Aceria macrochela

Aceria macrochela (Nalepa, 1891) [Phytoptus macrochelus Nalepa, 1891] [Eriophyes macrochelus (Nalepa, 1891)]

Dades generals

Classe: Arachnida / Ordre: Trombidiformes / Família: Eriophyidae

Part afectada: Fulla.

Plantes hostes: Auró blanc [Acer campestre]; família de les sapindàcies.

Descripció de la gala: Cecidi de forma globosa, de 2–4 mm, irregular, glabre o densament pubescent, de color groc-brunenc o vermellós poc viu, solitari o en petits grups sobre els nervis de l'anvers, amb tendència a concentrar-se en el punt d'inserció del pecíol. Obertura a la part inferior de la fulla, revestida de pèls pluricel·lulars com la cavitat interior de la gala.

Aceria macrochela sobre fulles d'Acer campestre a la Mare de Deu del Mont (Beuda, Garrotxa) 22.vii.2023. Autor: Joan Font.

Iconografia d'Aceria macrochela sobre fulles d'Acer campestre. Font: Houard (1908).

Aceria macrochela vista des de la cara superior de les fulles d'Acer campestre a la Mare de Deu del Mont (Beuda, Garrotxa) 22.vii.2023. Autor: Joan Font.

Aceria macrochela vista des de la cara inferior de les fulles d'Acer campestre a la Mare de Deu del Mont (Beuda, Garrotxa) 22.vii.2023. Autor: Joan Font.

Distribució geogràfica: No existeixen moltes dades sobre la presència d'aquest cecidi a la península Ibèrica, tot i que Nieves-Aldrey (1998) la considera un exemple representatiu de la fauna d'àcars formadors de gales en aquest territori. Bellido & al. (2003) indiquen l'existència d'una mostra a la col·lecció del Museu de Zoologia de Barcelona recollida per A. Vilarrúbia a Balenyà (Osona), el 28.vii.1937 sobre Acer opalus. Blanes-Dalmau & al. (2017) no fan cap referència a aquesta mostra. Posteriorment, Martínez-Romero & al (2021) la indiquen de Bossòst (Vall d'Aran) a partir d'una mostra dipositada a la col·lecció particular d'Antoni Ribas. Cogolludo (1921) la havia citada com a novetat a l'Estat Espanyol després de recol·lectar-la a El Escorial sobre Acer campestre el maig de 1916. No hi ha imatges d'aquesta gala a la carpeta corresponent del repositori Biodiversidad Virtual (24/7/2023).

Mapa de distribució comarcal d'Aceria macrochela. Font: Elaboració pròpia.

Citacions pròpies i/o inèdites

ALT EMPORDÀ: Albanyà, al Bac de Falgars [31TDG77], 825 msnm, 25.vii.2023 (observ. J. Font).
GARROTXA: Beuda, a prop de Falgars [31TDG77], 775 msnm, 22.vii.2023 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Canet d'Adri, prop del veïnat de Rocacorba [31TDG75], 815 msnm, 26.vi.2022 (observ. J. Font).
PLA DE L'ESTANY: Porqueres, sota la Pedra dels Tres Senyors (Golany) [31TDG75], 725 msnm, 26.vi.2022 (observ. J. Font).

Referències bibliogràfiques

Bellido D., Ros-Farré P. & Pujade-Villar J. 2003 – Col·lecció Vilarrúbia I: Gal·les dipositades al Museu de Zoología de Barcelona. Sessió conjunta d'Entomologia. Institució catalana d’Història natural (ICHN)-Societat catalana de Lepidopterologia (SCL) 12 [2001]: 109-138.
Blanes-Dalmau M., Caballero-López B & Pujade-Villar J. 2017 – Estudi de les gales de la col·lecció Vilarrúbia dipositada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81: 137-173.
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
Martínez-Romero A., Caballero-López B., & Pujade-Villar J. 2021 – Gales i organismes cecidògens de Ponent de la col· lecció Antoni Ribes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 85(4): 209-223.
Nieves Aldrey J.L. 1998 – Insectos que inducen la formación de agallas en las plantas: una fascinante interacción ecológica y evolutiva. Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa 23: 3-12.

Page updated

Google Sites

Report abuse