2.1 El model integral de l'educació en el lleure

L’any 2005, Rubèn Fornós Casares, va publicar a La Proa, diari del Baix Empordà el que aleshores va nomenar Model integral del lleure educatiu. Des d’aleshores aquest model s’ha estudiat en pràcticament totes les modalitats de cursos que l’Escola l’Empordà imparteix. Originalment el text va aparèixer publicat d’aquesta manera:

Si hagués de resumir quin és l'objectiu principal de tota activitat de lleure (parlo del lleure educatiu) diria que en el fons és que els participants s'ho passin bé.

Ara bé, passar-s'ho bé, al meu entendre, implica moltes coses.

• Implica que els participants estiguin ben atesos i això vol dir que es tinguin en compte les seves necessitats com persones des d'un punt de vista integral, contemplant totes les seves dimensions, des de la fisiològica a l'afectiva.

• Implica que participin en activitats adequades i això vol dir tenir en compte el seu desenvolupament per un cantó i per l'altre que estiguin contextualitzades, és a dir que no estiguin fora de lloc.

• Implica que els participants siguin tractats com persones i això només s'aconsegueix respectant els Drets Humans, l'únic referent universal independent d'ideologies i moviments educatius concrets.

• Implica que hi hagi qualitat pedagògica i això només s'aconsegueix adequant les activitats als objectius i aplicant-hi un exercici constant de re- visió de les mateixes.

• Implica que les activitats siguin divertides i interessants i això s'aconsegueix tenint en compte els interessos i motivacions dels participants i evitant que s'avorreixin.

• Implica que les activitats siguin segures, la qual cosa vol dir actuar sempre amb responsabilitat.

• Aquestes condicions necessàries perquè els infants i els joves s'ho passin bé formen un model integral de tal manera que cada condició està en funció de les demés.

• Per això, es fa necessari que en el lleure educatiu hi hagi professionals que per un cantó tinguin clar aquest model i per l'altre hagin adquirit les competències adequades per portar-lo a terme.

Rubèn Fornós i Casares

Publicat a La Proa, diari del Baix Empordà el 25/10/2005

Per tant, avui dia quan parlem del model integral de l’educació en el lleure estem parlant d’un model que resumeix en un sol objectiu principal tota l’educació en el lleure a aconseguir amb els participants: passar-ho bé.

Ara bé, què vol dir que els participants, infants i adolescents s’ho passin bé quan realitzen activitats d’educació en el lleure?

És precisament aquest model integral (perquè intenta tenir en compte tots els aspectes) de l’educació en el lleure qui ens dóna la resposta, que de forma gràfica l’expressem d’aquesta manera:

Estar ben atesos

Tenir en compte les necessitats dels infants i adolescents.

Exemple: Atendre adequadament als participants en unes colònies pel que fa a les seves necessitats alimentàries

Participar en activitats adequades

Tenir en compte que les activitats siguin adequades tant pel que fa al context com als participants, és a tenir tenint en compte la seva edat de desenvolupament i que siguin inclusives .

Exemple: Adequar les activitats a l’edat dels participants

Ser tractats com persones

Tenir en compte els Drets Humans i específicament els dels Infants

Exemple: Fomentar el respecte entre els participants

Qualitat pedagògica

Tenir en compte d’adequar les activitats als objectius

Exemple: Treballar un plantejament educatiu coherent entre allò que vo lem aconseguir i allò altre que fem per aconseguir-ho

Que les activitats siguin divertides i interessants

Tenir en compte quins són els interessos dels participants i posar els mitjans adequats per evitar que s’avorreixin

Exemple: Posar un eix d’animació o centre d’interès que faci que els participants s’animin precisament a això, a participar de les activitats proposades de forma divertida

Que les activitats siguin segures i ben organitzades

Tenir en compte d’actuar sempre amb responsabilitat tant pel que fa als aspectes de seguretat com organitzatius.

Exemple: Valorar els riscos d’accidents en les activitats que proposem fer a l'hora de programar-les i estudiar la forma de minimitzar-los o de canviar d'activitat o anul·lar-la si fos el cas.

2.2 Possibilitats educatives en el lleure

Allò important del fet educatiu en el lleure és el fet que hi ha unes monitores i uns monitors que ajuden els infants i adolescents, aportant-hi recursos perquè aprenguin:

• a ser crítics amb el que fan

• a organitzar-se

• a relacionar-se

I al mateix temps que aprenen tot això

• es desenvolupen

• es diverteixen

I la finalitat és que tot això que han après en el lleure educatiu ho puguin aplicar a les altres situacions de la vida d’una forma global.

