Embedded Files
1. La tecnologia
Definim la tecnologia com el conjunt de coneixements teòrics i pràctics que han permès a la humanitat transformar el seu entorn per satisfer totes les seves necessitats. Així, des de l'invent de la roda, fins a l'ordinador, la tecnologia ha estat capaç d'aprofitar els coneixements científics i el coneixement dels materials, per desenvolupar eines, objectes o processos industrials per millorar les nostres vides.
Línies del temps de la tecnologia
La tecnologia no es pot entendre sense els seus dos grans acompanyants: l’art i la ciència. Quina relació hi ha? Què té a veure un tècnic amb un científic o amb un artista? I un artesà?
1.1. Ciència i tecnologia
La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l’observació i el raonament, sistemàticament estructurats i dels quals es dedueixen principis i lleis generals. Aquests principis i lleis permeten fer prediccions sobre el comportament de la realitat que es poden comprovar experimentalment.
La ciència, per a moltes de les seves observacions, necessita instruments de mesura, d’anàlisi, de càlcul. L’astronomia no seria el que és avui en dia sense la invenció del telescopi. La biologia i la medicina no haurien pogut estudiar els bacteris sense els microscopis. Els telescopis i els microscopis són aparells tecnològics. En aquest sentit, sense la tecnologia no gaudiríem de la ciència actual.
D’altra banda, molts dels aparells que ha generat la tecnologia serien impensables sense els avenços de la ciència. Sense la descripció de les lleis de l’electromagnetisme serien impossibles els ordinadors, els televisors o els reproductors d’MP3, per exemple.
1.2. Art i tecnologia
Moltes de les manifestacions artístiques necessiten tecnologies per poder realitzar-se. Els escultors no podrien donar forma als seus materials sense la tecnologia; els pintors no podrien produir determinats colors; els músics no disposarien d’instruments; els arquitectes serien incapaços d’aixecar edificis; fins i tot les obres d’art culinàries d’alguns cuiners serien inviables sense els avenços tecnològics.
És a dir, la tecnologia influeix en les manifestacions artístiques.Però també passa a l’inrevés. Una part molt important de la tecnologia actual (ja ho veureu) és el disseny. Quanta gent es compra un mòbil i no un altre simplement perquè és més maco i més modern? I quanta roba es fabrica cada any per seguir les «modes»? Un objecte tecnològic no només ha de ser útil; també ha de ser estètic. El camp de l’automobilisme ens n’ofereix un altre magnífic exemple: els cotxes no han canviat només pel que fa a les capacitats tècniques, o al seu impacte mediambiental, també han evolucionat i s’han adaptat als diferents corrents estètics.
1.3. La tècnica
Hi ha un altre concepte relacionat directament amb la tecnologia, però no s'hi pot confondre: la tècnica. Consisteix en l'habilitat per aplicar un procediment determinat, mentre que la tecnologia és el conjunt de coneixements teòrics que permeten l'existència d'aquesta tècnica en concret.
2. EL Procés tecnològic
Quan els éssers humans van començar a produir objectes tecnològics, no seguien un procés definit. Els humans generaven respostes a unes necessitats bàsiques, que els asseguraven la supervivència i la de la seva descendència: menjar, resguardar-se, protegir-se i, en determinats ambients, abrigar-se. En aquells temps s’inventava per sobreviure.
Les necessitats bàsiques són aquelles totalment imprescindibles per a la vida: un lloc on viure, menjar, sanitat, educació, etc.
Va ser molt més endavant quan es va sistematitzar el mètode bàsic de la tecnologia, aquell que seguireu durant tota l’assignatura: el procés tecnològic. Aquesta metodologia està molt relacionada amb el mètode científic, imprescindible per al desenvolupament de la ciència.
2.1. El mètode científic
1. El mètode científic comença amb l’observació d’un problema.
2. El científic s’informa sobre aquest problema i formula una hipòtesi que pot explicar el fenomen observat.
3. Aleshores es dissenyen experiments per posar a prova la hipòtesi.
4. Amb aquests experiments s’arriba a conclusions que poden confirmar o descartar la hipòtesi inicial.
2.2. El procés tecnològic
1. El procés tecnològic comença amb la identificació d’una necessitat.
2. El tècnic s’informa i pensa diferents solucions; d’aquestes possibilitats, n’escull una, la que sembla més viable.
3. Aleshores es construeix aquest model.
4. Un cop construït s’avalua quina capacitat té de satisfer la necessitat inicial.
Tant el mètode científic com el procés tecnològic són processos continus i tancats sobre ells mateixos: un cop s’arriba a les conclusions i a l’avaluació, poden haver sorgit nous problemes o necessitats que faran que calgui repetir les metodologies.
