En arribar, van picar a la porta i els va contestar una fina veu que deia:

-Si en problemes us heu trobat… a bon port heu arribat, si el que voleu és un desig, jo us el puc concedir!

En Rex i la Mariona van afanyar-se a respondre:

-Estimada Dama, el bosc hem travessat perquè sense amics ni casa el dinosaure Rex s’ha quedat!

Llavors, la fada Dama els va convidar a passar a un pati interior molt bonic on hi havia una porta que no portava enlloc…

Aleshores, la Dama els va entregar dos guixos de colors per escriure en ella dos desitjos. En Rex ho tenia clar:

-Vull més amics dinosaures!

La Mariona, en canvi, va demanar un món amb menys perill.

I cataplim cataplam, d’una empenta els va fer entrar.

El Rex i la Mariona van travessar la porta i van aparèixer a casa seva, però aquesta mai més tornaria a ser la mateixa, perquè del volcà ja no sortia lava, sinó que sortien llavors que arrelaven a tot arreu, florint un paisatge de primavera, tranquil i sense perill.

De la lava, creixia una simpàtica dinosaure vermella que va collir un ram de flors i es va presentar al Rex tot dient:

-Hola! Sóc la Foc, vols que junts visquem aventures?

I vet aquí el Rex, i vet aquí la Foc, aquest conte ja s’ha fos.