Andricus solitarius (Boyer de Fonscolombe, 1832) [Diplolepis solitarius Fonscolombe, 1832]
Classe: Insecta / Ordre: Hymenoptera / Família: Cynipidae
Part afectada: Brot.
Plantes hostes: Roure martinenc [Quercus pubescens]; família de les fagàcies.
Descripció de la gala: Cecidi fusiforme, d'aproximadament 1 cm de llarg, que a la part superior diferencia una mena de coll estret i agut que s'eixampla fins a la base i es pot estrènyer un altre cop formant una mena de peu basal. Al començament la gala és coberta d’una pilositat densa, però aviat desapareix i pren un color canyella.
Distribució geogràfica: Espècie comuna i àmpliament distribuïda a Europa i el Nord d'Àfrica, fins a Iran. La generació àgama s'ha citat a Catalunya (Bolòs 1801; Vilarrúbia 1930, 1936; Pujade-Villar 1984, 1985b; Corrià & Tarragó 2002) i a Andorra (Pujade-Villar 1997), A la resta de la península Ibérica es coneix de diferents localitats de Portugal (Tavares, 1905), en varies províncies espanyoles del centre, oest i nord-oest (Cogolludo 1921; Tavares 1930b; Nieves-Aldrey 1983b, 1989).
Observacions: La forma corbada que presenta, a vegades, l'àpex d'aquest cecidi que segons Vilarrúbia (1936) estaria relacionat amb el parasitisme, sembla que es deuria a l'existència d'algun obstacle que en modifica el normal desenvolupament durant el procés de creixement (Juli Pujade, com. verb.). La generació bisexual s'ha indicat més rarament de Catalunya a Balenyà (Osona), a Fogars de Montclús i Santa Fe de Montseny (Vallès Oriental) i a Matadepera (Vallès Occidental) per Pujade-Villar (1991) i d'una pocs punts de la península Ibèrica (Nieves-Aldrey 1983b, 1989) .
ALT EMPORDÀ: Cantallops, a la Verneda [31TDG99], 155 msnm, 12.v.2020 (observ. J. Font).
GIRONÈS: Girona, al Parc de Vista Alegre [31TDG8547], 70 msnm, 2.viii.2018 (observ. S. Font & J. Font); Sarrià de Ter, prop de la Deixalleria [31T84], 105 msnm, 11.viiii.2018 (observ. J. Font); Sant Gregori, prop de la Font Picant d'en Corominas [31TDG74], 135m, 27.viii.2018 (observ. J. Font).
PLA DE L'ESTANY: Cornellà de Terri, a la Bastida [31TDG86], 95 msnm, 30.iv.2022 (observ. J. Font).
Corrià R. & Tarragó D. 2002 – Estudi de les zoocecídies de la conca d'Òdena, Santa Maria de Miralles i Granyanella. Miscellanea Aqualatensia 10: 11-80.
Martínez-Romero A., Caballero-López B. & Pujade-Villar J. 2021 – Gales i organismes cecidògens de Ponent de la col·lecció Antoni Ribes. Butlletí de la Institució catalana d’Història Natural 85(4): 209-223.
Pujade-Villar J. 1991 – Contribució al coneixement dels cinípids cecidógens dels arbres i arbusts de Catalunya dels cinípids associats a aquests i dels seus paràsits. Tesi doctoral. Universitat de Barcelona. Barcelona. 1128 pp.
Vilarrúbia L. 1930 –Cynipocecidies vigatanes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 19: 28-32.
Vilarrúbia A. 1936 –Les zoocecídies de les plantes a Catalunya. Treballs del Museu de ciències naturals de Barcelona XI (sèrie entom., 10): 1-106.