2.3. Fases del procés tecnològic
2.3.1.Descripció i anàlisi del problema o la necessitat
Tot procés tecnològic es du a terme per satisfer una necessitat o problema concret. Per això, és extremament important identificar-lo correctament.Distingim dos tipus de necessitats: Les primàries, que són absolutament imprescindibles per a la supervivència (l'alimentació, la roba, la sanitat i l'habitatge). Les secundàries, que són necessitats addicionals , tot i que siguin importants, com el transport o l'oci
2.3.2.Recerca d'informació
Després d’identificar la necessitat, cal començar a cercar informació. Durant aquesta fase se cerquen possibles solucions ja existents (projectes dissenyats per a necessitats relacionades) i informació sobre la necessitat en si i els estudis que se n’hagin fet. Per fer aquesta cerca podem utilitzar Internet o llibres en paper.
2.3.3.Generació i selecció d'idees
Un cop ben informats, comencem a pensar diferents possibles solucions a la necessitat. La generació d’idees sol ser un procés coral en el qual participen diferents persones, i una de les tècniques que dóna més bons resultats és la pluja d’idees. En aquesta tècnica, tots els participants expressen tot el que els passa pel cap, encara que els sembli que no té ni cap ni peus.
El següent pas és la selecció de les propostes. Algunes es descartaran perquè són inviables, d’altres, perquè no aporten la solució esperada, etc. En una discussió com aquesta és important tenir molt clars els pros i els contres de totes les propostes finalistes. Al final, en quedarà només una, que es dissenyarà i construirà amb la intenció de donar resposta a la necessitat.
2.3.4. Disseny
La proposta triada, ha de quedar reflectida a la memòria tècnica, document a on s'indiquen els materials que farem servir, els plànols del disseny, el pressupost econòmic, així com els detalls de construcció i avaluació.
2.3.5. Construcció (execució)
Un cop decidida la proposta de solució, es comença a construir. Per fer-ho és necessària la planificació del disseny i la construcció: el pla de treball. En aquesta planificació s’han de tenir en compte no només les eines i materials que cal utilitzar, sinó també els procediments, el temps requerit, la distribució de les tasques (qui farà què) i quants diners costarà (el pressupost). Totes aquestes consideracions han d’incloure’s a la memòria tècnica (que veurem més endavant).
Normalment és durant aquesta fase quan s’acaba de perfilar el disseny del model (en altres ocasions, el disseny es realitza abans de la selecció de les propostes).
Quan el pla ja està establert, cal posar-lo en marxa seguint les instruccions de la memòria tècnica. És molt important portar un control de tot el procés, i anotar els problemes i incidències que es produeixin.
2.3.5.1. Procés artesanal o industrial
La fase de construcció del procés tecnològic pot ser de dos tipus: artesanal o industrial. La diferència principal entre aquests dos processos és la quantitat de gent que hi participa.
En la construcció industrial hi ha una especialització en el treball: els passos del procés els realitzen diverses persones, que reben el nom de tècnics. Aquest procés permet construir molts més objectes que l’artesanal, tots virtualment idèntics.
En la construcció artesanal, una persona (l’artesà) és l’encarregada de tot el procés tecnològic. En aquesta construcció es generen poques peces i totes lleugerament diferents.
2.3.6. Avaluació
Finalment, cal avaluar si el nostre producte resol la necessitat per a la qual s’ha construït. Durant la fase d’avaluació s’han d’analitzar els diferents factors del producte: el disseny, el cost, l’impacte mediambiental de la seva construcció, etc.És habitual que durant aquesta fase apareguin qüestions que poden generar noves necessitats que, en darrera instància, duran a l’inici de nous processos tecnològics. Per exemple: hi ha algun disseny que sigui més eficient? Hi ha algun model la construcció del qual comporti una despesa més petita? La necessitat està totalment coberta?
