L’Úrsula es va adonar que la bruixa bona, que es deia Heura, estava buscant la poció per arreglar-ho i va decidir espiar-la.

Aprofitant un moment que l’Heura havia sortit, va pensar:

-Si l’Heura, que és bona, li ha posat una llàgrima seva perquè ressorgeixi, jo, que soc dolenta, li puc posar una llàgrima meva i així no li funcionarà.

Així ho va fer.

Quan l’Heura va tornar, va agafar la poció i va tirar-la allà on tota la natura estava pansida i lletja. Però tot va empitjorar.

Es va dir: - Això ha estat obra de l’Úrsula.

-Ja se què faré. Una poció que converteixi l’Úrsula en bona.

-Necessito cinc ingredients : abraçades, llàgrimes d’alegria, rialles, petons i amistat.

Quan va tenir la poció, va posar-la dins d’una ampolla de colònia amb una etiqueta que hi deia “ colònia de flors podrides”, amb aquest nom segur que l’Úrsula se la posaria. Li va deixar a la porta de casa.

Quan l’Úrsula la va trobar, es va posar molt contenta i se la va posar. Al moment, es va convertir en bruixa bona. Llavors es va adonar del desastre i van buscar la solució juntes. Aleshores, es van abraçar i de l’abraçada van començar a sortir espurnes i tota la natura va començar a ressorgir.