El Dia Mundial del vàter se celebra anualment el 19 de novembre, des del 2013. És una iniciativa de les Nacions Unides que pretén crear consciència sobre els 4.500 milions de persones (el 60% de la població mundial) que viuen sense accés a un sanejament gestionat de manera segura, el qual provoca propagació de malalties i desigualtats. Es tracta de prendre mesures per a abordar la crisi mundial del sanejament i aconseguir l'Objectiu 6 de Desenvolupament Sostenible aigua i sanejament per a tots de cara al 2030.
Web oficial del World Toilet Day
#WorldToiletDay
Segons informes, de la ONU, de les 892.000.000 de persones que defequen a l'aire lliure, més de la meitat d'elles (520 milions) viuen a l'Índia.
A les dones, ja que, moltes vegades, han d'esperar que arribi la nit per aventurar-se a anar a l'exterior de les cases i fer les seves necessitats. Per aquest motiu, el govern de l'Índia, es va comprometre a construir uns 90 milions de vàters per al 2019.
Latrines de compostatge, que recullen i tracten les deixalles humanes en el lloc, i produeixen subministrament gratuït de fertilitzant per als cultius, i els aiguamolls i canyissars artificials, que filtren els contaminants de les aigües residuals abans de retornar-les als corrents de l'aigua, són alguns dels exemples que s’estan implementant.
A Egipte, un projecte d'aiguamoll artificial, construït a Bilbeis, a 55 quilòmetres del Caire, va aconseguir que les aigües residuals tractades van servir per regar eucaliptus destinats a la fabricació de caixes d'embalatge.
Jack Sim, un empresari exitós de Singapur que va patir la manca de vàter en la seva joventut, és a qui devem l'honor de transformar un tema tan escatològic en una celebració mundial. Sim va fundar l'Organització Mundial del Vàter en 2001, així com diverses Associacions del Vàter a tot el món.
Argumentant que un sanejament deficient costa la vida a milers de persones cada any, "Mr. Toilet", com és conegut, va començar amb la seva particular croada per la higiene. Així, en 2013, va aconseguir que les Nacions Unides adoptessin la seva idea per a reconèixer els 2.400 milions de persones que viuen sense un bany en l'actualitat, i crear consciència sobre els problemes derivats de la falta d'higiene. Dos anys més tard, l'ONU inclouria entre els seus objectius de desenvolupament sostenible per a 2030 l'accés global a un sanejament digne.
En 2019 es va estrenar “Mr. Toilet, the world´s #2 man”, una pel·lícula sobre la seva missió protagonitzada per ell mateix, en la que utilitza l’humor per a fer campanya d’una cosa de la qual ningú s’atreveix a parlar: de merda.
Podeu veure el tràiler de la pel·lícula.
La defecació forma part de la vida quotidiana de tot ésser humà. No obstant això, considerem tabú parlar del vàter, d'allò que cau en ell i cap a on va. Si no parlem obertament del vàter, com podem esperar que es produeixin canvis, ja sigui que els polítics augmentin les dotacions, que s'investigui més sobre els problemes relacionats amb l'eliminació de matèria fecal o que els treballadors sanitaris exigeixin els seus drets laborals i reclamin una major acceptació per part de la comunitat.
Francis de los Reyes, enginyer ambiental: El saneamiento es un derecho humano básico.
Patrick Moriarty, director executiu d'IRC, es converteix en “Patrick’s Poo” per cridar l’atenció sobre la necessitat de sistemes de sanejament adequats.
Bill Gates destina part dels seus diners a finançar projectes de sanejament sostenible a través de la GatesFoundation.
La finalitat de l'ODS 6 consisteix a garantir la disponibilitat i la gestió sostenible de l'aigua i de serveis de sanejament per a tothom, en tots els contextos, d'aquí a 2030.
Els objectius mundials en matèria de sanejament:
Aconseguir l'accés a serveis de sanejament adequats i equitatius per a tothom.
Posar fi a la defecació a l'aire lliure, que practiquen gairebé 900 milions de persones a tot el món.