Exemple: Procés de construcció d'un automòbil
3. La memòria tècnica
Tot procés tecnològic ha d’anar acompanyat d’una documentació concreta que rep el nom de memòria tècnica. La memòria tècnica deixa constància de la metodologia seguida i les conclusions a les quals s’ha arribat. Així, a través de la memòria, altres persones podran realitzar el mateix projecte per obtenir el mateix resultat, revisar la memòria per saber què es pot millorar o, si el projecte ha fracassat, descobrir on hi ha l’error. En aquest sentit, l’estudi de la memòria tècnica és imprescindible per detectar noves necessitats i, per tant, per al disseny de nous projectes.
La memòria tècnica és un document pensat perquè l’utilitzin les persones que han fet el projecte original, però també altres persones que no hi estan implicades. És per això que ha de ser clara i concisa: no ens podem deixar res per explicar i cal fer-ho de manera comprensible.
Com qualsevol altre document, ha de complir unes mínimes normes de redacció (sense faltes ni construccions errònies) i de presentació (cal ser curós amb el disseny de la memòria i treballar amb pulcritud).
Normalment, una memòria tècnica consta dels apartats següents: portada, índex, introducció, dissenys preliminars, solució proposada, plànols, procés de construcció, pressupost i conclusions.
3.1. Portada
La portada no només mostra el títol del projecte que es detalla a la memòria, sinó que també conté la informació sobre l’autor o els autors.
3.2. Índex
A l’índex es llisten els punts i subpunts de la memòria, amb una indicació de la pàgina on es troben.
3.3. Introducció: identificació de la necessitat
A la introducció es justifica el projecte per mitjà de la identificació d’una necessitat concreta. Si s’escau, també s’hi inclouen les conclusions a les quals s’ha arribat a través del procés de documentació (quines altres solucions hi ha, quins problemes presenten, etc.).
3.4. Dissenys preliminars
En aquest apartat es mostren els dissenys realitzats a la fase de cerca de solucions. Aquestes solucions acostumen a presentar-se en forma de descripcions escrites, esbossos i croquis. També s’hi poden afegir les raons per les quals n’hi ha que es van descartar.
3.5. Solució proposada
En aquest apartat es presenta la descripció detallada de la solució proposada, acompanyada d’un informe que en justifiqui l’elecció.
Si en l’elecció s’han tingut en compte criteris econòmics, la memòria s’acompanyarà amb els comptes pertinents. Si s’han seguit criteris estadístics, també han d’aparèixer. En definitiva, s’ha d’afegir a la memòria qualsevol informació que hagi contribuït a l’elecció d’aquesta solució concreta.
3.6. Plànols
En l’apartat de plànols s’hi inclouen tant els plànols de muntatge (si n’hi ha), com els plànols de disseny definitius. De definitius, n’hi ha de dos tipus: els de conjunt (com quedarà el producte un cop muntat) i els d’especejament (en els quals es mostren les peces de què constarà el projecte).
Aquests plànols no són esbossos o croquis com els que es presenten en els dissenys preliminars, són plànols elaborats amb eines de dibuix tècnic en els quals s’ha d’utilitzar una simbologia estandarditzada. Aquests plànols, a més, han d’incloure informació tècnica tant del producte final com de les peces: mesures, material, etc.
3.7. Procés de construcció
En aquest apartat es mostra com s’ha realitzat el producte. Per fer-ho, es distingeixen dos grans apartats:
Materials i eines: Es detalla el material utilitzat, les eines necessàries, les normes de seguretat i les accions per a la conservació del medi ambient (per mitjà, sobretot, del reciclatge i la gestió de residus).
Organització:En aquest apartat es detalla el pla de treball i, si s’escau, la distribució de tasques necessària (qui farà cada pas del projecte).
3.8. Pressupost
En el pressupost es detallen les despeses que ha comportat (o comportarà) dur a terme el projecte. S’ha de presentar detallat amb el preu de cada peça, la quantitat de peces i la suma total.
3.9. Avaluació i conclusions
En aquest darrer apartat s’han d’exposar els resultats obtinguts. Aquest punt no es pot basar en valoracions personals i subjectives, sinó en fets objectius, com l’impacte en el medi ambient o la repercussió social del projecte. A més, a les conclusions es pot deixar constància d’altres qüestions que, eventualment, poden generar nous processos tecnològics.
MÉS INFORMACIÓ:
Page updated
Report abuse