Rhopalomyia santolinae Tavares, 1902
Classe: Insecta / Ordre: Diptera / Família: Cecidomyiidae
Part afectada: Brot.
Plantes hostes: Espernallac [Santolina gr. chamaecyparissus]; família de les asteràcies.
Descripció de la gala: Brot axil·lar transformat en un cecidi globós, tot i que força irregular, de 10-14 mm. La gala és coberta d'una abundosa i llarga pilositat blanca i allotja una cavitat larval única, limitada per una paret espessa, carnosa, verda. Es habitual que diversos cecidis apareguin agrupats en un mateix punt.
Distribució geogràfica: A Catalunya, Codina (1920) la cita per primera vegada de Saldes (Berguedà). Vilarrúbia (1936) recull la citació anterior i afegeix les de Balenyà (Osona), Castellcir (Moianès) i l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Mes recentment, Skuhravá & al. (2006) afegeixen una cita inèdita de Matadepera (Vallès Occidental) i indiquen també la seva presència a Andorra, a la localitat de Santa Coloma pertanyent a la parròquia d'Andorra la Vella. Martínez-Romero & al. (2021) afegeixen noves localitats per a la provincia de Lleida a partir de les mostres dipositades a la col·lecció d'Antoni Ribas, concretament a Aitona i Serós (Segrià), Algerri i Camarasa, a Sant Llorenç de Montgai (Noguera), Juncosa (Garrigues) i Tremp (Pallars Jussà). A iNaturalist trobem diverses observacions d'aquesta gala a Àger (la Noguera) [J. Ignasi Tejedor, 17.ix.2021], a Argestues (Alt Urgell) [Gabriel Mayrhofer, 23.vii.2022], a Sadernes (Garrotxa) [Rafael Carbonell, 25.vi.1998], a Bellmunt (Osona) [Anna Llandrich, 25.vi.1998] i a Tortosa (Baix Ebre) [Berto GIl-Climent, 26.vii.2021].
Observacions: La taxonomia del complex de Santolina chamaecyparissus és enrevessada i l'atribució de les plantes hostes queda per determinar correctament. Skuravá & Skuhravy (2021) assenyalen Santolina rosmarinifolia com a únic hoste de Rhopalomyia santolinae amb un àrea de distribució que s'estendria per tota la península Ibèrica i Còrsega. Aquesta planta, en realitat, és un endemisme ibèric restringit al C i W de la Península, que no es fa a Catalunya.
ALT EMPORDÀ: Terrades, al costat de la granja de can Malhivern [31TDG88], 230 msnm, 28.vii.2019 (observ. J. Font); Albanyà, en el camí de Sous al castell de Falgars [31TDG77], 915 msnm, 25.vii.2023 (observ. J. Font).
BERGUEDÀ: Castellar del Riu, al camí del Santuari de la Mare de Déu de Corbera [31TDG06], 1.350 msnm, 2.viii.2022 (observ. J. Font).
GARROTXA: Montagut i Oix, al camí de Palomeres a Sant Bàrbara de Pruneres [31TDG68], 675 msnm, 9.xii.2023 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Canet d'Adri, prop del veïnat de Rocacorba [31TDG75], 785 msnm, 26.vi.2022 (observ. J. Font).
MOIANÈS: Moià, prop de Fosa [31TDG22], 775 msnm, 29.vi.2024 (observ. J. Font).
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
Codina A. 1920 – Recull de zoocecidies catalanes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 20: 178-187.
Martínez-Romero A., Caballero-López B. & Pujade-Villar J. 2021. Gales i organismes cecidògens de Ponent de la col· lecció Antoni Ribes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 85(4): 209-223.
Sánchez I., Skuhravá M. & Skuhravý V. 2012 – Gall midges (Diptera: Cecidomyiidae) of Cádiz Province (South-western Spain). Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa 51: 221-236.