La biblioteca 2.0

El Web 2.0:

una oportunitat per a

les biblioteques escolars

Introducció

El web 2.0

Biblioteques 2.0

Biblioteca escolar 2.0

Biblioteques 2.0

Del Web 2.0 a la biblioteca 2.0

El terme biblioteca 2.0 és introduït per Michael Casey l’any 2005 i vol contraposar els serveis bibliotecaris tradicionals amb les noves oportunitats que proporcionen les TIC. Aquest concepte s'ha anat enriquint i evolucionant a mida que també ho ha fet el Web 2.0.

Es considera que l’etiqueta 2.0 fa referència en exclusiva als nous serveis bibliotecaris fruit de l’aparició i ús de les tecnologies en l’àmbit informacional amb independència dels recursos i serveis més tradicionals. Aquest nou concepte no implica que el servei bibliotecari més tradicional sigui obsolet, sinó que fa referència al nou model de gestió digital dels serveis bibliotecaris.

Ara bé, existeix una interessant discussió respecte a si aquest terme ha de centrar-se en l’usuari com a beneficiari d’aquest nou conjunt de serveis o bé en la tecnologia que permet aquesta nova oferta informativa. De la mateixa manera que entenem el web 2.0 com una evolució natural de la web, podem concebre la biblioteca 2.0 com una evolució dels serveis bibliotecaris en els que s’incorporen elements que els milloren i els potencien (Seoane).

El paper que s'otorga a l'usuari dels serveis 2.0 també ha canviat substancialment i representa per si mateix una revolució respecte al seu paper més tradicional "s'ha passat de parlar d'ells com a consumidors d'informació a tractar-los en termes de caràcter participatiu en l'elaboració i gestió dels continguts" (Margaix, Dídac).

Miller (2006) resumeix aquest concepte de biblioteca 2.0 en una fórmula matemàtica, molt senzilla però clara. La nova biblioteca esdevé la suma dels serveis web 2.0 més l'evolució de les tasques tradicionals d'una biblioteca. Així, obtenim aquest resultat:

Biblioteca 2.0 = web 2.0 + biblioteca

Independentment de quina definició utilitzem per definir la Biblioteca 2.0, el que és obvi és que aquest nou context fa que la biblioteca obri el seu espectre d’actuació i pugui arribar molt més enllà dels límits físics que fins ara la limitaven i pugui crear serveis específics adaptats a les necessitats informacionals i lúdiques actuals dels seus usuaris.

Cal destacar l’augment exponencial de les interaccions que la biblioteca pot rebre per part de la seva comunitat d’usuaris, convertint els canals unidireccionals de comunicació en vies multidireccionals, generant una retroalimentació molt interessant per conèixer el grau d’adequació de les seves propostes.

Les possibilitats que sota el marc del web 2.0 s’obren com a servei bibliotecari són gairebé infinites, en tant que el volum d’eines i la seva varietat fan que les combinacions possibles siguin enormes.

El nou paper de la biblioteca 2.0

La varietat i potència de les TIC i l'ús i extensió de les eines 2.0 ha democratitzat l'accés a la publicació de continguts. D'aquesta manera l'internauta ha passat de tenir un rol passiu de lector a tenir un paper molt més actiu participant a través de la publicació de continguts propis i amb la interacció amb els autors d'altres textos. Aquest darrer aspecte, la interacció i intercanvi d'opinions, idees i experiències, és l'aspecte fonamental que fa de l'ús d'aquests recursos una eina de gran potencial.

Un dels aspectes que tampoc hem d'oblidar és que aquest ventall immens de recursos estan a la nostra disposició i no a la inversa ja que el fet de disposar de moltes eines no significa que estiguem obligats a utilitzar-les totes. Les TIC han d'estar al nostre servei i no a la inversa.

Per tal d'evitar aquest ús indiscriminat d'eines a l'espai digital de la biblioteca cal, com a pas previ, establir quins són aquells àmbits o aspectes que volem potenciar en funció als nostres interessos i/o prioritats de treball. Degut a la universalitat i varietat podem dir que existeixen recursos i eines vàlids i útils per a totes les àrees i àmbits de treball d'una biblioteca escolar. És per això que és molt necessari "prioritzar" i racionalitzar-ne l'ús.

Una bona estratègia és l'establiment d'una guia o pla que estructuri aquesta implementació tècnica tot coordinant-la amb el projecte de la biblioteca de manera que el complementi i el millori. D'aquesta manera aconseguirem un ús eficient dels nostres recursos i materials.

Podem establir diferents eixos d'acció per gestionar i aplicar millor els recursos fent una selecció rigurosa i exigent de recursos que compleixin amb exactitud a les nostres demandes, tant tècniques, de gestió com estètiques.

Seguint aquesta línia de treball és convenient marcar els objectius prioritaris que volem aconseguir per poder triar l'eina que millor s'adapti a les nostres necessitats. És per això que cal determinar de manera clara i concisa els nostres objectius per tal d'optimitzar-ne l'ús.

Els eixos que podem establir com a prioritaris serien:

  • Promoció i difusió d'activitats: l'ús de les eines 2.0 pot ser una via molt efectiva per a la promoció i difusió de les activitats de la biblioteca. La possibilitat de generar canals propis de manera senzilla permet ampliar les vies informatives i comunicatives. Disposar de recursos i vies de difusió diverses ha de permetre un augment i millora en la comunicació envers la comunitat educativa i una de les fonts principals de comunicació. La creació de recursos com canals de vídeo, blocs, sites... específics de la biblioteca han d'ajudar en la creació d'una entitat digital sòlida que es converteixi en un punt de referència i consulta de l'activitat de la biblioteca.
  • Gestió de recursos digitals: el potencial de les eines 2.0 permet a la biblioteca escolar cobrir la demanda informativa de recursos digitals. Eines tan potents com Delicious o Diigo permeten oferir una selecció molt important, i sobretot de qualitat, de fonts d'informació. D'aquesta manera podem convertir la biblioteca en un punt de referència informativa física i presencial. A més cal destacar la possibilitat de poder gestionar aquests recursos de manera conjunta i afavorir la col·laboració i participació del conjunt de la comunitat educativa en la seva construcció.
  • Publicació de documents: seguint la línia de treball establerta, un dels avantatges més rellevants que suposa l'aplicació de les eines i recursos 2.0 és la facilitat i senzillesa de publicació de continguts. Fins fa relativament poc l'edició de continguts era un procés especialitzat i costós reservat a moments puntuals. Actualment la publicació i autoedició és un procés summament senzill i que dóna uns resultats gairebé professionals. Aquests recursos permeten la creació de productes propis estalviant costos i esforços, generant uns productes de molta qualitat
  • Interacció amb la comunitat educativa: Les xarxes socials han suposat una novetat important quant a les possibilitats que ofereixen per "conversar" amb les comunitats del nostre interès. Disposar de perfils en aquestes xarxes no només ens permet augmentar significativament la potència dels missatges de la biblioteca quant a audiència i immediatesa de la comunicació, sinó rebre un feedback molt important per conèixer el grau d'acceptació dels usuaris de les propostes informatives i d'activitats que es proposen. És per això que la multidireccionalitat informativa és l'element clau d'aquest tipus d'eina en tant que permet recuperar un volum de dades molt importants i poder recuperar informació de primera mà.

Referències bibliogràfiques