Phyllocoptes goniothorax (Nalepa, 1889) [Phytoptus goniothorax Nalepa, 1889] [Eriophyes goniothorax Nalepa, 1889]
Nalepa 1889—Sitzb. kaiser. Akad. Wiss. Math.–Naturwiss. (Wien) 98(1): 140–141, pl. 8 figs 5–6, pl. 9 fig. 3 (leaf).
Classe: Arachnida / Ordre: Prostigmata / Família: Eriophyidae
Part afectada: Fulla (mage del limbe).
Plantes hostes: Arç blanc [Crataegus monogyna]; família de les rosàcies.
Descripció de la gala: Es formen replegaments estrets i de color més clar al marge del limbe cap al revers de la fulla.
Distribució geogràfica: Les citacions d'aquesta gala a casa nostra són contradictòries. Així, mentre Masalles & al. (1988 sub Eriophyes goniothorax) la consideren una gala comuna i molt abundant, Blanes-Dalmau & al. (2017), en canvi, consideren que la mostra de la col·lecció Vilarrúbia dipositada al Museu de Zoologia de Barcelona suposa una novetat per a la península Ibèrica. Garrigue (1994) la cita, amb dubte, a la Reserva Natural de la Massana.
Notes: Bastons (2011) cita aquesta gala al seu treball però les imatges corresponen al fong paràsit Gymnosporangium clavariiforme, d’aspecte completament diferent, que es troba habitualment sobre els fruits d’arç blanc.
GARROTXA: Sant Ferriol, a les Roques d'en Lledó, prop de l'Hostal d'en Pujol [31TDG77], 125 msnm, 28.v.2023 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Canet d'Adri, prop del Clot dels Aures (Rocacorba) [31TDG75], 750 msnm, 26.vi.2022 (observ. J. Font).
RIPOLLÈS: Vilallonga de Ter, a la ribera del Catllar [31TDG48], 1.289 msnm, 3.ix.2020 (observ. P. Barnola).
Blanes-Dalmau M., Caballero-López B & Pujade-Villar J. 2017 – Estudi de les gales de la col·lecció Vilarrúbia dipositada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81: 137-173.
Garrigue J. 1994 – Première contribution à la connaissance des galles de la Réserve de la Massane. Réserve de la Massane, Travaux 37, 44 pp.
Masalles R.M, Carreras J., Farràs A., Ninot J.M. & Camarasa J.M. 1988 – Història Natural dels Països Catalans, volum 6: «Plantes superiors». Barcelona: Enciclopèdia Catalana S.A.