Després de graduar-se a l'institut, Delson va anar a la Universitat de Califòrnia i Shinoda a l'Art Center College of Design (universitat d'art) a Pasadena, Califòrnia. A la universitat, Delson va conèixer Dave «Phoenix» Farrell, que era el seu company d'habitació. Farrell també havia format part d'una banda, anomenada Tasty Snax, juntament amb Mark Fiore. Més tard aquesta banda es canvià el nom per The Snax. Al mateix temps, a l'Art Center College, Shinoda va conèixer Joe Hahn. Farrell i Hahn es van unir a la banda i, temps després, també s'hi uní el vocalista Mark Wakefield. El 1997, tots sis van gravar la seva primera maqueta i la van enviar a diverses discogràfiques sense èxit. Poc temps després, Wakefield va deixar la banda, i Farrell també va abandonar el grup, tot i que va tornar més tard.

Llavors Shinoda va posar un anunci on buscava un nou vocalista per la banda mentre que Delson feia relacions amb un representant de la discogràfica Warner Brothers Records anomenat Jeff Blue. Va ser ell qui va informar a Shinoda i Delson sobre Bennington, un jove vocalista de Phoenix que buscava una banda. Shinoda i Delson li van enviar a Bennington una cinta amb una cançó instrumental gravada i ell hi va afegir la veu. Llavors en Chester va trucar a en Shinoda i van interpretar la cançó per telèfon. La banda va quedar impressionada amb la seva veu i li van demanar que anés a Los Angeles a fer una audició. Amb l'entrada de Bennington a la banda, aquesta passà a anomenar-se Hybrid Theory.

Al mateix temps que Bennington entrava a la banda, Farrell l'abandonava temporalment per retornar amb la seva antiga banda The Snax i no va poder tocar el baix en la primera gravació del senzill de la banda. Per això, ho van fer Delson i un baixista anomenat Kyle Christener. Més endavant, Farrel va ser substituït temporalment per Scott Koziol, que apareix en el vídeo del primer senzill de la banda, One Step Closer. A l'estiu del 1999 s'havien creat mil còpies del senzill i algunes d'elles es van enviar a diverses discogràfiques, inclosa la Warner Bros. Records, amb qui van acabar firmant un contracte després que els veguessin tocar al local Whisky de Los Angeles.

A causa de problemes legals, la banda es va veure obligada a canviar-se de nom pel fet que ja existia una banda britànica de música electrònica anomenada Hybrid. Hi va haver diverses propostes de noms per la banda, com ara Clear, Probing Lagers, Ten P.M. Stocker (expressió que era part d'un acudit de la banda) i Platinum Lotus Foundation. Bennington va suggerir Lincoln Park, ja que cada dia per anar a l'estudi de gravació passava amb cotxe per davant del parc que portava aquest nom del president dels Estats Units. Tanmateix, el domini de lincolnpark.com ja estava agafat i la banda no es podia permetre adquirir-lo, de manera que li van canviar algunes lletres fins a passar de Lincoln a Linkin i van poder adquirir el domini linkinpark.com.

Cap a la fi de 2002, el grup es va tancar a l'estudi de gravació per donar a llum el seu següent àlbum, Meteora. El primer senzill en fou la cançó «Somewhere I Belong», que va aparèixer al mercat el febrer de 2003. El 25 de març, es posava a la venda l'àlbum, que va arribar al número 1 de les llistes d'èxit després de vendre 810.000 de còpies en una setmana.

Tot seguit, el grup es va embarcar en la seva segona gira Projekt Revolution juntament amb Mudvayne i Xzibit. El senzill «Faint» es va editar després de la gira. En acabar-la, el grup es va unir amb Metallica en la gira Summer Sanitarium Tour 2003 amb Limp Bizkit, Deftones i Mudvayne.

Poc temps després del final de la gira Sanitarium, el grup va editar el senzill «Numb». El vídeo de la cançó es va rodar a Praga (República Txeca) al mateix temps que es rodava el vídeo de la cançó «From the inside». Chester Bennington es va posar malalt abans d'acabar el vídeo de «Numb», de manera que la resta es va filmar en una església de Los Angeles.