Millorar la qualitat de l'aigua reduint la contaminació i augmentant la reutilització sense riscos d'aigües residuals tractades.
Conegueu la relació dels vàters i el sanejament amb tots i cadascun dels Objectius de Desenvolupament Sostenible:
La increïble i cruenta història del nitrògen, un element que és a les proteïnes, als explosius i als fertilitzants. Però els nitrats enverinen l'aigua.
Una empresa catalana ha inventat un mètode eficaç de descontaminació.
Accés al recurs. QuèQuiCom TV3
L'escala de femta de Bristol és una taula visual d'ús en medicina, destinada a classificar la forma de la femta humana en set grups.
Els tipus 1 i 2 indiquen restrenyiment; els 3 i 4 són femta ideal, especialment el 4, ja que són els més fàcils de defecar; els tipus 5, 6 i 7 són femta diarreica (la 5 pot indicar una falta de consum de fibra).
Veieu els tipus de caca en aquesta infografia
També podeu imprimir-la en 3D
El temps mitjà que una persona d'Occident passa cada vegada que s’asseu a la tassa del vàter per a dur a terme l’activitat vital de cagar és entre 114 i 130 segons (inverteix sis mesos de la seva vida asseguda en el vàter). En aquest procés produeix 145 quilos de matèria fecal a l'any.
La posició asseguda en el vàter col·loca el nostre canal anal a un angle de 90 graus. Això fa que un múscul en el sòl pelvià constrenyi el còlon, la qual cosa ens obliga a esforçar-nos per a evacuar.
Resulta que, en diversos països en desenvolupament, la gent fa les seves necessitats en el camp, el carrer, o en banys rudimentaris on no hi ha vàters de seient com els que coneixem, sinó bàsicament forats en el sòl que obliguen la persona a acubillar-se. Els que adopten una posició a la gatzoneta gasten només 51 segons en cagar i això, assenyalen els experts, és més saludable.
Un sistema de sanejament és aquell conjunt d’infraestructures o elements que té com a objectiu recollir, transportar, tractar i retornar al medi o reutilitzar les aigües emprades en usos com poden ser el domèstic o l’industrial, i aquelles aigües pluvials que s’hagin sumat a les anteriors.
No tots els vàters han d’estar necessàriament (o fins i tot idealment) connectats a un embornal. Però la contenció de la femta és només el primer pas i sense la recol·lecció, el tractament i l’eliminació segura (o preferiblement reutilització) del seu contingut, un vàter no és més que un forat ple de merda. Merda que, indubtablement i inevitablement, tornarà al medi ambient causant mort, malalties i un ambient generalment desagradable.
Es denomina vàter a l’aparell sanitari utilitzat per a recollir i evacuar els excrements sòlids i líquids dels humans cap a una instal·lació de sanejament i que impedeix, mitjançant un sistema de sifó d'aigua neta, la sortida de les olors desagradables cap als espais habitats.
Cliqueu sobre la imatge per conèixer el funcionament d'aquesta obra d'enginyeria.
Veieu, a més del vídeo, aquest capítol de Fet a casa, en què en Dani Jiménez ens ensenya des de casa per què eixuga el paper de vàter.
El sifó és una canonada en forma de “S” que està connectada a la tassa.
La seva funció és mantenir constant el nivell d'aigua de la tassa, i actua a manera de tancament hidràulic, evitant així, que els gasos i les olors desagradables puguin per les canonades.
Aquest producte, dissenyat per a colpejar punts de la tassa del vàter als quals no es pot arribar fàcilment fregant o ruixant, va cridar molt l'atenció a partir de la dècada de 1990 pel seu disseny inusual.
No és fàcil crear un producte que es construeixi entorn d'un disseny innovador i completament únic, especialment quan es tracta d'un tema tan poc afavoridor com netejar un vàter.
