Copium teucrii

Distribució geogràfica: La primera indicació del tàxon a Catalunya la troben ser a Codina (1915) que l'observa a Castelldefels (Baix Llobregat), el 28.ii.1915. En prospeccions recents en aquesta mateixa localitat, Gessé (2001) diu no haver retrobat l'espècie en no haver vist la planta hoste a causa de la degradació dels hàbitats dunars, mentre que Fernández (2018) la inclou en un addenda de troballes posteriors a la redacció de l'article sense cap més indicació. Al Museu de Zoologia de Barcelona hi ha una mostra recollida a Balenyà (Osona) per A. Vilarrúbia després de la publicació de la seva monografia (Vilarrúbia 1936). Cogolludo (1921) no recull la citació del Baix Llobregat, indica la seva presència a Castelló de la Plana i Jaén i la considera una novetat ibèrica. A Observation.org hi ha imatges d'individus adults d'aquesta xinaxa fetes als  Muntanyans (Torredembarra, Tarragonès) per Encarna Quijada En els darrers anys, s'han aportat noves citacions en el sector oriental de la Península, a València (Valdueza & Vivas 2013), Alacant (Ribes & Sauleda 1979) i Múrcia (Salas-Remón & al. 2015). A GBIF i iNaturalist es recullen diferents localitats d'aquesta zona i se n'afegeixen d'altres a Almeria, on a banda de tàxons de la secció Polium també parasita d'altres de la secció Montana, concretament T. intrincatum.

Observacions: En la revisió del gènere Copium duta a terme per Péricart (1979) s'indica l'existència de dues subespècies dins de C. teucrii, una de septentrional (medioeuropea), considerada típica (subespècie teucrii), que parasitària preferentment als membres de la secció Montana i una altra de meridional (subsp. reyi) amb preferència pels tàxons del grup Polium.

Referències bibliogràfiques

• Bellido D., Ros-Farré P. & Pujade-Villar J. 2003 – Col·lecció Vilarrúbia I: Gal·les dipositades al Museu de Zoologia de Barcelona. Actes de la Sessió conjunta d’Entomologia, Institució catalana d’Història natural & Societat catalana de Lepidopterologia 12: 109-138.

• Codina A. 1915 – Más hemípteros de Cataluña. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales 14: 212-216.

• Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.

• Fernández D. 2018 – Els heteròpters del Delta del Llobregat.Treballs de la Institució catalana d’Història Natural 19 (Els sistemes naturals del delta del Llobregat): 483-524.

• Gessé F. 2011 – Heterópteros terrestres (Hemiptera: Heteroptera) de Castelldefels (Barcelona, Cataluña, noreste de la Península Ibérica). Heteropterus: Revista de Entomología 11(2): 245-256.

• Gómez-Menor J. 1955 – Nuevas citas de especies y descripción de algunas nuevas de Piesmidos y Tingidos de España e Islas Canarias. EOS: Revista Española de Entomología 31:. 247-259.

• Houard C. 1906c – Sur les modifications histologiques apportées aux fleurs du Teucrium Chamaedrys et du Teucrium montanum par des larves de Copium. Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences 143:927-929.

• Péricart J. 1979 – Révision systématique des Tingidae ouest-paléarctiques. 6. Contribution à la connaissance du genre Copium Thunberg (Hem.). Annales de la Société entomologique de France (N.S.) 15 (4): 705–718.

• Ribes J. 1984 – Heteroptera of Eivissa and Formentera. In: Biogeography and ecology of Pityusic Islands (Kuhbier H., Alcover J.A. & Guerau d'Arellano T., Eds): 365-376

• Ribes J. & Sauleda N. 1979 – Heterópteros de Alicante y zonas adyacentes. Mediterránea 3: 123-158.

• Salas-Remón P., Llimona X., Lozano T., Alcaraz F. & Pujade-Villar J. 2015 – Aportación al conocimiento de los cecidios encontrados en la vegetación de Murcia y localidades próximas del SE de España (Arthropoda: Insecta y Acari; Bacterii). Anales de Biología 37: 43-68.

• Valdueza M. & Vivas L. 2013 – Los heterópteros de los sistemas dunares costeros. BV News Especical 2: 12-16.

• Zalat S., El-Akkad S., Henediq S., Gadalla S. & Gilbert F. 2000 – An insect-plant interaction in the Sinai desert ecosystem. Egyptian Journal of Biology 2:. 8-14.