El Web 2.0

El Web 2.0

Fins no fa gaire temps ens movíem al voltant de l'anomenada Web 1.0, un espai estàtic, limitat, unidireccional i on el nostre paper es limitava al de consumidor de la informació existent en la web.

L’aparició del terme web 2.0 s’atribueix generalment a Tim O’Reilly l’any 2004. O’Relly definia aquest nou web com una evolució de l’anterior que permetia un ús limitat, unidireccional i menys interactiu. El nou model de web està centrat en l’usuari i es caracteritza per un grau d’interacció molt elevat.

L’assignació del sufix “2.0” a molts conceptes té l’objectiu de ressaltar l’actitud interactiva, oberta, afavoridora de la participació i no tant el seu aspecte tècnic. Potser l’ús excessiu de l’etiqueta “2.0” més l’aparició d’un nou clima tecnològic ha desvirtuat en certa manera aquest terme i ha provocat la seva obsolescència.

Aquesta nova versió de la xarxa té una estructura clarament dinàmica i està centrada en l’usuari, aquest abandona un paper passiu per esdevenir autor i aportar contingut propi al web, interactuar amb autors d'altres textos, tot permetent l'intercanvi d'opinions, idees i experiències. Així, amb l'ús i extensió de les diverses eines web 2.0, s'aconsegueix democratitzar l'accés a la publicació de continguts.

Tot i així, la ràpida evolució de la pròpia xarxa fa que aquest concepte sigui considerat superat, i alguns experts ja parlin de la Web 3.0 o web semàntica, on encara podrem perfilar més les nostres cerques a la xarxa, i obtenir millors resultats.

Característiques del Web 2.0

Segons el curs BEED2.0. Eines 2.0 per a la biblioteca escolar, les característiques del Web 2.0 es poden resumir de la següent forma:

És una plataforma al "núvol"

Hem passat d'un programari instal·lat als nostres ordinadors personals a serveis de programari que són accessibles en línia. Les eines del web 2.0 es basen en el fet que el software i la informació (els documents) estan allotjats a Internet i no en el disc rígid del PC de l'usuari. Els continguts ja no són privats sinó que queden en bases de dades que són compartides entre diversos usuaris. Apareix així el concepte de cloud computing. Les aplicacions basades en aquesta plataforma es poden personalitzar per temes, necessitats o interessos determinats i s’adrecen a audiències específiques. Poden utilitzar-se per finalitats educatives i constituir un EVA o EVEA (virtual learning environment; VLE, en anglès). El més conegut és Moodle.

Una altra mostra de 'cloud computing' és l’emmagatzematge al núvol (cloud hosting). Es tracta de serveis que permeten emmagatzemar i sincronitzar arxius en línia entre ordinadors i compartir arxius i carpetes amb altres usuaris com per exemple el conegut Dropbox.

És un flux de millora contínua

Les aplicacions del Web 2.0 es consideren sovint d'evolució contínua dels seus continguts, en alerta als canvis als quals donen resposta ràpidament i on la participació dels usuaris és bàsica per provar i afinar els continguts. Una aplicació en "beta perpètua" ha arribat a ser associada amb el desenvolupament d’un servei que s’actualitza constantment i que no es dóna per tancat.

Segons Tim O'Reilly (2005): "la perpetual beta" representa una posició encara més radical que el codi obert.

És dinàmica, flexible, simple i lleugera

Facilita la transferència d'informació i serveis entre pàgines web. Ajuda a l'ús i l'accés als serveis web a través de pantalles més intuïtives i fàcils d'usar. Permet compartir informació i serveis de forma simple i fàcil. En lloc de mantenir-se rígida i controlada, ha adoptat una estructura de participació que encoratja els usuaris a millorar l'aplicació mentre la utilitzen. Els usuaris són vistos com co-desenvolupadors actius. L'expansió de codis oberts per modificar les aplicacions permet als individus, que no tenen per què ser professionals dels ordinadors, combinar diferents aplicacions per crear-ne de noves. Ha superat l’hegemonia de l’HTLM estàtic.

És la llarga cua

La llarga cua (The Long Tail) és el nom col·loquial per a una característica ben coneguda de les distribucions estadístiques. En relació al Web va ser una expressió adoptada per Chris Anderson per descriure determinats tipus de negocis i models econòmics com ara Amazon. Tim O'Reilly (2005) fa una comparació entre el web 2.0 i la llarga cua: hi ha un cap que guia una llarga cua farcida de petits llocs web abans ignorats. El programari es troba en un nivell avançat que permet l'accés a continguts digitals als quals abans no es podia arribar. El Web 2.0 pressuposa una participació recíproca entre els grans llocs web i tots aquells petits desenvolupadors, dissenyadors i creadors de contingut que formen una gran força col·lectiva al rerefons d’Internet.

Es nodreix de la Intel·ligència col·lectiva i exigeix confiança radical

L’usuari es percep com a creador de continguts. El fonament de la Web és l'hiperenllaç. A mesura que els usuaris afegeixen nous continguts i nous llocs aquests s'agreguen a l'estructura general en la mesura que altres els descobreixin i els enllacin, la xarxa de connexions a la web creix orgànicament com a producte de l'activitat de tots els seus usuaris.

