Etsuhoa thuriferae

Etsuhoa thuriferae Skhuravá 1996

Dades generals

Classe: Insecta / Ordre: Diptera / Família: Cecidomyiidae

Part afectada: Brot.

Plantes hostes: Savina turífera [Juniperus thurifera]; família de les cupresssàcies.

Descripció de la gala: Cecidis arrodonits o ovoides, de fins un centímetre de longitud i set mil·límetres de diàmetre, formats per una dotzena fulles hipertrofiades situades a l'extrem apical de les branques. Inicialment son de color verd i es van tornant d'un color bru vermellós al madurar i assecar-se. Les gales velles i buides poden mantenir-se sobre la planta durant molt de temps. Cada gala conté una sola larva, molt excepcionalment dues.

Iconografia d'Etsuhoa sabinae sobre brots de Juniperus sabinae Font: Houard (1908).

Etsuhoa thurifra sobre brots de Juniperus thurifera al jardí botànic de Barcelona. Autor: Joan Font.

Observacions: Els imagos que emergeixen de les pupes presenten les peces bucals atrofiades i, conseqüentment no s'alimenten. L'emergènca té lloc des de finals d'abril fins a mitjans de maig, segons les condicions meteorològiques. Un cop fecundada, la femella fa la posta a les gemmes de les savines. Les larves es van desenvolupant a la gala que es va formant i passen l'hiven com a larva, inciciant la metamorfosi a la primavera següent. A l'inici de la nimfosi el seu color és taronja, mentre que les nimfes madures son negres excepte els segments abdominals, que es mantenen ataronjats.

L'existència de gales a Juniperus thurifera ja va ser detectat per Houard al Marroc l'any 1918, que aquesta autor va atribuir al gènere Oligotrophus, que forma gales semblants en els ginebres. Molts anys després, l'any1991, el naturalista aragonès Javier Blasco-Zumeta va trobar les mateixes gales als Monegres. Tres anys més tard, va obtenir els primers exemplars adults i per sorpresa aquests no pertanien al gènere Oligotrophus, sinó a Etsuhoa, un gènere que fins llavors només es coneixia del Japó i Xina.

Distribució geogràfica: L'única referència d'aquesta gala a Catalunya es troba al Jardí Botànic de Barcelona sobre un individu cultivat, per la qual cosa la presència d'aquest dípter sembla completament indiferent a l'hàbitat mentre hi hagi la planta hoste. La primera referència a la Península va ser als Monegros (Saragossa), posteriorment s'ha assenyalat de Sòria, Terol, Osca, Castelló de la Plana on la savina turífera creix de manera natural. Tanmateix és probable la seva presència en altres àrees com el Marroc, el sud de França fins als Alps occidentals, i a la illa de Còrsega.

Mapa de distribució comarcal d'Etsuhoa thuriferae. Font: Elaboració pròpia.

Referències bibliogràfiques

Pujade-Villar J. & Llistosella J. 2017 – Primera cita de Etsuhoa thuriferae Skuhravá, 1995 (Dipt. Cecidomyiidae) a Catalunya i noves dades obtingudes de Biodiversitat Virtual. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural 80: 73-74.