Amb la tremolor del terra el Godzi es va espantar i va començar a córrer. L’Helena i el Nil, sorpresos, el van seguir. El Godzi es va amagar darrera la barra del bar i l’Helena i el Nil es van acostar molt a poc a poc.

Hola Godzi, som l’Helena i el Nil.

Ja ho sé! - va dir el Godzi – L’Helena parla amb mi molt sovint.

Godzi, saps què està passant?

No, tinc molta por!

De cop i volta el Nil va dir:

Mireu! Allà al terra hi ha una porteta, anem a amagar-nos.

Van obrir la porteta i es van trobar unes escales. Van començar a baixar pensant que estarien sans i estalvis, però van començar a sentir uns sorollets tenebrosos i estranys.

Era una estampida de rates gegants! Van començar a córrer fugint sense saber be cap on anaven. Les sabates dels nens i les potes del Godzi van començar a mullar-se i de cop es van enfonsar. Havien caigut en un riu subterrani. Es van posar a nedar adonant-se que les rates ja no els seguien. I aleshores, van sentir una presència.

Era un caiman! El caiman nedava poc a poc cap a ells.

Compte Godzi i Nil! Nedeu ràpid! – Va dir l’Helena.

El Godzi, sense pensar-ho, va agafar l’Helena i el Nil amb els seus tentacles i els va llençar fora del riu subterrani.

Quan el Nil i l’Helena es van aixecar i van mirar enrere, el Godzi ja no hi era. Què havia passat? El caiman se l’havia menjat?

Un soroll terrorífic els va treure dels seus pensaments. De cop una anaconda va aparèixer i va atrapar el caiman fent que el Godzi sortís disparat per la seva boca. Estava salvat!

Tots tres es van abraçar xops i contents d’haver sobreviscut. Però encara els hi quedaven molts dubtes per entendre què havia passat aquell matí.

El Godzi va veure una porta i la van obrir. Van sortir a un carreró i van veure una cosa al·lucinant al cel.