L'exemple més clar de l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva és el cas de Wikipèdia. Va néixer de la idea -poc creïble fa 10 anys- de que qualsevol usuari podia aportar continguts i que qualsevol en podia editar. Efectivament les wikis són aplicacions col·laboratives, que poden ser editades pels usuaris per crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. Altres exemples molt característics són els blocs.

És important considerar que l’aprofitament de la intel·ligència col·lectiva al Web 2.0 no es pot entendre si no és acompanyat del concepte de “confiança radical”. Fernando Álvarez López (2009) explica que l'experiment 'radical' en la confiança es va basar en un principi que ja s'havia aplicat als programes de codi obert: "amb suficients ulls, qualsevol error es farà evident”. Aquest principi, també conegut com darwikinisme, es basa que la intel·ligència col·lectiva convida a l'acte vigilància i l'observació comunitària en un procés de selecció natural. Aquells conceptes erronis o que no són adequats són corregits amb rapidesa, mentre que els continguts correctes són desenvolupats per la comunitat per la qual cosa el resultat són continguts més rellevants i de major qualitat. En definitiva, si no hi ha confiança total no té sentit obrir espais per a la participació...

En relació a Wikipedia, Adolfo Plasencia (2011) comenta que Jimmy Wales va crear una "No-empresa". El punt de partida va ser la seva confiança radical en els usuaris. La base d’aquest principi rau en la noció de si un usuari rep valor de la comunitat, ell mateix al seu torn, estarà disposat a col·laborar i a aportar esforç i valor. En el missatge de celebració del 10è aniversari, Wales afirmava:

"Molts em van mirar estranyats fa deu anys quan vaig començar a parlar a la gent sobre Wikipedia. Diguem que alguns homes de negocis estaven dubtosos sobre la idea que voluntaris de tot el món poguessin unir-se per crear un compendi important del coneixement humà: tot pel senzill propòsit de compartir. Sense anuncis. Sense ànim de lucre. Sense intencions o interessos ocults…". (Plasencia, 2011)

És social

El Web 2.0 és una “gran conversa” on les persones interactuen, participen, col·laboren i comparteixen. El que millor caracteritza el web 2.0 és allò que s’anomena software social. Aquesta denominació engloba un conjunt d'eines de comunicació que faciliten la interacció i la col·laboració. "Software Social" és, de fet, una metàfora que fa referència a mètodes d'organització que afavoreixen la integració de les persones, la informació, el treball i la tecnologia (PITT) en una dinàmica constructiva, amb la finalitat de prestar un servei de màxima qualitat, independentment de l'àmbit d'actuació.

Per això, el web 2.0 també és conegut com a “Web social”. A partir d’elements com la cultura, els valors, la visió empresarial, els interessos personals i els codis de conducta, s'estableix un marc global coherent perquè les persones s'identifiquin i posin en context les seves decisions, per aprendre i assolir objectius comuns. Quant a exemples més notables de software social podem esmentar les

xarxes socials, aplicacions que permeten la comunicació entre individus (o organitzacions) connectant-los per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, interessos comuns, coneixements, professió, etc… Algunes, com Twitter o Tumblr, estan centrades en el contingut. Altres com Facebook en les relacions interpersonals.

També és força característic del web 2.0, les aplicacions per compartir documents multimèdia: publicar i compartir vídeos, presentacions de diapositives o murals col·laboratius (Youtube, Flickr, Vimeo, Issuu, Slideshare, etc...).

Està a les nostres mans

Està centrada en l’usuari. L’usuari pot actuar directament i generar corrents d’opinió i accions importants tant virtuals com físiques. L’usuari pot construir el seu lloc a la mida de les seves necessitats de manera que la i informació li arribi directament sense que calgui anar a buscar-la. Les millores i l’augment d’estructures organitzatives de la informació a la xarxa emfatitzen l'ús amistós del Web a través dels enllaços. El fenomen de l'etiquetatge social irromp amb força facilitant que cada vegada sigui més fàcil accedir i compartir informació.

La sindicació de continguts i les folcsonomies (marcadors socials) són exemples d’aquests nou poders. Folcsonomia o etiquetat social (de l'anglès folksonomy) és un neologisme que dóna nom a la categorització col·laborativa d'enllaços per mitjà d'etiquetes simples sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. S’aplica, també a altres eines com blocs i wikis. La sindicació de continguts és possible gràcies als agregadors socials.

Un agregador és un tipus de programari que permet recuperar continguts de podcasts, blocs i webs dels nostres llocs preferits mitjançant feeds amb formats com Rss, Atom o d'altres. Els agregadors redueixen el temps necessari i l'esforç destinat a trobar les notícies més actuals, creant un espai únic d'informació o "diari personal" (lector RSS).

Imatge: Ateneu: BEED2.0. Eines 2.0 per a la biblioteca escolar

Referències bibliogràfiques

• ÁLVAREZ LÓPEZ, Fernando (2009) Características de la Web 2.0.
• O'REALLY, Tim (2005). What is Web 2.0? O’Really Media. (En castellà: Qué es la Web.2.0 .Patrones del diseño y modelos del negocio para la siguiente generación del software)
• PLASENCIA, Adolfo (2011) Wikipedia: la Enciclopedia Libre de la Red como ejemplo de modelo colaborativo