La història narra la trobada entre un nen i un aviador, els diàlegs que tenen i com aquests fan replantejar la vida a l'adult. El llibre està il·lustrat amb dibuixos del mateix autor que formen part de la narració i que són tant o més coneguts que el conte. Cada capítol relata una trobada del petit príncep que resta perplex pel que fa al comportament absurd de les «persones grans»; cadascuna d'aquestes trobades pot ser llegida com una al·legoria.

El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens, és en realitat per al narrador el vehicle privilegiat d'una concepció simbòlica de la vida. Les aquarel·les, que formen part del text, participen d'aquesta puresa del llenguatge: nuesa i profunditat són les qualitats mestres de l'obra.

S'hi pot llegir una invitació de l'autor a trobar el nen en si mateix, ja que «totes les persones grans han estat al principi nens. (Però poques se'n recorden)». Èxit editorial, l'obra ha esdevingut un dels llibres més traduïts al món, i també s'han fet musicals sobre l'obra, com el de Nadal del 2014 a Barcelona, dirigit per Àngel Llàcer i Manu Guix.

Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seua història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'Asteroide B-612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.

Més tard, el Petit Príncep troba successivament un guardaagulles i un venedor, abans de trobar l'aviador, amb qui resta set dies. Aquest, guiat per la fragilitat i el candor del Petit Príncep, acaba descobrint un pou al desert: «El que embelleix el desert, diu el Petit Príncep, és que amaga un pou en alguna banda». Poc després, el Petit Príncep explica al narrador que ha arribat a la Terra fa prop d'un any: ha d'anar al seu planeta per ocupar-se de la seva flor de la qual se sent d'ara endavant «responsable». En companyia de l'aviador, el Petit Príncep torna al lloc exacte on havia arribat: «Va caure dolçament com cau un arbre. Això ni tan sols va fer soroll a causa de la sorra».