L’home invisible va comentar a la Berta i a la bruixa bona que el monstre no era pas dolent i que els podria ajudar, perquè ell sabia on era la memòria de la Berta.

La Berta i els seus amics es van acostar al monstre i li van preguntar:

-Hola monstre. Com ho he de fer per recuperar la memòria?- va preguntar la Berta.

-És molt senzill. Només cal que ens abracem i els teus records tornaran al teu cap ràpidament.

I així ho va fer. La Berta li va fer una gran abraçada al monstre i aquest, mica en mica, li va anar traspassant els seus records. La Berta va començar a recordar coses tan maques com el primer dia que va anar en bicicleta sense les rodetes, la primera dent que li va caure o el dia que va néixer el seu germà petit.

Tots tres ho van celebrar i es van abraçar. I aleshores la Berta va veure que el monstre es quedava en un racó tot trist. Així que el va cridar:

-Monstre, vine amb nosaltres! M’has tornat el que més m’estimo en aquest món, els meus records. A partir d’ara tu formes part d’ells i seràs amic nostre per sempre més.

El monstre va estar d’allò més feliç i tots junts se’n van anar cap a la Fira a celebrar-ho. I des d’aquell dia, que sempre juguen junts.

I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que aquest conte és monstruós.