Aylax papaveris (Perris, 1840) [Diplolepis papaveris Perris, 1840]
Diplolepis papaveris Perris, in Ann. Soc. Ent. France, 9: 95, Pl. VI, fig. 14-16, 1840.
Classe: Insecta / Ordre: Hymenoptera / Família: Cynipidae
Part afectada: Fruit.
Plantes hostes: Rosella [Papaver rhoeas] i altres gallarets o paramans [P. dubium]; família de les papaveràcies.
Descripció de la gala: Fruit inflat, amb la superfície externa brillant, que conté al seu interior diversos cecidis pluriloculars durs. Els envans interns de l'ovari desapareixen. Les càpsules parasitades no solen ser erectes i prenen una posició pèndula.
Distribució geogràfica: És una gala comuna a tot el continent europeu i el nord d'Àfrica que arriba fins a l'Orient Mitjà. A la península Ibèrica, Cogolludo (1921) la cita de Madrid sobre Papaver rhoeas i P. dubium, i Tavares (1927a) d'Ourense. Aquesta darrer autor l'ha indica també de Portugal, a l'Algarve, Serra da Estrela i Setúbal (Tavares 1927a). Posteriorment s'han fet citacions de la gala a diferents punts de la Península, a les províncies de Ciudad Real, Lleó, Màlaga i Zamora (Nieves-Aldrey 1985a, 1985c, 2001a). A Catalunya ens consten tres observacions, una feta durant les Terceres Jornades de Prospecció Biològica de Catalunya (2016) organitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat (2016) al sector de mas de Melons-Alfés, concretament al mas de les Cadolles i la Roca del Diable (Segrià) [31TCF09] per part d'en Juli Pujade, una segona a Josa i Tuixén (Alt Urgell) feta per Quentin Groom [9.vi.2021] [enllaç] i la tercera a Age (Puigcerdà, Baixa Cerdanya) de David Vilasís [29.viii.2012] [enllaç]; aquestes dues últimes a iNaturalist.
Observacions: Altres espècies del gènere Aylax provoquen gales en fruits de les roselles però sense que siguin evidents externament, per la qual cosa són més difícils de detectar. És el cas d'Aylax minor Hartig, 1840 que fou indicada també del mas de les Cadolles (Segrià) durant les Terceres Jornades de Prospecció Biològica de Catalunya (2016) organitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat (2016) per Juli Pujade.
ALT EMPORDÀ: Boadella, prop de la Central dels Pilans, 150 msnm [31TDG88], 28.iv.2018 (observ. J. Font & M. Solà); Palau-saverdera, a la Boera [31TEG18], 30 msnm, 28.iv.2022 (observ. J Font) [enllaç].
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
Nieves-Aldrey J.L. 1985a – Notas sobre los Aylaxini (Hym., Cynipidae, Cynipinae) de la Península Ibérica, con descripción de una nueva especie de Isocolus. Eos 60 [1984]: 235-250.
Nieves-Aldrey J.L. 1985c – Nuevos Aylaxini (Hym., Cynipidae) para la Península Ibérica con descripción de una nueva especie de Aylax Htg. Boletim da Sociedade Portuguesa de Entomologia (Actas do III Congreso Ibérico de Entomologia, Lisboa), Suppl. 1: 117-128.
Nieves-Aldrey J.L. 2001a – Nuevos datos faunísticos, corológicos y biológicos sobre los cinípidos del ámbito íbero-balear (Hymenoptera, Cynipidae). Graellsia 57(1): 39-72.
Perris E. 1840 – Observations sur les insectes que habitant les galles de l'Ulex nanus et du Papaver dubium. Annales de la Société Entomologique de France IX: 89-99.
Tavares J.S. 1927a – Os Cynípides da Peninsula Ibérica. Brotéria, Série Zoologica 23: 47-140.