Estructura de les fitxes

Cada fitxa conté almenys una foto representativa de mida gran de la gala, a vegades acompanyada d'altres imatges o d'iconografia extreta de la bibliografia, així com un seguit d'informació que es considera rellevant sobre el cecidi, distribuïda en diversos camps d'informació:

1. Nom científic acceptat i sinònims.

2. Part afectada: Òrgan o part de la planta que queda modificada o afectada per la formació de la gala.

3. Plantes hostes: Nom vulgar, nom científic i família dels tàxons vegetals sobre els quals s'ha observat aquest cecidi al territori.

4. Descripció de la gala: Caràcters macroscòpics que permeten identificar morfològicament la gala. Inclou majoritàriament característiques externes de la forma, coloració, ornamentació externa,... però també característiques internes sobre el nombre de cambres larvals i la coloració de les larves que contenen.

5. Observacions: Informació diversa sobre els dubtes en la identificació de la gala, de l'agent causant o de possibles confusions amb altres estructures d'origen fúngic. Aquest camp d'informació pot no aparèixer a totes les fitxes.

6. Distribució geogràfica: Buidat de les localitats conegudes per la bibliografia de la gala, primerament a Catalunya i als territoris propers, però també al conjunt de la península Ibèrica o a d'altres territoris de la Mediterrània occidental. També es fa referència a la localitat clàssica del tàxon, si aquesta informació resulta rellevant.

7. Cites pròpies: conjunt de localitats ordenades alfabèticament per comarca.

8. Cartografia corològica: Mapa de distribució comarcal elaborat a partir de les citacions pròpies i bibliogràfiques.

9. Referències bibliogràfiques.