Fa molts anys en un lloc desconegut, hi havia una tortuga molt especial que parlava, però només l’entenia una nena, la Lluna. La nena era molt valenta, podia saber què pensaven les persones, tot i que això no li agradava perquè sovint pensaven que no era una nena com les altres. A ella li agradava anar a la muntanya, enfilar-se als arbres i jugar a futbol.

Un dia va anar d’excursió amb els seus amics i amigues, estava una mica nerviosa, no sabia si seria ben rebuda, parlava amb ells però tothom preguntava:

- On és la Lluna?.

La tortuga que sempre anava amb ella li va dir:

- Lluna, et senten però no et poden veure!!

Es va adonar que era invisible i va pensar: “tindré poders màgics?”

Van seguir caminant i la Lluna es va anar relaxant, poc a poc els seus amics ja la veien millor, anava perdent la invisibilitat. Anaven jugant tots plegats amb una pilota pel bosc, s’ho estaven passant “pipa”!!

A un dels amics, en Bernat, li van caure les ulleres i no veia res, buscant entre les fulles va caure en un forat molt profund.

Van córrer a buscar-lo.

Com s’ho farien per salvar-lo?