2.3 Tipologia d'activitats d'educació en el lleure

Utilitzarem la classificació que en el seu dia va fer Jordi Iglesias basada en les activitats en dies lectius i no lectius.

2.3.1 Activitats en dies lectius

Les activitats en dies lectius són les que es porten a terme en dies que hi ha classe, fora de l'horari lectiu (les hores de classe). En aquest bloc es poden diferenciar dos grans àmbits:

Activitats dins de l’àmbit escolar

• Transport escolar

• Acollida matinal o de tarda

• Temps de migdia incloent el menjador escolar

• Activitats extraescolars

• Activitats escolars complementàries

Activitats fora de l’àmbit escolar

• Ludoteca

• Activitats extraescolars no organitzades per l'escola o l'AMPA

• Activitats d'educació en el lleure associatiu

2.3.2 Activitats en dies no lectius

Les activitats en dies no lectius són les que es porten a terme en caps de setmana, dies festius o en dies de vacances escolars. També dins d’aquest bloc les podem classificar en dos altres àmbits:

Activitats sense pernoctació

• Casals de vacances

• Ludoteca

• Activitats d’educació en el lleure associatiu

Activitats amb pernoctació

• Colònia

• Campament o acampada juvenil

• Ruta

• Camp de treball

2.3.3 Definicions d'activitats d'educació en el lleure:

Transport escolar

Les monitores i monitors d'aquest servei (també anomenades acompanyats) tenen cura de la vigilància de l'alumnat durant el període de transport per anar o tornar de l'escola, de l'orientació en matèria d’educació dels hàbits socials, el correcte ús i conservació del mitjà de transport i l'anàlisi i avaluació de l'evolució de l'alumne en aquest servei

Acollida matinal o de tarda

Aquest servei consisteix en la disposició d'uns espais on poden estar-se els alumnes que ho necessiten, al matí, abans de l'inici de l'activitat escolar o a la tarda després de l'activitat escolar. En aquests espais, sota la vigilància del monitoratge, es fan activitats lúdiques, artístiques o esportives o bé tasques escolars com ara la lectura, amb exclusió de les activitats pròpies dels programes escolars. L'acollida matinal o de tardes té per objecte facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral i posar a disposició de les famílies espais, activitats i professionals responsables dels infants durant el temps previ a l'inici de l'activitat escolar o finalitzada aquesta. Aquesta iniciativa està recollida al Pacte Nacional per a l'Educació, signat pel Govern i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa el 20 de març de 2006.

Menjadors escolars (Temps de migdia)

Les monitores i monitors en aquest servei tenen cura de la vigilància de l'alumnat, l'orientació en matèria d'educació dels hàbits alimentaris i socials, el correcte ús i conservació del parament, la conducció de les activitats que es treballin al migdia i l'observació, anàlisi i avaluació de l'evolució de l'alumnat.

Activitats extraescolars

Aquestes activitats són les que tenen com a finalitat la formació de l'alumnat en aspectes socioeducatius i de lleure no relacionats amb l'activitat escolar i tenen caràcter voluntari per a l'alumnat que s'hi aculli i es desenvolupen fora de l'horari lectiu. Quan parlem d'activitats extraescolars ens referim a aquelles activitats organitzades pels mateixos centres educatius que es fan fora de les hores de classe: als descansos de l'hora de dinar o bé després de la jornada escolar ordinària de la tarda. En molts centres s'organitzen conjuntament amb l'AMPA (Associació de Pares i Mares d'Alumnes / AFA (Associació de Families d'Alumnes). El centre educatiu informa a cada curs de l'oferta d'activitats extraescolars que ha programat i de com fer-hi la inscripció. Les famílies, al llarg del curs, poden rebre informació sobre el que fa la seva filla o fill en aquest espai. Hi ha activitats extraescolars que hi ha qui diu que no se les ha de considerar d'educació en el lleure, es tracta de les d'aprenentatge i reforç de les matèries curriculars, orientades a aquells alumnes que necessiten millorar les seves notes. Des del punt de vista de l'educació no formal, sí que s'han de considerar com activitats d'educació en el lleure perquè es donen fora de l'horari no lectiu i no sóc activitats escolars (per això se n'hi diuen extraescolars) Es pot aplicar el model integral de l'educació en el lleure al reforç escolar?, la resposta és contundent: sí!! De fet, l'Escola l'Empordà fa anys que imparteix el curs de monitoratge especialitzat en reforç escolar.

