Aceria macrorhyncha 

Dades generals

Classe: Arachnida / Ordre: Trombidiformes / Família: Eriophyidae

Part afectada: Fulla (limbe).

Plantes hostes: Auró negre [Acer monspessulanum] i altres espècies del mateix gènere; família de les sapindàcies.

Descripció de la gala: Cecidi en forma de petites banyes, d'uns 2–3 (4) mm de llarg, d'àpex obtús o de vegades en forma de pústula, de color groguenc o més freqüentment vermellós, situats principalment a la part superior de la fulla, normalment en nombre elevat. Obertura al revers de la fulla revestida de pèls cilíndrics unicel·lulars com la cavitat interior.

Distribució geogràfica: Vilarrúbia (1936) la indica de Sant Antoni de Vilamajor (Vallès Oriental) i la Serra de Cardó (Baix Ebre). Bellido & al. (2003) en la catalogació de la col·lecció del Museu de Zoologia de Barcelona afegeixen una tercera mostra procedent de Malla (Osona) recollida amb posterioritat a la publicació de la monografia, en tots els casos sobre Acer opalus. Martínez-Romero & al. (2021) la indiquen a la comarca del Berguedà (Sant Jaume de Frontanyà) a partir de la mostra dipositada a la col·lecció particular d'Antoni Ribes. Cogolludo (1921) recull tres localitats catalanes en una llarga llista de citacions ibèriques sobre diversos hostes. Dues es deuen a mostres cedides per A. Caballero procedents de Montserrat i una localitat desconeguda anomenada "collado de Santiago" que situa a la provincia de Girona; la tercera mostra també procedent de Montserrat fou recollida per A. Marcet. De la resta de la península assenyala observacions a les províncies de Castelló de la Plana, Osca Segòvia, Toledo, Burgos, Madrid, Àlaba i  Granada. Salas-Remón & al. (2015) la citen també de  Murcia, a la Sierra Espuña.

Observacions: Segons Ellis (2021) aquesta gala correspondria a Aceria acerismonspessulani que seria pròpia de l'auró negre mentre que A. macrorhyncha tindria com a hoste preferent a l'erable (Acer pseudoplatanus). Totes aquestes gales formarien part d'un complex força indestriable, a partir de la morfologia de la gala, que inclouria també Aceria cephalonea.