El dinosaure es va posar molt trist perquè va veure que sempre es quedava sense amics. Llavors, va tenir una gran idea. Si utilitzés les paraules màgiques, potser voldrien tornar a ser amics meus -va pensar. I així ho va fer. Es va acostar als animals i els hi va demanar perdó per no haver escoltat a què volien jugar ells. El van perdonar i el van deixar tornar a jugar amb una única condició: havia de prometre que no els manaria en cap moment. Tot i que li semblava un repte molt difícil, va decidir dir que sí.

Finalment, el dinosaure es va adonar que canviant la seva actitud, voldrien passar més estona amb ell i l’estimarien més. Va agafar la seva maleta de colors i va decidir tornar amb els seus amics dinosaures. Quan va arribar, cansat del llarg viatge, els hi va dir que havia canviat, que ja no era el mateix. Els altres dinosaures es van sorprendre i li van donar una oportunitat. A partir d’aquell moment, van viure feliços i van ser amics per sempre més. Els colors del dinosaure brillaven més que mai.

Vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.