Activitats escolars complementàries

Les activitats escolars que tenen com a finalitat la formació dels alumnes en aspectes socioeducatius i de lleure relacionats amb l'activitat escolar i es desenvolupen en dies lectius dins i fora de l'horari lectiu. Poden ser amb pernoctació o no. Les més habituals són les excursions i les colònies escolars

Ludoteca

És un equipament dirigit per un equip estable de professionals, amb un projecte educatiu específic a través del joc i la joguina que disposa d'un fons lúdic significatiu, té voluntat de servei públic i utilitza la joguina com una de les principals eines d'intervenció educativa, social i cultural.

Casals de vacances

Els casals de vacances són activitats educatives que, sigui quina sigui la seva denominació i característiques, els seus continguts i activitats diverses, ocupen unes hores al dia, en horari de matí i/o tarda, generalment de dilluns a divendres, i que es fan en el mateix entorn on viuen els infants i adolescents que hi participen. Per tant, és habitual que els participants siguin de la població o barri on es troba el casal. No hi ha allotjament. Opcionalment es poden oferir serveis complementaris com la mitjà pensió, l'acolliment dels participants, etcètera.

Casals o campus esportius

Són activitats educatives majoritàriament de caràcter esportiu que ocupen unes hores al dia, en horari de matí i/o tarda, generalment de dilluns a divendres, i que es fan en instal·lacions esportives situades en el mateix entorn on viuen els infants i adolescents que hi participen. Per tant, és habitual que els participants siguin de la població on es troba el campus o casal esportiu. No hi ha allotjament. Opcionalment es poden oferir serveis complementaris com la mitjà pensió, l’acolliment dels participants, etcètera.

Colònia

Les colònies són activitats educatives diverses, que es fan fora del lloc de residència dels assistents durant uns dies. L’allotjament es fa en instal·lacions juvenils autoritzades o en altres tipus d’instal·lació també autoritzada per oferir allotjament. Totes elles disposen d’espais per a les activitats quotidianes (menjar, cuinar, dormir, rentar-se...) i de sales i d’espais i instal·lacions exteriors per fer-hi les activitats.

Colònies o estades esportives: Són activitats educatives majoritàriament de caràcter esportiu que duren varis dies. L’allotjament en règim de pensió completa es fa en instal·lacions juvenils autoritzades o en altres tipus d’instal·lació també autoritzada per oferir allotjament i que disposen de instal·lacions esportives.

Campaments i les acampades

Són activitats educatives que es fan a l'aire lliure en contacte directe amb la natura i en les quals l'allotjament es fa sota cobert en tendes de campanya o similar; es distingeixen en la seva durada i en el caràcter més estable del campament. Acostumen a disposar d'un mínim equipament: tendes, rentamans, cuina, bloc sanitari o latrina, aigua potable, etcètera. Durant l'activitat pren importància la senzillesa i l'austeritat de recursos i una organització que demana participació i corresponsabilitat per part de totes. El contacte intens amb el medi que les acull permet que es desenvolupin una colla d'activitats específiques molt relacionades amb l'entorn natural.

Camps de treball

Són activitats educatives fetes per un grup d'adolescents o jovent amb un interès comú de servei a la comunitat, i que es caracteritzen pel treball voluntari i desinteressat en un projecte de dimensió social o mediambiental: ajuda a les persones, protecció de la natura, restauració d'edificis, recuperació de patrimoni, etcètera. Dins d'aquest apartat s'inclouen els camps solidaris, la finalitat dels quals té unes característiques diferents enfocades a la sensibilització de les persones participants respecte a les desigualtats Nord – Sud. L'allotjament es fa en una casa, en tendes de campanya o en instal·lacions habilitades expressament a prop del lloc on es fa el servei; això no obstant, en funció del tipus de treball, el lloc de realització i la procedència de les participants pot no haver-hi allotjament. Molts d'elles tenen també programades estones lúdiques i d'esbarjo que contribueixen a fomentar la convivència i la companyonia entre les assistents.

