Copium teucrii (Host, 1788) [Cimex teucrii Host, 1788]
Classe: Insecta / Ordre: Hemiptera / Família: Tingidae
Part afectada: Flor.
Plantes hostes: Timó mascle [Teucrium polium], timó de platja [Teucrium dunense]; família de les lamiàcies.
Descripció de la gala: Gales formades a partir de la transformació d'un nombre variable de flors de la inflorescència (glomèruls). A les flors parasitades, el calze apareix inflat i pren una forma globosa, amb un mucró apical lleugerament corbat cap amunt format per les cinc dents apicals, que en obrir-se, deixa un orifici que permetrà la sortida de l'insecte un cop desenvolupat. A l'interior de la gala, a corol·la es torna carnosa i queda totalment tancada a l'interior del calze, mentre que els estams i el pistil desapareixen. El cecidi és de color verd, tot i que pot anar enfosquint-se amb el temps. Externament és cobert per una pilositat blanca i poc densa o aparentment glabre. A l'interior de la gala, trobem una àmplia cambra de parets fines que protegeix una larva solitària. Houard (1906c) fa una descripció detallada de les gales produïdes per aquests tíngids mentre que Zalat & (2000) descriu de manera detallada el cicle vital de Copium teucrii a les zones desèrtiques d'Egipte.
Distribució geogràfica: La primera indicació del tàxon a Catalunya la troben ser a Codina (1915) que l'observa a Castelldefels (Baix Llobregat), el 28.ii.1915. En prospeccions recents en aquesta mateixa localitat, Gessé (2001) diu no haver retrobat l'espècie en no haver vist la planta hoste a causa de la degradació dels hàbitats dunars, mentre que Fernández (2018) la inclou en un addenda de troballes posteriors a la redacció de l'article sense cap més indicació. Al Museu de Zoologia de Barcelona hi ha una mostra recollida a Balenyà (Osona) per A. Vilarrúbia després de la publicació de la seva monografia (Vilarrúbia 1936). Cogolludo (1921) no recull la citació del Baix Llobregat, indica la seva presència a Castelló de la Plana i Jaén i la considera una novetat ibèrica. A Observation.org hi ha imatges d'individus adults d'aquesta xinaxa fetes als Muntanyans (Torredembarra, Tarragonès) per Encarna Quijada En els darrers anys, s'han aportat noves citacions en el sector oriental de la Península, a València (Valdueza & Vivas 2013), Alacant (Ribes & Sauleda 1979) i Múrcia (Salas-Remón & al. 2015). A GBIF i iNaturalist es recullen diferents localitats d'aquesta zona i se n'afegeixen d'altres a Almeria, on a banda de tàxons de la secció Polium també parasita d'altres de la secció Montana, concretament T. intrincatum.
Observacions: En la revisió del gènere Copium duta a terme per Péricart (1979) s'indica l'existència de dues subespècies dins de C. teucrii, una de septentrional (medioeuropea), considerada típica (subespècie teucrii), que parasitària preferentment als membres de la secció Montana i una altra de meridional (subsp. reyi) amb preferència pels tàxons del grup Polium.
ALTA RIBAGORÇA: el Pont de Suert, a les Esplanelles (Corroncui) [31TCG28], 1.355 msnm, 8.viii.2023 (observ. J. Font) [enllaç].
BAIX EMPORDÀ: Pals, a les antigues instal·lacions de Ràdio Liberty [31TDG14], 4 msnm, 12.vii.2024 (observ. J. Font) [enllaç].
OSONA: Folgueroles, a Puigtinyós [31TDG44], 585 msnm, 5.vii.2023 (observ. A. Llandrich).
Bellido D., Ros-Farré P. & Pujade-Villar J. 2003 – Col·lecció Vilarrúbia I: Gal·les dipositades al Museu de Zoologia de Barcelona. Actes de la Sessió conjunta d’Entomologia, Institució catalana d’Història natural & Societat catalana de Lepidopterologia 12: 109-138.
Codina A. 1915 – Más hemípteros de Cataluña. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales 14: 212-216.
Cogolludo J. 1921 – Contribución al conocimiento de las zoocecidias de España. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Serie Botánica 16: [1]5-117 + apéndice.
Fernández D. 2018 – Els heteròpters del Delta del Llobregat.Treballs de la Institució catalana d’Història Natural 19 (Els sistemes naturals del delta del Llobregat): 483-524.
Gessé F. 2011 – Heterópteros terrestres (Hemiptera: Heteroptera) de Castelldefels (Barcelona, Cataluña, noreste de la Península Ibérica). Heteropterus: Revista de Entomología 11(2): 245-256.
Gómez-Menor J. 1955 – Nuevas citas de especies y descripción de algunas nuevas de Piesmidos y Tingidos de España e Islas Canarias. EOS: Revista Española de Entomología 31:. 247-259.
Houard C. 1906c – Sur les modifications histologiques apportées aux fleurs du Teucrium Chamaedrys et du Teucrium montanum par des larves de Copium. Comptes rendus hebdomadaires des séances de l'Académie des sciences 143:927-929.
Péricart J. 1979 – Révision systématique des Tingidae ouest-paléarctiques. 6. Contribution à la connaissance du genre Copium Thunberg (Hem.). Annales de la Société entomologique de France (N.S.) 15 (4): 705–718.
Ribes J. 1984 – Heteroptera of Eivissa and Formentera. In: Biogeography and ecology of Pityusic Islands (Kuhbier H., Alcover J.A. & Guerau d'Arellano T., Eds): 365-376
Ribes J. & Sauleda N. 1979 – Heterópteros de Alicante y zonas adyacentes. Mediterránea 3: 123-158.
Salas-Remón P., Llimona X., Lozano T., Alcaraz F. & Pujade-Villar J. 2015 – Aportación al conocimiento de los cecidios encontrados en la vegetación de Murcia y localidades próximas del SE de España (Arthropoda: Insecta y Acari; Bacterii). Anales de Biología 37: 43-68.
Valdueza M. & Vivas L. 2013 – Los heterópteros de los sistemas dunares costeros. BV News Especical 2: 12-16.
Zalat S., El-Akkad S., Henediq S., Gadalla S. & Gilbert F. 2000 – An insect-plant interaction in the Sinai desert ecosystem. Egyptian Journal of Biology 2:. 8-14.