La Berta, la bruixa i l'home invisible no en van dubtar ni un instant. Així doncs, el pallasso va prémer el botó de la màquina, es van obrir les portes i tots tres van saltar cap a dins.

Van caure dins d'un bosc molt fosc, fred i humit, on hi vivia un monstre molt savi, una mica dormilega i que només tenia un ull. El soroll de la caiguda va fer despertar-lo de cop, tenia tantes ganes de jugar amb ells que va començar a perseguir-los. Els tres amics van arrencar a córrer, però el que no sabien era que el monstre tenia la memòria de la Berta. Per sort, l'home invisible es va entrebancar i va caure just sobre un niu de formigues. Totes elles li van dir a cau d'orella:

-No us escapeu del monstre perquè ell us pot ajudar!

-Oh! D'acord, moltes gràcies formigues del bosc. Ara els hi dic als meus amics, va dir l'home invisible.

Tal dit, tal fet van decidir girar cua i anar a buscar el monstre per fer un pacte amb ell.