Les rutes

Són activitats educatives dirigides principalment a adolescents i joves, que es realitzen durant diversos dies seguint un itinerari d'interès a peu, amb bicicleta, a cavall, amb carro o qualsevol altre mitjà de transport, de manera que cada dia es pot dormir en un lloc diferent. L'allotjament es pot fer a l'aire lliure, a sota de qualsevol tipus d'aixopluc, dins d'una tenda de campanya, en una instal·lació juvenil o qualsevol altre edifici o instal·lació en funció del tipus de ruta i del lloc on es vol pernoctar. El seu caràcter auster, d'esforç, d'assoliment de fites, de compartir neguits, etcètera, fa que les rutes siguin una oportunitat educativa especial pels seus requeriments i la seva duresa.

2.3.3.1 Activitats d'educació en el lleure associatiu

Un agrupament escolta (o agrupament guia, o agrupament escolta i guia; es representa amb les sigles AE): és la unitat bàsica organitzativa dels escoltes i les guies. Està format pels educadors o caps escoltes i els infants i adolescents de 5 a 19 anys, que es troben agrupats per branques o unitats, segons els seus trams d'edat. Un agrupament sol tenir al voltant d'un centenar de membres, entre infants i educadors, tot i que aquest nombre pot ser molt variable. El funcionament de l'organisme és decidit pel Consell d'Agrupament, on hi són representats tots els caps i les seves decisions es prenen per consens dels seus membres. Normalment, els agrupaments es troben agrupats en associacions. En aquestes associacions, hi conviuen agrupaments que tenen trets educatius i ideològics comuns. Se solen anomenar agrupament escolta si pertanyen a la Organització Mundial del Moviment Escolta, agrupament guia si pertanyen a l'Associació Mundial de Noies Guies i Noies Escoltes i agrupament escolta i guia si pertanyen a ambdues organitzacions. De totes formes, moltes vegades els tres noms s'usen indistintament independentment de l'afiliació de l'associació que acull l'agrupament.

Un esplai (centre d'esplai, club d'esplai o grup d'esplai): és una associació voluntària sense ànim de lucre que treballa per a l'educació en el lleure d'infants i adolescents. Està considerada una opció d'educació no formal. Una entitat d'esplai pot abastar alhora diverses formes de funcionament com ara extraescolars, casals d'estiu, colònies i campaments, i normalment oferta sempre el que popularment s'entén com a esplai: una activitat setmanal d'unes 3 hores de durada en el cap de setmana, on els infants i joves realitzen diverses activitats dinamitzades per les monitores i monitors, que a través de les seves accions els serveix de referent. D'aquesta manera s'aconsegueix la transmissió d'uns valors, normes i actituds que estan consensuades entre l'equip de monitoratge i plasmades en un ideari propi de cada entitat. Totes les activitats realitzades per un esplai segueixen el mateix patró de funcionament, però canvien el lloc, la durada i la tipologia d'activitat. Els centres d'esplai treballen amb la intenció de ser un servei per a la comunitat més propera, amb el consentiment de la mare i el pare, i amb l'objectiu de formar infants i adolescents per aconseguir que creixin com a persones des d'una perspectiva integral que té en compte el compromís social amb l'entorn. Cada entitat disposa d'un ideari, recull general on s'exposen els valors que com a entitat es consideren importants i que es transmetran. Per complir l'ideari, l'entitat elabora un Projecte Educatiu de Centre (PEC), on s'analitza l'entorn social i es concreten les línies a seguir per assolir els objectius educatius a llarg termini.

Casal de joves: Definim un casal de joves associatiu com a projecte juvenil que, compromès amb la societat, aglutina les inquietuds dels adolescents i jovent, que es mobilitzen per trobar un espai comú d'intercanvi d'experiències i un projecte que els permet realitzar-se com a persones, tant a nivell intel·lectual com expressiu, lúdic, d'integració, etc. Per tant, el Casal de Joves Associatiu és un projecte que està implicat amb la societat de manera que analitza el seu entorn i intenta transformar-lo amb la intenció de millorar-lo. Entenem que la promoció de la participació juvenil és la fórmula que comparteixen per tal d'aconseguir el canvi social. Per fer-ho es desenvolupen activitats de lleure juvenil que, independentment de la seva tipologia, busquen la implicació d'adolescents i jovent.

