1. Parts d'un ordinador
Ja saps que avui hi ha moltes tasques que es fan amb l'ordinador. Podem dir que un ordinador és una màquina capaç de processar informació; és a dir, de rebre-la, fer-hi càlculs i presentar-ne els resultats (tot a una gran velocitat). La informàtica és la branca de la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació mitjançant ordinadors.
En un ordinador podem diferenciar-hi el hardware o maquinari i el software o programari.
La paraula hardware, en anglès, s'utilitza per definir el que es ven en una ferreteria, i es podria traduir literalment com 'trastos', 'andròmines' o una cosa similar (hard vol dir 'dur'.) El hardware o maquinari el formen totes les parts físiques i electròniques de l'ordinador, com per exemple les unitats de disc, el monitor o els cables.
Per contraposició, software fa referència a les parts delicades, «sensibles» de la màquina (soft significa 'tou suau'.) El software o programari el formen el sistema operatiu i els programes (conjunt d'instruccions); per exemple, els processadors de textos o els jocs.
L'ús de l'ordinador s'ha estès tant que n'han aparegut de diferents tipus. Uns es poden transportar fàcilment i d'altres no.
L'ordinador, tal com el coneixem avui dia, és un invent relativament recent. La primera màquina capaç de fer càlculs, però, ja es va construir cap al 1642. Es tractava d'un aparell mecànic que no duia cables ni cap circuit elèctric.
El primer ordinador modern basat en elements electrònics es va construir l'any 1939, i ocupava l'espai equivalent a una habitació enorme. La seva capacitat de càlcul era milions de vegades inferior a la que té avui un petit ordinador portàtil. Els ordinadors actuals incorporen circuits electrònics, però els seus antecedents cal buscar-los en les màquines de calcular, que utilitzaven engranatges. Evolució històrica de la informàtica.
El hardware o maquinari el formen els components físics d'un ordinador: la caixa, el monitor, el teclat... Un ordinador consta d'una caixa o bastidor i de perifèrics, que són els sistemes d'entrada i sortida de dades.
A la caixa o bastidor es processa la informació i s'hi fan els càlculs. Conté la placa base, el microprocessador, la memòria RAM, la font d'alimentació i els sistemes d'emmagatzematge.
Els perifèrics d'entrada ens permeten introduir informació a l'ordinador. Els més habituals són el teclat i el ratolí. Els perifèrics de sortida presenten la informació obtinguda després de processar-la. Els més utilitzats són el monitor i la impressora. El mòdem i el router serveixen tant per rebre dades en un ordinador com per enviar-les a un altre.
2.1. La CPU
L' element principal que incorpora la caixa o bastidor és la placa base. S'hi connecten el microprocessador, la memòria, la font d'alimentació i les unitats d'emmagatzematge. Tècnicament, una CPU és només el processador. Tot i així, per extensió, anomenem CPU el conjunt format pel processador, la placa base i la memòria. També s'anomena CPU la caixa amb tots els seus elements.
La placa base : Aquesta placa electrònica (motherboard, en anglès) integra un conjunt de circuits, elements de control i connectors on es poden acoblar els dispositius següents:
La font d'alimentació: Aporta corrent elèctric a tots els dispositius de l'ordinador integrats a la caixa. La font d'alimentació subministra els diversos voltatges que requereixen els diferents components.
El microprocessador: El microprocessador (micro, en l'argot informàtic) és el cor de l'ordinador. Es tracta d'una càpsula de color negre, connectada directament a la placa base i col·locada sota un ventilador. Al seu interior hi ha milions de transistors comunicats entre ells amb fils. S'hi fan múltiples operacions matemàtiques i lògiques.