El 18 de novembre de 2003, Linkin Park va editar un nou CD i un DVD titulat Live in Texas. Les cançons que en formen part van ser gravades durant la gira Sanitarium que va tenir lloc a Dallas i Houston, Texas. El DVD era únic per fet que combinava dos concerts en directe. El DVD contenia disset cançons mentre que el CD només dotze.

El 2005, va ser un any tranquil per Linkin Park. El grup va crear l'organització Music for Relief, creada en principi per ajudar els afectats del tsunami de 2004, però que més tard expandí la seva ajuda als damnificats de catàstrofes naturals com els huracans Katrina i Rita. Durant aquest mateix any, el grup va realitzar dos concerts: un a Califòrnia com a part de la seva organització Music for Relief i l'altre durant la sèrie de concerts que formaven part del projecte Live 8, destinat a recaptar diners.

Minutes to Midnight és el tercer disc d'estudi de Linkin Park. Va ser el disc amb el qual es van passar més temps a l'estudi de gravació (del Març de 2006, al Gener del 2007), i per això la data en què sortiria a la venda, va variar molt. Primer, es va especular que el grup trauria el disc el 2005, més tard, la data es va endarrerir a l'estiu del 2006, i al passar tant temps a l'estudi, el llançament es va haver d'endarrerir molt més, fins al Maig de 2007. Fou llançat el 15 de maig de 2007 als Estats Units i el 14 de maig del mateix any a la resta del món. El primer senzill del disc What I've Done va ser llançat el 2 d'abril. El nou estil del grup desenvolupat en el nou disc ha decebut a alguns fans de la banda, ja que han deixat enrere el Nu Metal i el rap que els caracteritzava. Tot i així, encara s'hi poden trobar cançons característiques del grup, ja que l'estil del disc es basa en el Metal (encara que tingui algunes influències d'estils més comercials bassats a en el Rock). Els estils principals del disc són el Rock Alternatiu, el Metal Alternatiu i el Rapcore (que és un estil minoritari dins l'àlbum).

Linkin Park va començar a treballar en material per a un nou àlbum el novembre de 2015. Al setembre de 2016, Bennington va declarar: «Tenim un munt de bon material que espero que desafiï la nostra base de fans, així com que els inspiri tant com ens inspira a nosaltres». A principis del 2017, durant una sessió de preguntes i respostes, Shinoda va revelar que l'àlbum sonaria diferent de treballs anteriors de la banda: «Han d'esperar allò inesperat». El guitarrista Brad Delson va opinar: «Hem fet tants àlbums que sabem amb claredat com fer-ne un, i definitivament no prenem el camí fàcil amb aquest». El primer senzill de l'àlbum es titula «Heavy», es va publicar el 16 de febrer de 2017 i va comptar amb la col·laboració de la cantant de pop Kiiara . Com havia fet abans, la banda va publicar missatges enigmàtics sobre la publicació del nou disc; la portada va ser revelada a través de puzles digitals a les xarxes socials. 

Pocs mesos més tard, el 20 de juliol de 2017, Bennington va ser trobat mort al seu domicili a Palos Verdes , Los Angeles . Les autoritats van revelar que la causa va ser suïcidi per penjament Després de la confirmació del succés, Shinoda va lamentar la mort del seu amic i company mitjançant un missatge a Twitter . El músic va confessar sentir-se amb el «cor trencat» per la notícia. 

També van donar a conèixer el seu proper àlbum d'estudi , From Zero , que compta amb onze cançons, llançat el 15 de novembre del mateix any. De la mateixa manera, van anunciar una gira mundial, From Zero World Tour , amb concerts a diverses ciutats de diferents països. Posteriorment, Brad Delson va declarar no participaria en la gira de Linkin Park, però es dedicaria a col·laborar en «els vestidors». El 24 de setembre es va estrenar el segon senzill Heavy Is the Crown , que també és el tema oficial del Campionat Mundial de League of Legends de 2024. 

El 14 de novembre de 2024 Linkin Park va anunciar el “From Zero world tour 2025”, una gira mundial que els portés per tot el món tocant més de 60 concerts, iniciant el 31 de gener a Ciutat de Mèxic i acabant el 15 de novembre a Porto Alegre, Brasil.