Aceria salviae (Nalepa, 1891) [Phytoptus salviae Nalepa, 1891]
Nalepa 1891a—Anz. kais. Akad. Wiss., Math.-Natur. Kl., Wien, 28(16): 162.
Classe: Arachnida / Ordre: Trombidiformes / Família: Eriophyidae
Part afectada: Fulla (limbe).
Plantes hostes: Tarró [Salvia pratensis], tàrrec [Salvia verbenaca]; família de les lamiàcies.
Descripció de la gala: Petites excrescències, situades a la part superior del limbe, cobertes de pilositat poc densa i que solen tenir una coloració més clara que la resta de la fulla. Es presenten isolades o més habitualment reunides en grups que acacen deformant la fulla. A la cara inferior es forma una cavitat coberta de pilositat blanca o marronosa densa.
Distribució geogràfica: Trotter (1902b) la cita amb dubte de Montserrat. Posteriorment, Cogolludo (1921) recull aquesta citació i n'afegeix dues d'inèdites, una a Catalunya de Fr. Sennen que recull exemplars de Salvia verbenaca atacats per aquest àcar a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), revisats per l'autor, i l'altra de pròpia de Madrid, a la Dehesa de la Villa. Més recentment, a les comarques de Ponent va ser recollida per Antoni Ribes a Mont-rebei (Martínez-Romero et al. 2021). Tavares (1905a) la cita de Portugal, a Setúbal. Aquestes citacions no són recollides per de Jong & al. (2014), que no la considera present a la península Ibèrica. A iNaturalist s'ha afegit recentment (29.viii.2024) una observació d'aquesta gala a Tavertet (Osona) per part de David Vilasís [enllaç].
Observacions: S'ha descrit a Itàlia una altra espècie del mateix gènere, Aceria verbenacae, que produeix cecidis d'aspecte idèntic i que únicament és possible distingir a partir de la determinació dels àcars inductors (de Lillo & al. 2017).
ALT EMPORDÀ: Biure, prop de Can Cabreta [31TDG98], 80 msnm, 19.ii.2021 (observ. J. Font).
BAIX EMPORDÀ: Palamós, prop de Torre Mirona, talús del camí a la platja de Castell [31TEG13], 20 msnm, 11.v.2024 (observ. J. Font). [enllaç].
SELVA: Susqueda, a Sant Martí Sacalm, prop de l'ajuntament [31TDG65], 800 msnm, 23.v,2020 (observ. A. Llandrich).
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
de Lillo E., Panzarino O., Loverre P., Valenzano D., Mattia C., Marini F., Augé, M. & Cristofaro M. 2017 – New eriophyoid mites from Italy. IV. Mites associated with weed plants. Systematic and applied acarology 22(12): 2256-2272.112.
Martínez-Romero A., Caballero-López B. & Pujade-Villar J. 2021 – Gales i organismes cecidògens de Ponent de la col·lecció Antoni Ribes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 85(4): 209-223.
Natcheff P.D. 1987 – Proucavanije na eofidnite akari v Bulgaria. XVI Eriophyes salviae (Nal.) (Acarina, Eriophyoidea). Nov neprijatel po salvijata (Salvia sclarea L.). Pochvoznanie, Agrokhimiya i Rastitelna Zashchita 22(5): 99‒102.
Tavares J.S. 1905a – Synopse das Zoocecidias portuguezas. Brotéria IV: 12-123.
Trotter A. 1902b – Elenco di galle raccolte in Ispagne. Marcellia I: 122-126.