Tenim dos empreses que fabriquen processadors, són Intel i AMD, els primers fabriquen els microprocessadors Core I5, I6, I7, els de AMD els microprocessadors Phenom II K9, K10. La velocitat del microprocessador és una dada molt important , aquesta es mesura en GHz (gigaherzs) (1 a 1,8 GHz)
La memòria RAM: A la memòria RAM s'hi emmagatzemen temporalment les dades que l'ordinador necessita per operar d'una manera correcta. La unitat en la qual es mesura la informació a informàtica és el byte:
1 KB = 1024 bytes 1MB = 1024 KB 1GB = 1024 MB 1TB = 1024 GB
2.2. El disc dur
El disc dur és el dispositiu on es guarda la informació que es crea a l'ordinador. S'emmagatzemen els programes i els sistema operatiu, així com tots els documents que anem generant. A diferència de la memòria RAM, quan l'ordinador s'apaga, tot el que hi ha al disc dur es manté. La capacitat d'emmagatzematge d'un disc dur és de l'ordre de MB a algunes TB.
2.3. Targetes d’expansió
Per ampliar les funcionalitats de la placa base s'hi poden afegir circuits específics, com la targeta de vídeo, la de xarxa o la de so. Aquestes targetes es connecten en unes ranures, que també s'anomenen slots.
L'ordinador
Els discs durs i les memòries
MÉS INFORMACIÓ: Sistema informàtic: maquinari
Per dirigir les operacions que fa el maquinari cal disposar d'un conjunt d'instruccions lògiques. Anomenem software o programari el conjunt d'instruccions que l'ordinador entén i que li serveixen per resoldre els diversos problemes que se li plantegen (escriure un text, crear un dibuix, visualitzar una pel·lícula, etc.).
El programari bàsic que permet que l'ordinador desenvolupi les funcions elementals és el sistema operatiu (SO), que és necessari per al funcionament de la resta dels programes, també anomenats aplicacions.
3.1. El sistema operatiu
Perquè un ordinador funcioni cal haver-hi instal·lat un sistema operatiu. El sistema operatiu és el programa bàsic, i les seves funcions són les següents:
Coordinar el treball de la computadora.
Organitzar els documents i les dades, que reben el nom genèric de fitxers, i desar-los als sistemes d'emmagatzematge.
Determinar l'aspecte gràfic de la pantalla. Tot i que hi ha diferències en l'aspecte gràfic dels sistemes operatius, avui dia tots es controlen amb facilitat gràcies al ratolí, que permet assenyalar amb el cursor els elements que es visualitzen a la pantalla.
Actualment, moltes aplicacions es desenvolupen per funcionar amb diversos sistemes operatius. No obstant això, cal tenir en compte que l'aplicació que un fabricant subministra per a un sistema operatiu no es podrà utilitzar en un altre de diferent.
Sistema operatiu Windows, desenvolupat per Microsoft. És el més estès en l'àmbit domèstic i en les seves diferents versions (95, 98, 2000, NT, Millenium, XP, Vista i 7).
Sistema operatiu Mac OS, desenvolupat per Apple Computer. Es fa servir, sobretot, per a feines de disseny, edició de vídeo, música i arts gràfiques.
Sistema operatiu Linux, creat per Linus Torvalds. Es tracta d'un sistema operatiu de codi obert: el seu ús és gratuït i no s'ha de pagar per utilitzar-lo legalment. Com que és gratuït, cada vegada es fa servir més en àmbits educatius, administratius i d'altres.
WINDOWS
MAC
LINUX
3.2. Les aplicacions o programes
Les aplicacions són programes que funcionen dins els sistemes operatius i que resolen problemes específics. Els tipus principals són:
Processador de textos: Serveix per escriure.Word o Writter
Programes de disseny gràfic: S'utilitza per dibuixar, crear imatges o retocar fotos. Paint, Photoshop o Gimp
Visor multimèdia: Permet veure pel·lícules i escoltar música. WMP (Windows Media Player), Real Player, etc
Programes de fulls de càlculs: Permeten crear fulls de càlculs amb operacions reiteratives i gràfics. Excel o Calc.
Programes de creació i gestió de base de dades: Access o Base
Programes de creació de presentacions: Power Point, Impress, etc.
Els llenguatges informàtics
El programari
MÉS INFORMACIÓ: Sistema informàtic: programari