El dinosaure de l’arc de sant Martí, al veure que els seus amics li giraven l’esquena, va decidir fer un passeig pel bosc. Al fons del bosc va trobar un arbre molt bonic i es va apropar per veure’l millor.

De cop i volta l’arbre va començar a parlar i a moure les branques:

- Què et passa dinosaure?

- Estic molt trist perquè soc molt manaire i no tinc amics. -Va dir el dinosaure.

- Escolta’m dinosaure, si no fossis tan manaire segur que tindries amics i voldríem jugar amb tu. T’ensenyaré unes paraules màgiques perquè els hi demanis perdó.- Va dir l’arbre.

- D’acord, t’escolto! – Va respondre.

- “ Ho sento molt, no ho tornaré a fer mai més”. Aquestes paraules et serviran per recuperar els teus amics . – Va continuar l’arbre.

Aleshores el dinosaure va tornar amb els seus amics i va dir les paraules màgiques. Els seus amics el van perdonar i a partir d’aquell dia, el dinosaure va escoltar les idees i jocs dels altres i va ser un bon amic per sempre més.

Cada vegada que sigueu manaires, recordeu aquest conte i les paraules màgiques de l’arbre.

Conte comtat, aquest dinosaure ha marxat. Fi.