Andricus callidoma (Hartig, 1841) [Cynips gallaepistilliformis Anthoine, 1794] [Cynips callidoma Hartig, 1841] [Aphilothrix callidoma (Hartig, 1841)] [Andricus cirratus Adler, 1881] [Andricus giraudi Wachtl, 1882]
Classe: Insecta / Ordre: Hymenoptera / Família: Cynipidae
Part afectada: Bràctea brot.
Plantes hostes: Roure martinenc [Quercus pubescens]; família de les fagàcies.
Descripció de la gala: Cecidi fusiforme amb una part basal estreta, similar a un peduncle, i una part més eixamplada apical que es torna a estrènyer en forma de bec. La part més ampla presenta . La gala s'origina a partir de la transformació d'una bràctea d'un brot foliar.
Distribució geogràfica: L'àrea de distribució d'aquesta espècie abasta gran part d'Europa. A la Península Ibèrica s'ha citat a Portugal (Tavares 1905) i a Barcelona i Tarragona (Vilarrúbia 1930, 1936; Pujade-Villar 1991); Guipúscoa (Tavares 1930b); Salamanca, Segovia i Madrid (Nieves-Aldrey 1983, 1989). Nieves-Aldrey (2001) afegeix citacions per Cadis, Guadalajara i La Rioja. Les primeres observacions catalanes es trobarien a la comarca d'Osona, concretament a Torrellebreta (Malla) [31TDG33] (Vilarrúbia 1930) i Balenyà [31TDG33] (Bellido & al. 2003), de la qual hi ha diversos testimonis a la col·lecció del Museu de Zologia de Barcelona (Blanes-Dalmau & al. 2017). Pujade-Villar (1990) la torna ha indicar a Balenyà i afegeix noves citacions a Santa Fe del Montseny [31TDG52] (Vallès Oriental), Matadepera [31TDG10](Vallès Occidental) i Prades [31TCF37] (Baix Camp).
Observacions: Aquests cecidis són molt similars als que forma A, giraudianus, que no ha estat trobada fins ara a la península Ibèrica.
GIRONÈS:
PLA DE L'ESTANY: Palol de Revardit, al Bosc de can Portelló [31TDG85], 125 msnm, 1.v.2022 (observ. J. Font).
Blanes-Dalmau M., Caballero-López B & Pujade-Villar J. 2017 – Estudi de les gales de la col·lecció Vilarrúbia dipositada al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 81: 137-173.
Nieves-Aldrey J.L. 1983 – Contribución al conocimiento de los cinípidos gallícolas de robles y quejigos. 3. Andricus Hartig (Hym., Cynipidae). Boletin de la Asociación española de Entomología 7: 115-145.
Nieves-Aldrey J.L. 2001 – Nuevos datos faunísticos, corológicos y biológicos sobre los cinípidos del ámbito íbero-balear (Hymenoptera, Cynipidae). Graellsia 57(1): 39-72.
Pujade-Villar J. 1990a – Contribució al coneixement dels Cinípids cecidògens dels arbres i arbusts de Catalunya, dels Cinípids associats a aquests i dels seus paràsits. Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona. 1128 pp.
Tavares J.S. 1905 – Synopse das Zoocecidias portuguezas. Brotéria IV: 12-123.
Tavares J.S. 1930 – Los Cynipidos de la Peninsula Ibérica. Brotéria (Sér. Zool.) XXVI: 25-53.
Vilarrúbia L. 1930 – Cynipidocecidies vigatanes. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural 30(1-2): 28-32.