Manca d’òrgans sexuals.
Inflorescència en forma d'espiga densa i, generalment, pèndula de flors petites i unisexuals, característica d'arbres que es pol·linitzen pel vent (anemofília) com pollancres, avellaners, alzines,...
Superfície superior o adaxial de la fulla, que normalment rep els raigs del Sol.
Dit dels organismes, especialment insectes, que completen dos cicles biològics cada any.
Inflorescència pròpia de les lletereses (Euphorbia) constituïda per una flor femenina central llargament pedunculada, envoltada per cinc flors masculines reduïdes a un sol estam i per un involucre extern de bràctees i nectaris.
Que té l'aparença i el color del rovell.
Cadascuna de les divisions d’una fulla composta.
Alternança de generacions que presenten algunes insectes cecidiògens, en la qual les diferents fases del cicle desenvolupen gales sobre plantes hostes diferents. Exemple: àfids formadors de gales a Ulmus i Pistacia que alternen aquests hostes llenyosos amb diverses poàcies o altres famílies de plantes herbàcies.
Alternança de generacions que presenten algunes insectes cecidiògens, en la qual les diferents fases del cicle desenvolupen gales, d'aspecte diferent i que poden situar-se en òrgans diferents però sobre la mateixa planta hoste. Exemple: Neuroterus quercusbaccarum.
Organisme que dona allotjament o nodriment o les dues coses alhora a un d’una altra espècie paràsita, comensal o simbiont.
Conjunt de pèls o tricomes que recobreixen la superfície dels diferents òrgans de la planta i que es poden fer més aparents i abundants a les gales. Exemple: Aceria genistae.
Cara inferior o abaxial de la fulla.
Dit dels organismes el cicle vital dels quals té una durada d’un any, de manera que l’any següent són substituïts per la nova generació.