2.4 Metodologies habituals del lleure educatiu

Jocs

Definició integradora: el nostre intent de definir el joc emprant tots els elements a partir de l'estudi de Lavega, 1996: “El joc és una acció lliure, agradable, espontània, desinteressada, moldejable, ordenada, conscient, estètica, imaginada i necessària que es desenvolupa en un espai i temps determinats per uns actors concrets i amb determinat material de suport”.

Vetllades

Una vetllada es una activitat organitzada on cadascú té l'oportunitat d'expressar-se de forma creativa davant dels altres mitjançant jocs, acudits, monòlegs, representacions, dinàmiques, etc.

Tallers

Activitats que es realitzen en l'àmbit de l'expressió, i també per a l'elaboració de determinats productes. Els tallers se solen contextualitzar en funció dels objectius educatius i poden pertànyer a diversos àmbits: salut, alimentació, medi social, medi natural, tecnologia, comunicació, expressió, lúdic, etc,

Sortides

Activitats que es realitzen en un context diferent a l'habitual, el qual implica un desplaçament, sigui a peu o en mitjà de transport.

Acampades

Activitat que implica pernoctació en una tenda de campanya, quan aquesta implica muntar-hi instal·lacions en diem campament.

Serveis

Activitat emmarcada en el sistema pedagògic que hom anomena aprenentatge servei, en el qual els infants i joves aprenen en funció d'una determinada activitat que generalment ells mateixos han escollit basada en una acció solidària amb la societat mitjançant la qual es fa un determinat treball a favor d'aquesta i sovint sense demanar-ne res a canvi.

Xerrades

Dissertacions orals en públic sense gaires formalitats.

Accions de grup

Per diferenciar-ho de les accions individuals, bàsicament és el que hom anomena treball de grup i és una de les metodologies per excel·lència del lleure educatiu. El treball de grup sempre el vinculem al treball d'equip.

Trobades

Poden ser formals i informals. Les trobades formals tenen el seu origen en les trobades setmanals dels caus i els esplais on hi ha una programació que cal seguir, quan aquesta programació no existeix, parlem de trobades informals.

Aprenentatge de tècniques

Formen part dels diversos currículums del lleure educatiu: muntatge de tendes, cuina, orientació, nusos, fotografia, murals. Els campus van associats a l'aprofundiment en tècniques associades a la temàtica del campus: circ, bàsquet, muntanyisme...

Vida quotidiana

Són aquelles estones on no hi ha activitats organitzades: l'espera entre una activitat i una altra, el berenar o el dinar, les estones lliures (també anomenades racons o panxing). La vida quotidina proporciona experiències enriquidores de companyerisme, solidaritat i convivència però si no es controlen també poden ser font de conflictes.

Expressió

Comprèn totes les activitats encaminades a desenvolupar la capacitat de comunicació, tant en la seva funció expressiva com comprensiva. Així podem parlar d'expressió corporal, dinàmica, escrita, oral i plàstica.

Creativitat

Fa referència a l'originalitat, a tot allò que és nou, innovador, diferent. Les activitats creatives són aquelles que ajuden a desenvolupar aquesta característica als infants i adolescents.

Participació en la gestió

Aquesta és una altra característica del lleure educatiu tradicional basat en l'aprenentatge per projectes (on l'aprenentatge servei s'hi emmarcaria), on els propis infants i adolescents escullen el seu projecte, el porten a terme i el gestionen

2.5 Intervenció en el lleure educatiu

Pel que fa a la forma d’intervenció en les activitats de lleure educatiu caldrà tenir en compte sobretot:

• a qui van dirigides

• el context de les mateixes

• així com altres aspectes com l’horari d’aquestes i la seva durabilitat en el temps.

En tractar-se les activitats de lleure educatiu d’activitats col·lectives i organitzades caldrà tenir molt en compte la seva organització i el fet que responguin a una voluntat educativa planificada.

En definitiva serà el projecte qui contemplarà els objectius que es pretenen aconseguir amb la seva posada en marxa:

• posant èmfasi en els objectius educatius propis de l’activitat,

• la seva planificació concretada en un programa d’activitats i un altre organitzatiu,

• atenent als recursos que ens caldran per dur-la a terme:

  • d'espai,

  • humans,

  • materials,

  • financers,

  • escrits,

  • logístics,

  • difusió

  • etc.

Intervenció davant de les usuaris per part de les monitores i monitors que serà cada vegada més subtil si ja no es tracta d'infants molt petitons i també en funció de l’experiència d’aquests.