment se sol fer.

6.2.3 Planificació i programació

Planificació de l’organització

És el conjunt de totes les accions organitzatives que s’han de portar a terme per aconseguir realitzar el projecte: fer les inscripcions, repartir la publicitat, cobrar, contractar un autocar... Es presenta en forma d’un pla de treball organitzatiu.

Planificació de les activitats

És el conjunt de totes les accions educatives que s’han de portar a terme per complir amb els objectius educatius del projecte: tallers, vetllades, jocs, cançons... Es presenta en forma d’un pla de treball educatiu

Programació de l’organització

Seqüenciar en el temps la planificació de l’organització i dotar-la de recursos organitzatius. Per exemple, per fer les inscripcions ens cal un lloc, unes dates i un horari, algú que les faci... Es presenta en forma de programa o planning organitzatiu

Programació de les activitats

Seqüenciar en el temps la planificació de les activitats educatives i dotar-les de recursos organitzatius. Per exemple, tal dia a tal hora es farà un partit de palo mato (pixi), a tal lloc, amb aquest material i aquest àrbitre. Es presenta en forma de programa o planning d’activitats educatives.

6.2.4 Avaluació

Es tracta de valorar fins a quin punt aconseguim els nostres objectius amb allò que hem programat i hem realitzat, però per aconseguir-ho el projecte ha de contemplar quins procediments farem servir i quins ítems avaluarem.

Els processos que es donen en les activitats són quelcom complex: processos educatius, relacionals, de grup…

Procediments mitjançant els quals avaluarem la consecució dels nostres objectius i metodologia d'avaluació continuada:

• • Entrevistes

  • Qüestionaris

  • Fitxes d’observació

  • Fitxes d’activitats (que contemplin un apartat d’avaluació)

  • Reunions d’avaluació

  • Informes individuals

Ítems a avaluar:

• • Usuaris: nens / nenes i pares / mares

  • Organització:

  • Recursos

  • Pressupost

  • Programació

  • Activitats:

  • Idoneïtat de les mateixes als objectius, context, usuaris, recur- sos...

  • Equip de dirigents

6.2.5 Normativa aplicable

Hem de tenir en compte que qualsevol projecte educatiu de lleure està subjecte a una normativa legal que cal complir, en aquest cas té especial rellevància el Decret 267/2016 del que ja hem parlat abans.

6.3 Accions posteriors al projecte

Presentació i venda del projecte

Sovint el projecte l’haurem de donar a conèixer, bé perquè ens el comprin en el sentit que l’acceptin per tirar-ho endavant, sovint una administració o institució o bé alguna empresa que hi cregui i se la vulgui jugar (o nosaltres mateixos), bé perquè el coneguin la resta de monitores i monitors que hi han de participar.

En qualsevol cas la decisió de tirar endavant un projecte comporta sempre un risc que hem d’assumir i que marca la diferència entre els emprenedors (que assumeixen riscos) i els que no ho són (que no n’assumeixen). Assumir un risc no vol dir ser un inconscient, sinó que l’elaboració ben feta d’un projecte ens ajuda sempre a minimitzar els riscos.

Execució del projecte

L’execució del projecte implica portar-lo a la pràctica corregint-lo i adaptant-lo a la realitat i als imprevistos. Ens ha de quedar clar que quan més ben treballat està un projecte menys espai queda per a la improvisació, tot i que hi ha projectes educatius de lleure que el seu aspecte educatiu està en funció d’allò que van decidint els usuaris (sobretot casals i campus joves) i en aquest sentit no es pot fer ni molt menys una programació tancada.

La flexibilitat, la capacitat d’adaptació i de millora provocats per una adequació a la realitat són virtuts que s’han de considerar com a molt positives. Fer i portar per nassos una cosa a terme perquè s’ha programat així és d’una incoherència total, i sovint això passa en el món del lleure educatiu quan al capdavant hi ha persones que no tenen aquesta virtut que esmentàvem abans o quan depenem d’una empresa o entitat que no ens permet fer-hi canvis de programació en aquest sentit, això sempre baixa la qualitat educativa quan el canvi hauria estat desitjable i ben justificat.

Memòria del projecte

Una memòria és un escrit per donar compte de la realització d’un projecte en la seva totalitat o parcialment durant un període de temps determinat amb la finalitat generalitzada de justificar el seu aprofitament. General- ment consta de tres parts: resum d’allò que s’ha fet durant el període, crítica del que s’ha fet i proposta de millora per al futur. La diferència que hi ha entre una memòria i un informe és que aquest darrer té un contingut testimonial i prou, quasi notarial, més concret i concís.

La memòria ve a ser un projecte redactat en passat contemplant allò que estava previst i no s’ha fet amb la seva justificació i allò que no estava previst i s’ha fet, també amb la seva justificació.

A la memòria també hi trobem l’avaluació final del projecte pel que fa a la consecució dels objectius generals del projecte passant pel que fa a la consecució dels objectius específics del projecte.

Hi ha una valoració i una justificació també entre les dades estimades en el projecte i les dades reals sorgides de la seva realització, com ara dades econòmiques o quantitat de participants.

Una característica a tenir en compte a l’hora de redactar una memòria és que aquesta és una eina de relacions públiques i per tant hem de tenir cura en la seva redacció i presentació destacant allò que pugui interessar a qui ens avaluï i minimitzant allò que ens pugui perjudicar.