Aceria erinea (Nalepa, 1891) [Phytoptus erinea Nalepa, 1891] [Eriophyes erineus (Nalepa, 1891)]
Nalepa 1891a—Anz. kais. Akad. Wiss., Math.–Natur. Kl. (Wien( 28(16): 162.
Classe: Arachnida / Ordre: Trombidiformes / Família: Eriophyidae
Part afectada: Fulla (limbe).
Plantes hostes: Noguera [Juglans regia]; família de les juglandàcies.
Descripció de la gala: Butllofes de color groguenc i forma irregular a la cara superior del limbe de les fulles que deixen una cavitat ampla a la cara inferior d'aspecte estriat, coberta per una erinosi blanquinosa poc densa.
Observacions: Masalles & al. (1988) citen Aceria tristriata (= Eriophyes tristriatus) com la gala més comuna de la noguera, tot i que la descripció que en fan sembla més la d’Aceria erinea. Aceria tristriata formaria pústules més petites a la cara superior de la fulla i emergències similars a les de Craneiobia corni a la cara inferior (Houard 1908-1909). El fong Pseudomicrostroma juglandis produeix malformacions d'aspecte semblant que forma butllofes menys convexes i més extenses, per la distinció de les quals és convenient identificar l'agent causant, que, en aquest cas, es constata per la presència d'espores a la cara inferior formant un acèrvul blanquinós.
Distribució geogràfica: Cogolludo (1921) indica la presència d'aquest cecidi a Catalunya, sense concretar localitat, a partir d'una mostra de Joan Texidor. No apareix al treball de Villarrúbia (1936), tanmateix hi ha una mostra a la seva col·lecció del Museu de Zoologia de Barcelona (Blanes-Dalmau & al. 2017) però en desconeixem la procedència que no és indicada en aquest article. Matabosch (2013) la cita del Pla Sacot (Santa Pau, Garrotxa). A iNaturalist hi ha tres observacions, dues prop de Sant Julià dels Garrics al municipi de la Vansa i Fórnols (Alt Urgell) una de Quentin Groom [enllaç] i la segona Pieter Huybrechts [enllaç], ambdues el dia 8 de juny de 2021, i més recentment . A la plataforma Observation.org hi ha diversos registres de Jordi Clavell a Sant Martí d'Albars (Lluçanès) [enllaç].
BERGUEDÀ: Castellar del Riu, al Santuari de la Mare de Déu de Corbera [31TDG06], 1.420 msnm, 2.viii.2022 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Girona, a la vall de Sant Daniel, prop de Can Lliure [31TDG84], 192 msnm, 20.v.2018 (observ. S. Font & J. Font); Girona, a les ribes del Ter, al Pla de can Salvatella [31TDG85], 60 msnm, 6.v.2018 (observ. S. Font & J. Font).
MOIANÈS: Moià, a la plaça de l'Hospital [31TDG22], 710 msnm, 29.vi.2024 (observ. J. Font).
PLA DE L'ESTANY: Porqueres, als Camps de Matella [31TDG76], 184 msnm, 15.vii.2020 (observ. J. Font).
RIPOLLÈS: Vilallonga de Ter, prop del Borrasser [31TDG48], 1.073 msnm, 23.vii.2020 (observ. J. Font & P. Barnola).
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
Houard C. 1908-1909 – Les zoocécidies des plantes d´Europe et du Bassin de la Méditerranée. Paris: A. Hermann et fils. 2 vols. pp. 1247.
Masalles R.M., Carreras J., Farràs A., Ninot J.M. & Camarasa J.M. 1988 – Història Natural dels Països Catalans, volum 6: «Plantes superiors». Barcelona: Enciclopèdia Catalana S.A.
Matabosch L. 2013 – Els cecidis, unes cases singulars. Estudi i caracterització de cecidis i comprovació de la seva habitabilitat Treball de recerca de Batxillerat (inèdit). Tutora: Rosa Pons. Institut La Garrotxa. Olot. 160 pp.
Tavares J.S. 1905a – Synopse das Zoocecidias portuguezas. Brotéria IV: 12-123.