Mikiola fagi

Distribució geogràfica: Vilarrúbia (1936) la cita de Santa Fe del Montseny (Vallès Oriental), del Santuari de Cabrera (Osona), Olot (Garrotxa) i Camprodon (Ripollès). A la col·lecció del Museu de Zoologia de Barcelona hi ha una mostra de la primera d'aquestes localitats (Bellido & al. 2003). Garrigue (1994) la indica com a molt abundant al bosc de la Reserva Natural de la Maçana, a Argelers de la Marenda (Rosselló). Matabosch (2013) la cita de la Fageda d’en Jordà, prop de cal Sec (Santa Pau, Garrotxa). 

De la resta de la Península, Cogolludo (1921) la cita de manera genèrica dels Pirineus cantàbrics [sic] i aragonesos i del massís del Moncayo. 

Tavares(1931)

Observacions: Els cecidis poden presentar un notable ventall de mides i formes dins de la mateixa població. Això s'havia atribuït a un dimorfisme a causa de quin fos el sexe de la larva que contenien. Es pensava que els cecidis que allotjaven les larves que donaven lloc a les femelles eren grans i ventruts (ginocecidis), mentre que els que contenien les larves que originaven adults mascles eren petits i cònics (androcecidis). En realitat, aquest diferents morfologies és deuen a la presència de paràsits que aturen els creixement de la gales. L'estímul del creixement de la gala es deu a la presència de la larva viva del cecidòmid que va rossegant les parets més internes i estimula el creixement del cecidi però quan el cecidi es parasitat i la larva mor, les gales aturen el seu creixement i tenen una mida més petita (Juli Pujade, com verb.). Pujade-Villar (1990) realitza un exhaustiu estudi sobre els inquilins d'aquestes gales al Montseny a partir del qual determina la presència de set espècies associades, amb un percentatge parasitisme que afecta a quasi un terç de les gales i produït majoritàriament pel pteromàlid  Eumacepolus grahami  von  Rosen, 1960.

Referències bibliogràfiques

• Bellido D., Ros-Farré P. & Pujade-Villar J. 2003 – Col·lecció Vilarrúbia I: Gal·les dipositades al Museu de Zoología de Barcelona. Sessió Conjunta d'Entomologia ICHN-SCL 12 (2001): 109-138.

• Blanes-Dalmau M., Caballero-López B. & Pujade-Villar J. 2017 – Estudi de les gales de la col·lecció Vilarrúbia dipositada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81: 137-173.

• Corrià R. & Tarragó D. 2002 – Estudi de les Zoocecídies de la conca d'Òdena, Santa Maria de Miralles i Granyanella. Miscellanea Aqualatensia 10: 11-80.

• Garrigue J. 1994 – Première contribution à la connaissance des galles de la Réserve de la Massane. Réserve de la Massane, Travaux 37. 44 pp.

• Martínez-Romero A., Caballero-López  B. & Pujade-Villar J. 2021 – Gales i organismes cecidògens de Ponent de la col· lecció Antoni Ribes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 85(4): 209-223.

• Matabosch L. 2013 – Els cecidis, unes cases singulars. Estudi i caracterització de cecidis i  comprovació de la seva habitabilitat Treball de recerca de Batxillerat (inèdit). Tutora: Rosa Pons. Institut La Garrotxa. Olot. 160 pp.

• Pujade-Villar J. 1990 – Notes sobre Mikiola fagi (Hartig) (Diptera: Cecidomyiidae) i de la fauna associada als seus cecidis (Hymenoptera: Chalcidoidea: Pteromalidae, Torymidae, Eulophidea, Eupelmidae) a la fageda de Santa Fe del Montseny. Sessió Conjunta d’Entomologia ICHN-SCL 6 1989]: 77-85.

• Skuhravá M., Skuhravý V., Blasco-Zumeta J. & Pujade-Villar J. 2006 – Gall midges (Diptera: Cecidomyiidae) of the Iberian Peninsula. 2. Zoogeographical analysis of the gall midge fauna. Boletín de la Asociación española de Entomología 30(1-2): 93-159.

• Vilarrúbia A. 1936 – Les zoocecídies de les plantes a Catalunya. Treballs del Museu de ciències naturals de Barcelona, XI (sèrie entom.), 10: 1-106.