- Hola! Sóc l’home invisible. Vinc d’un petit poble, una mica diferent dels altres pobles, perquè hi ha cases amb parets de xocolata, teulades de caramel i el fum de les xemeneies és de cotó de sucre. Té una font de suc de pinya i un riu de sorra. I aquests són els meus amics: la bruixa bona i aquesta petita nena, que es diu Berta, i que ha perdut la memòria. I tu, com et dius?

- Jo em dic Ull-gros.

- Ull-gros, tens la memòria de la Berta?

- Sí. Sóc el lladre de memòries. Robo les memòries de la gent per ser més savi.

- Si ens tornes la memòria de la Berta, i totes les altres memòries que has robat, nosaltres t’ajudarem a aprendre coses noves, perquè puguis continuar sent savi. I et vindrem a visitar per jugar amb tu.

- Em sento molt feliç gràcies a vosaltres.

El monstre va donar als tres amics totes les memòries perdudes en una capseta tancada amb una clau amb forma de cervell, molt delicada.

I tots tres van repartir les memòries a la gent i la gent ho va agrair amb paraules molt boniques.

Els tres amics van donar les gràcies al pallasso i van tornar al seu poble. I cada cap de setmana, visitaven l’Ull-gros.

I vet aquí que conte inventat,

totes les memòries han tornat.