A causa de la seva irresponsabilitat i del seu alcoholisme, Michel abandona el grup el 1973 i al seu lloc entra Uli Jon Roth, que tenia les mateixes influències d'Eric Clapton i Jimi Hendrix. Aquest guitarrista donaria a Scorpions, a la meitat de la dècada dels 70, el virtuosisme que va deixar pendent Michel. Aquell mateix any, entren a l'alineació Herman Rarebell a la bateria i Francis Buchholz en el baix, reemplaçant Jürguen Rosental, i Wolfang Dizioni respectivament. El so peculiar d'Uli Jon Roth va marcar el so del grup durant els següents anys, en els que van editar discs tan notables com In Trance, llançat el març de l'any 1975. Aquest disc és considerat el seu primer treball musical consagrat. Scorpions aconseguia que l'èxit els il·luminés. Fora de l'aspecte estrictament musical, In Trance, va estar marcat per la polèmica, ja que a la seva caràtula apareix una model despullada sobre d'una guitarra elèctrica mostrant un pit descobert. Es van fer llançaments posteriors que mostraven a la mateixa model, encara que aquesta vegada, el seu cos està tapat completament per ombres. Aquesta seria la primera de moltes altres caràtules que han estat estat censurades a Scorpions. El 1976 llançarien Virgin Killer, que la portada del qual va ser censurada a causa que en aquest apareixia una nena nua; la caràtula va ser substituïda per una on apareixien els membres de la banda.

L'enlairament total d'aquesta banda teutona, va tenir lloc el 1984 amb el LP Love At The First Sting, on es troba l'èxit Rock You Like A Hurricane, que va ser posat més de 26 setmanes consecutives en la llista del top 100 de les revistes Billboard, i la Rolling Stone, dos dels mitjans de comunicació més poderosos en qüestió de música. El vídeo d'aquesta cançó va ser produït pel director d'imatge d'Iron Maiden, i va ser el número 1 del Top 10 de la cadena de televisió recent creada, MTV.

Un altre èxit sortit d'aquest material és Still Loving You, balada que va conquerir de ple a la joventut nord-americana de la passada dècada. Aquell mateix any, es produeix el festival Rock in Rio en el que van participar bandes de la talla de Kiss, Iron Maiden, Van Halen, AC/DC, i Scorpions entre altres més, presentant-se davant de més de 350 mil espectadors. Va ser tan gran el virtuosisme que es va viure en aquella primera edició, que les revistes i mitjans especialitzats de comunicació les van catalogar com les "Olimpiades del Rock" posant "votació" a cada un dels grups que van tocar aquell dia per atorgar-los la medalla d'or, plata i bronze respectivament als triomfadors. Kiss va obtenir la de bronze, AC/DC la de plata, i Scorpions la d'or.

Dins de la gira de Savage Amusement visiten l'ex Unió Soviètica, sent el primer grup de rock que aconsegueix entrar a aquesta regió europea. D'aquesta gira per més de 8 ciutats de l'URSS, la banda edita un vídeo titulat To Russia With Love And Other Savage Amusements en el qual queda plasmada la història d'aquests concerts. Ja trencada la barrera de gel per Scorpions, el 1989, la banda convida a diversos grups per organitzar un festival per la pau a l'URSS; entre aquests Ozzy Osbourne, Bon Jovi, Skid Row, Mötley Crüe, Cinderella, entre altres més.

Aquesta cançó ha estat inclosa al disc Crazy World, editat el 1990, en el qual demostren un Hard Rock encara dels 80, però amb matisos evolucionats i millorats. Altres cançons que ressalten a Crazy World són Send Me An Angel i Hit Between The Eyes cançó que va ser inclosa a la pel·lícula Free Jack del director Geoff Murphy, en la que actuen Mick Jagger, Emilio Esteves, Rene Russo i Anthony Hopkins. En aquest material discogràfic Francis Buchholz és acomiadat del grup i és reemplaçat per Ralph Rieckerman. Ralph havia treballat abans al terreny musical, component simfonies i temes per a bandes sonores de pel·lícules.

És el 1993, quan la banda llança Face The Heat, un dels discs més pesats de Scorpions, no només d'aquesta dècada, sinó de tota la seva història. D'aquest enregistrament sobresurten els èxits Under the Same Sun, el qual va servir de tema central de la pel·lícula Under the Siege, de Steven Seagal, i la cançó No Pain No Gain.

Acabant la gira Face The Heat Tour, i presentant-se davant de més d'un milió de persones al llarg de tota la gira, prenen una aturada; i graven el 1996 Pure Instinct el disc més suau de tota la seva carrera. El que queda molt clar en aquest enregistrament, és que la banda va entrar en una etapa d'experimentació que pel que sembla els va deixar molt bons resultats personalment, però no molt grats per als seus seguidors a tot el món, ja que no va ser ben rebut a causa del canvi musical i no va tenir tant èxit com els seus anteriors enregistraments. En aquesta etapa, el bateria Herman Rarebell, decideix abandonar el grup per qüestions personals, al seu lloc entra el jove bateria James Kottak qui es trobava tocant amb Krunk. En el catorzè LP anomenat Eye to Eye, la cançó To Be Number One va estar al primer lloc per més de 9 setmanes consecutives a Europa i Japó entre altres països.

L'any 2001 seria el decisiu perquè la banda tragués el disc i DVD Unplugged anomenat Acoustica, en el qual es pot veure versions de The Zoo, Rythm of Love i Tease me Please Me entre d'altres. L'any 2002 el grup inicia una gira amb Deep Purple i Dio promocionant el disc Bad For Good: The Very Best Of Scorpions en el qual inclouen dos nous temes, Bad For Good i Cause I Love You. El 2003 inicien una nova gira amb Whitesnake i Dokken pels Estats Units i participen d'altres grans esdeveniments tocant en l'aniversari de Moscou. L'any 2004 surt en venda l'album anomenat Unbreakable; aquell mateix any Ralph Rieckermanen deixa el grup i és substituït per Paweł Mąciwoda.

Humanity Hour 1 surt a la venda l'any 2007; aquest disc està realitzat per la següent formació de la banda: Klaus Meine en veu, els guitarristes Matthias Jabs al Rudolf Schenker, Paweł Mąciwoda al baix i finalment pel bateria James Kottak. El tema més representatiu és Humanity.