Tot caminant, el dinosaure de l’arc de Sant Martí va arribar a l’altra punta de l’illa ben esgotat i acalorat. Desitjava trobar un lloc ben fresc per descansar i, per casualitat, va trobar un bosc molt frondós. Es va endinsar i va veure una àguila, un eriçó, un esquirol, una guineu i un llop que jugaven tranquil·lament.

Els animals del bosc van convidar el dinosaure a jugar amb ells.

– Si us plau, passa’ns la pilota dinosaure!

– Li van demanar amb amabilitat els animals.

El dinosaure de l’arc de Sant Martí quedava impressionat cada vegada que escoltava aquella paraula màgica que deien els animals per demanar les coses. Després de jugar molta estona, el dinosaure els va exigir canviar de joc.

– Ara, juguem a l’amagada. Vosaltres pareu. -Va dir el dinosaure.

Això no va agradar gens als animals del bosc i li van girar l’esquena. De què li servia al dinosaure ser tan bonic amb aquells colors de l’arc de Sant Martí si tots els amics que feia el deixaven sol.