Com que estava tan enfadat, va decidir marxar d’aquella illa perquè creia que els animals eren injustos amb ell.

Va començar a caminar i, poc a poc, darrera d’ell li van anar caient els colors. Primer, va caure el vermell, després el taronja, després el groc i així fins que el dinosaure es va quedar sol i de color gris.

-Que fa un dinosaure aquí sol i abandonat- va dir una veu agradable i tendre des de la llunyania.

El dinosaure de l’Arc de Sant Martí en aquell moment gris, es va espantar i va veure com un animal amb orelles de conill, cua de dinosaure, closca de tortuga i cames de llop s’apropava a ell.

-Tu qui ets?-li va preguntar.

-Soc un fahuno- va contestar.

-Els fahuno, som una especia d’animal que barreja diversos animals. Hi ha gent que diu que som un monstre, però en realitat som un animal molt pacífic que viu a les muntanyes.

I a tu que et passa?-va preguntar el fahuno.

-Estic sol i abandonat perquè ningú vol jugar amb mi- va contestar el dinosaure “gris”.

-Et donaré un consell, a partir d’ara intenta utilitzar les paraules màgiques: si us plau, gràcies i perdó i ja veuràs que tothom et començarà a deixar jugar.

El dinosaure, va obrir els ulls i es va adonar que estava al costat del volcà de la seva illa de dinosaures. Es va adonar que tot havia estat un somni, però a partir d’aquell moment no va oblidar mai les paraules del fahuno i tothom va voler ser amic del DINOSAURE DE L'ARC DE SANT MARTÍ!