El 16 d'agost es va produir el seu debut oficial en un local anomenat CBGB. A partir d'aquesta primera actuació van passar a tocar-hi una vegada a la setmana juntament amb altres músics emergents com Blondie, Johnny Thunders, Talking Heads, Patti Smith o Television. El seu primer concert fora de Nova York va tenir lloc com a teloners de Johnny Winter davant 20 000 persones a Waterbury, Connecticut, i va ser un sonat desastre.  Al desembre d'aquell any van gravar una demo de 15 cançons produïdes per Tommy, de les quals set anirien a parar al primer àlbum i dues al segon. Dues més van ser publicades a All the Stuff (and More), mentre que encara hi ha quatre d'aquestes cançons inèdites.

Els següents dos àlbums van ser publicats en 1977 sota els noms de Leave Home i Rocket to Russia, aquest últim lloat per la revista Rolling Stone com "el millor 'rock & roll' nord-americà de l'any". Tots dos àlbums van ser produïts per Tony Bongiovi, cosí de Jon Bon Jovi. Rocket to Russia conté els tres únics senzills que van aconseguir entrar a les llistes d'èxits dels Estats Units: "Sheena Is a Punk Rocker" (número 81), "Rockaway Beach" (lloc 66) i "Do You Wanna Dance" (lloc 86). 

Després del debut de la banda a la indústria del cinema a la pel·lícula Rock 'n' Roll High School, dirigida per Allan Arkush i produïda per Roger Corman (1979), el llegendari productor Phil Spector, que havia aconseguit la fama produint discos de les Ronettes, els Beatles i Tina Turner entre molts altres, es va interessar per la banda i va produir el seu àlbum End of the Century en 1980,14 que va ascendir fins al lloc 44è als Estats Units, sent el disc que més alt va arribar en les llistes d'èxits a la carrera de la banda. No obstant, el resultat no va satisfer els membres del grup, al·legant diferències entre ells i Spector, que va arribar a apuntar a Dee Dee amb una pistola perquè repetís un riff. En diverses entrevistes, Johnny va declarar que ell sempre havia estat a favor del punk més agressiu, mentre que End of the Century presenta un material més apartat del so clàssic del grup a causa de la influència de Spector, destacant el so suau de " Baby, I Love You" (una versió de les Ronettes que, no obstant, es va convertir en el senzill més reeixit del grup, aconseguint el vuitè lloc al Regne Unit), molt lluny del característic punk del quartet novaiorquès. Tot i les diferències musicals, l'àlbum va resultar un èxit de públic i la banda es va dirigir per primera vegada a Espanya, on van fer tres concerts.

Durant la carrera dels Ramones, la tensió entre Johnny i Joey va ser palesa. Tenien idees polítiques contràries, sent Joey un socialista i Johnny un conservador. Les seves personalitats també xocaven: Johnny provenia d'una família militar que li va inculcar valors d'autodisciplina, mentre Joey patia trastorn obsessiu compulsiu. Johnny, de vegades turmentava Joey amb comentaris antisemites. A principis dels 80, Johnny va començar sortir amb la núvia de Joey, Linda, amb qui més tard es casaria. Com a conseqüència i malgrat que van continuar tocant junts, van deixar de parlar-se. Johnny no va tornar a trucar-li fins al dia de la seva mort. En un documental posterior va dir que la setmana després de la mort del vocalista va ser la pitjor de la vida.

El 20 de juliol de 1999, Dee Dee, Joey, Johnny, Marky, CJ i Tommy van aparèixer junts en una botiga de la cadena de música Virgin a Nova York per signar autògrafs. Aquesta va ser la darrera vegada que es van reunir els exmembres del grup abans de la mort de Joey el 15 d'abril del 2001 a causa d'un limfoma.

El 2002, Johnny, Dee Dee, Joey, Tommy i Marky Ramone van ser inclosos al Saló de la Fama del Rock and Roll, el que va ser un de les últimes aparicions de Dee Dee abans de la seva mort. El 5 de juny d'aquell mateix any va ser trobat mort a casa seva a Hollywood a causa d'una sobredosi d'heroïna.