Per tal de presentar el nou disc, el grup va organitzar un nou festival musical, que es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses al Ripollès els dies 2 i 3 de maig de 2014. El festival, anomenat Clownia, a més de Txarango va reunir una quinzena de grups i cantants entre els quals destaquen La Troba Kung-Fú, Els Catarres, Cesk Freixas, Strombers, Orxata Sound System, Buhos, Itaca Band, 9 Son, DeudeVeu del programa Oh happy day, entre d'altres. El 26 de març de 2015 el grup va recollir quatre premis Enderrock.

Txarango van actuar el diumenge 20 de juliol del 2014 al Central Park de Nova York dins la programació del Summer Stage Festival. El concert s'emmarcava en el programa Catalan Sounds on Tour organitzat per l'Institut Ramon Llull.

Durant el 2015, Txarango recorre el món amb la gira La Vuelta al Mundo. Durant aquesta gira, a més de recórrer Europa, el grup passa per Mèxic, Xina i el Japó. Però de nou hi ha un viatge que aporta molts més valors al grup: la gira del Festiclown2015 que Txarango i Pallassos en Rebeldía va fer per Palestina. Aquest festival consistia en actuacions amb artistes de circ i els components de Txarango sota la direcció artística de Ivan Prado en escoles i assentaments de refugiats palestins de Nablus, Ramal·lah i Bir Zeit. D'aquesta manera Txarango obre els ulls a la realitat que viu el poble palestí, fet que marcarà el seu proper treball.

A l'octubre de 2015 el grup va anunciar a través de la seva pàgina de Facebook que el fins aleshores guitarrista del grup, Marcel Lázara, abandonaria el projecte de Txarango per viure altres experiències.

El 21 de novembre el grup conclou una gira de 2 anys amb Som Mar, un concert especial el qual fan acompanyats per la Barcelona Big Latin Band sota la direcció de Ramon Escalè, la col·laboració del músic cubà Chucho Valdés i la direcció escènica de Guillem Albà.

Durant l'any 2016 Txarango decideix no fer gira per poder dedicar el temps necessari a la creació del següent disc. Durant aquell any la banda decideix tornar a Gàmbia i el Senegal a fi de poder inaugurar el centre cultural de Caparan. Al cap de poc temps de tornar de l'Àfrica, afectats per les notícies de les concentracions de refugiats a la frontera entre Grècia i Macedònia, el grup decideix agafar els instruments i anar a tocar als camps de refugiats d'Idomeni. Aquell viatge marca un abans i un després per al grup i hi tornen vàries vegades teixint un vincle amb les famílies refugiades i el voluntariat que treballa als camps. Aquest és el viatge que més es veu reflectit en el disc.

Les experiències acumulades i les inquietuds dels components del grup fan que Txarango es constitueixi com a cooperativa sense ànim de lucre i el grup comença a canviar les maneres de funcionar, produir i elaborar tot el marxandatge a Catalunya amb criteris ecològics. També decideixen donar el 50% dels drets del proper disc a 14 col·lectius que treballen per una societat més justa.

El 14 de març de 2017 es publica a YouTube «Una Lluna a l'aigua», el primer senzill del grup que acabaria sent un dels videoclips en català més vistos de la plataforma. Durant la setmana del 20 al 26 de març es pengen cada dia dues cançons (a les 07:00 i a les 19:00). Finalment, el diumenge 26 de març es publica el disc sencer a la web oficial del grup, amb la possibilitat de descarregar-lo lliurement (seguint la tònica dels altres discs). Per aquest CD, el grup va incloure tres nous membres: el percussionista Joan Palà, el guitarrista Pau Castellví i en Sisco Romero com a veu de suport.

La gira de presentació torna a recórrer Europa, Japó i aquesta vegada també Turquia, Colòmbia i l'Índia. Durant aquesta gira, el grup treu un senzill, «Agafant l'horitzó», amb diverses col·laboracions en suport al «Sí» per al Referèndum de l'1 d'octubre. Amb la gira Freedom2018, Txarango ha transmès la realitat del procés independentista català arreu del continent europeu a través dels seus concerts.

Abaraka serà el concert que posarà fi a aquests dos anys de gira del tercer disc de Txarango, per a deixar espai a noves experiències que aportaran noves cançons.

El 19 de juny aparegué el quart i últim disc de Txarango, De vent i ales. El grup es volia acomiadar del seu públic amb una gira amb una quarantena de concerts en carpes de circ als Països Catalans, però la situació de confinament derivada de la pandèmia per coronavirus els forçà a suspendre-la. La gira, amb el nom d'El Gran Circ, s'havia de fer entre el juny d'aquell any i el febrer del següent i, segons el grup, no és només la pandèmia i la complexitat tècnica de la gira el que els portà a cancel·lar-la, sinó sobretot la falta de mesures concretes per a la música en directe per part de les autoritats. Va ser un dels més venuts de l'any a Catalunya, segons l'Anuari de la Música.

El disc estigué precedit d'un documental penjat a la xarxa que inclou fragments de 9 de les 16 noves cançons. En el documental s'hi poden veure les imatges dels viatges i els escenaris que inspiraren el disc, on el grup explica que les noves cançons neixen d'experiències com dormir al peu del mont Fuji, córrer xops sota la pluja a les muntanyes del cafè al nord de Colòmbia, fer la ruta dels Balcans d'entrada a Europa al costat de persones a la recerca de refugi o caminar amb cura al desert ple de mines dels camps saharauis.

Al llarg de la setmana escoltareu pràcticament totes les cançons amb amigues i amics del gremi, un disc presentat després de la separació "El Gran Ball".