Als vàters, la direcció de la rotació de l'aigua no depèn de l'hemisferi del planeta en el qual estigui situat l'excusat com alguns creuen, sinó que està relacionada amb factors més mundans, com la forma de la tassa, la inclinació i la direcció en la qual l'aigua entra a l’habitatge. Comproveu-ho:
Amb aquests consells tindràs el vàter net en 3 minuts:
El cicle integral de l'aigua comprèn el proveïment d'aigua potable i el sanejament i depuració de les aigües residuals: el cicle s'inicia amb la captació i potabilització d'aigua; posteriorment és distribuïda per al seu consum i, finalment, les aigües residuals són recollides i depurades perquè puguin ser eliminades o reutilitzades sense perjudicar el medi ambient.
Coneguem-ho amb els recursos proporcionats per:
Àrea Metropolitana de Barcelona
Fundación Canal Isabel II (interactiu)
Aqualia Educa: interactiu - vídeo
La xarxa de clavegueram rep les aigües residuals, procedents d’habitatges, negocis, empreses i sovint de la neteja de carrers i també de la pluja, quan no hi ha xarxes separatives.
Dos són els grans problemes que es detecten en aquestes xarxes, un d’ells la presència d’uns anys ençà d’uns residus molt perillosos que les col·lapsem i les taponen, són les conegudes tovalloletes humides, a les que se sumen altres productes que mai haurien d’acabar al vàter si no a les escombraries.
El segon és la presència en excés de les anomenades aigües blanques, la suma d’aigües pluvials, de fonts públiques, del nivell freàtic, inclús de reg, que directament o indirectament acaben entrant en el sistema de col·lectors. A primer cop d’ull podríem pensar que, si són aigües netes, no haurien de ser un problema, però no és així ...
Documental sobre la vida dels professionals del sanejament que treballen en el subsòl de Madrid. La pel·lícula transcorre als embornals i els col·lectors d'aigües residuals d’aquesta ciutat, un món fosc i subterrani que, al contrari del què molts creuen, està ple de vida i registra una gran activitat.
Considerada per part de la crítica com una de les millors pel·lícules espanyoles de l'any 2019, la idea de l'autor és mostrar al gran públic aquesta part de la ciutat que és fonamental perquè tot funcioni, però que sol passar desapercebuda per a gairebé tothom.
El sanejament en alta és aquell que connecta, mitjançant col·lectors, el darrer punt de la xarxa de clavegueram municipal fins a l’estació de depuració d’aigües residuals, on finalment aquestes seran tractades.
Entrem dins d'un col·lector de l'AMB:
El principal objectiu de la depuració de les aigües residuals és reduir la contaminació de l'aigua i aprofitar els residus obtinguts de la depuració per a fer un ús més sostenible dels recursos hídrics.
Podem conèixer el funcionament d’aquestes instal·lacions amb els recursos proporcionats per:
El consorcio de Aguas Bilbao Bizcaia ofereix visites virtuals comentades a les seves instal·lacions
L'Àrea Metropolitana de Barcelona organitza visites a totes les plantes depuradores, amb l'objectiu que els i les alumnes descobreixin el cicle de l'aigua a través de les instal·lacions que ho fan possible.
Per poder visitar-les: museudelesaigues@agbar.es
Un simple vàter pot crear fertilitzants valuosos, l'ús de l’energia solar permet l’accionament de bombes hidràuliques per extreure aigua subterrània als deserts ... Algunes de les tecnologies de sanejament sostenible són complexes, però no totes.
Conegueu el funcionament dels vàters de compostatge.
Aquest vàter anomenat Washlet, disposa d’un filtre que expulsa un raig d'aigua per a ús personal (la neteja amb aigua és millor que amb el paper). Es pot graduar tant la temperatura de l'aigua, com la pressió de la mateixa (el filtre es neteja abans i després de l'ús). També es pot regular depenent si l'usuari és home, dona o nen. El doll, a més, té una sortida en espiral que ofereix un massatge i reactiva el flux sanguini alhora que neteja.
El washlet també incorpora un sistema de calefacció i de refrigeració de l'assentament, depenent de l'època de l'any (hivern / estiu).
Una altra funció que té és de desodoritzant. L'aire dins de la tassa es purifica amb un fort filtre per mantenir un ambient sense olors.
