Ara tots pensaven la manera com poder sortir del forat.

La Lluna molt decidida va dir:

-Primer hem de buscar un forat ben gros per poder sortir tots.

- Aquí hi ha molts camins, cap a on anem? - va dir el Bernat

Mentre pensaven que fer van sentir unes passes que s’acostaven. Era l’animal que vivía en aquell cau, un talp. Ell coneixia molt bé aquells túnels i els podía guiar.

Llavors els va portar fins a un que era ample i molt llarg.

-Per aquest podreu sortir.- va dir el talp.

Ells no podien escalar, com el talp, per aquell forat però la Lluna li va dir a la tortuga que els ajudes amb els seus poders. En aquell moment la tortuga va fer aparèixer una escala llarguíssima.

Llavors van començar a pujar per l’escala i van poder sortir.

Un cop a dalt tots es van abraçar i saltaven d’alegria. Per fi estaven tots bé.

De sobte la LLuna va dir:

-I les ulleres del Bernat? No l’has hem trobat!

En aquell moment van veure que pel forat del cau sortia el talp amb les ulleres posades.

Tots es van posar a riure molt contents.

I catacric, catacrac, el conte s’ha acabat.