Aceria massalongoi

Aceria massalongoi (Canestrini, 1890) [Phytoptus massalongoi Canestrini, 1890]

Canestrini 1890—Atti Soc. Veneto-Trent. Sci. Nat., Padova, 12(1): 12–13, pl. 6 figs 1–2, 6, pl. 7 figs 1–3.

Dades generals

Classe: Arachnida / Ordre: Trombidiformes / Família: Eriophyidae

Part afectada: Fulla (limbe [preferentment] i pecíol]

Plantes hostes: Ximbla, barda, xaloc [Vitex agnus-castus]; família de les lamiàcies.

Descripció de la gala: Deformacions, que apareixen a ambdues cares de la fulla, en forma de bonys o berrugues irregulars de color verd. Els de la part superior acaben enfosquin fins a tenir un color lila fosc intens, mentre que els de la cara inferior es mantenen verds i presenten una mena d'orifici dins d'una depressió central. En alguns casos, les gales poden aparèixer, a més de les fulles, sobre els pecíols o les branques joves.

Iconografia d'Aceria massalongoi. Font: Houard (1909).

Aceria massalongoi sobre l'anvers i el revers de les fulles de Vitex agnus-castus a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) 28.v.2018. Autor: Sara Font & Joan Font.

Distribució geogràfica: Tenim poques referències d'aquest cecidi a la península Ibèrica, només unes imatges d'Antonio Robledo preses a la província de Girona, que es poden consultar al repositori de Biodiversidad Virtual i una observació feta per Lies Van Rompaey a la província de Màlaga, concretament a Las Lomas (Àlora), que es pot consultar a iNaturalist [enllaç]. En aquest mateix repositori hi ha una observació d'aquesta gala feta al Jardí Botànic de Barcelona per Lorenzo Marini, el 23.ix.2022 [enllaç], i dues més a Gaüses (Vilopriu, Baix Empordà) de Lluis i Jacobo Krauel. Segons de Lillo & al. (2020) té una distribució Paleàrtica i estaria present a Algèria, Croàcia, Egipte, Grècia, Hongria, Itàlia, Malta, Montenegro, Marroc i Turquia. De Jong & al. (2014) indiquen també la seva presència a França i a Espanya, sense aportar més dades.

Mapa de distribució comarcal d'Aceria massalongoi. Font: Elaboració pròpia.

Citacions pròpies i/o inèdites

ALT EMPORDÀ: Sant Climent Sescebes, entrant al poble, vora l'Anyet [31TDG99], 75 msnm, 28.v.2018 (observ. J. Font); Port de la Selva, al camí de ronda [31TEG18], 30 msnm, 19.viii.2020 (observ. P. Pannon & Mireia Vila); Roses, al Rec de Montjoi [31EG17], 15 msnm, 22.x.2023 (observ. J. Font).
BAIX EMPORDÀ: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, al riu Daró, prop de Cal Poll [31TDG94], 120 msnm, 7.ix.2019 (observ. J. Font); Calonge i Sant Antoni, a Sant Antoni de Calonge, prop del rec Madral [31TEG03], 5 msnm, 26.vii.2020 (observ. N. Vicens); Jafre, a la cruïlla del trencant del camí de can Saguer [31TEG05]., 20 msnm, 22.vi.2022 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Girona, prop de Cal Sec (Campdorà) [31TDG85], 175 msnm, 4.viii.2018 (observ. J. Font).
MARESME: Argentona, a la riera d'Argentona [31TDG50], 60 msnm, 10.ix.2020 (observ. P. Pannon & Mireia Vila).

Referències bibliogràfiques

de Lillo E., Fanelli E., Valenzano D., Monfreda R., Troccoli A., Vovlas A. & De Luca F. 2020 – Characterisation of Aceria massalongoi and a histopathological study of the leaf galls induced on chaste trees. Experimental and Applied Acarology 82(1): 33-57. 153.
Houard C. 1908-1909 – Les zoocécidies des plantes d‘Europe et du Bassin de la Méditerranée. Paris: A. Hermann et fils. 1247 p.

Page updated

Google Sites

Report abuse