No tots els vàters poden estar connectats directament a una xarxa de sanejament. És el cas dels vàters dels vaixells i submarins, dels avions, ... i fins i tot els que utilitzen els astronautes.
Accés a recursos recollits per National Geographic [1], National Geographic [2], Reuters
#LasToallitasAlCubo
Accés als materials de la campanya de EMASESA
Gràcies a la fotografia, objectes tan poc artístics i tan mundans com un urinari i un vàter normals i corrents, fabricats en sèrie, sense cap particularitat ni distintiu, es van convertir en aclamades obres d'art, ocupant per dret propi un lloc destacat en l'univers de la creació i l'originalitat artístiques.
Accés al recurs (descàrrega de les imatges)
ITC-BT-27: Instal·lacions interiors en habitatges. Locals amb banyera o dutxa.
Accés al recurs (en línia)
La pel·lícula, molt guardonada, és una comèdia satírica en suport de campanyes governamentals per a millorar les condicions de sanejament a l'Índia, amb èmfasi la batalla contra la vella tradició de defecació a l’aire lliure al país, especialment en àrees rurals.
El primer dia de casats, una dona deixa al seu marit després de descobrir que a la casa no hi ha bany, donant lloc a una missió gairebé impossible per a aconseguir un...
Animació en línia que ajuda els nens a comprendre la importància dels vàters, l'aigua neta i una bona higiene per evitar la propagació de malalties mortals. Super Toilet, Driplette i Soapy Hero formen l’equip de Super Hygiene que és cridat a lluitar contra el dolent, Vinny the Poo.
Homenatge al bany de Els Luthiers, en que el vàter entre d'altres pren especial protagonisme. Fitxa obra
Nick Crump és un músic inconformista i inventor d'instruments musicals. A més d'escriure moltes peces musicals curtes, ha fabricat instruments de tota mena de materials, en particular de lampisteria, com el de la imatge, anomenat "The Bog Horn".
Carlos Uliambre, un mestre lutier d'instruments tradicionals, encapçala un taller on es creen cridaneres caixes sonores a partir de residus vinculats a l'aigua, com el de la imatge, una tapa de vàter.
Exquisita animació-versió musical de cel·lebració del Dia Mundial del Vàter. WaterAid
Vídeo de recolzament a les campanyes per la millora del sanejament a l'India, aprofitant el resó de la pel·licula "Toilet: Ek Prem Katha".
Al més pur estil Bollywood ...
Descarrega vídeo MPEG, àudio MP3 i tons de trucada d'un vàter amb descàrrega d'aigua.
Deixant de banda els càlculs en instal·lacions de sanejament … Un recurs per passar una bona estona en anar al vàter són els sudokus.
Us deixem algunes indicacions per si necessiteu ajuda
El refranyer català conté un munt de dites tradicionals relacionades amb la caca, els pets, el cul i la merda.
No sigueu cagadubtes i cliqueu per conèixer un bon grapat.
El Tió de Nadal (també dit simplement tió, tronc(a) de Nadal, soca o xoca) és un dels elements de la mitologia catalana i aragonesa i una tradició molt arrelada a Catalunya, Aragó, Occitània i Andorra.
Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.
Normalment, el 8 de desembre, dia de la Puríssima Concepció, es col·loca en algun racó de casa amb una manta perquè no tingui fred i se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar, als voltants de Nadal i Sant Esteve, i dies anteriors i posteriors, és de mides diferents segons convingui per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.
Més informació a: Tió de Nadal - Viquipèdia
El caganer és una de les figures més característiques i entranyables de la imatgeria popular nadalenca catalana.
El caganer no apareix d’una manera exclusiva als pessebres, sinó que també és present en més espais de la imatgeria popular. Durant els segles XVI, XVII i XVIII.
La figura tradicional del caganer és un pagès cofat amb barretina.
Cada any, els ninotaires pessebrístics, com a novetat o en ocasió d’un esdeveniment d’actualitat o d’una circumstància concreta, en creen models insòlits i especials.